En Klòvicz, un aspirant a escriptor, es veu obligat a fugir del seu país a causa de l’expansió del nazisme i d’una sèrie de circumstàncies personals desafortunades. Després d’una breu estada a Londres, s’enfila a un vaixell que posarà el rumb cap a Amèrica. Però pel camí farà escala a l’illa de Miràabilis, on queda totalment fascinat per l’alegria extravagant dels seus habitants, que combaten els problemes quotidians escrivint a raig en les seves llibretes. El debut d’Eva Espinosa és una festa per als sentits, un viatge entranyable i imaginatiu a una illa on les situacions rocambolesques i els personatges caricaturescos estan a l’ordre del dia. Una novel·la viva, fresca i colorista, que ens recorda a les millors pel·lícules de Wes Anderson.
L'univers de Miràbilis i els seus peculiars personatges em van enganxar des del principi, tot i que el final m'ha deixat una mica desencantada. Tot i així el recomano!
No m'ha entusiasmat. El vaig agafar amb moltes ganes però la història ha anat perdent interès a mesura que llegia i cap dels personatges ha contribuït a rescatar la motivació.
Un llibre molt especial, clarament no per tots els gustos. L'humor és com els culs, cadascú té el seu. Però a mi, aquesta mena d'absurd surrealisme em recorda als contes de Gianni Rodari que el meu pare em llegia quan tenia 5 anys, i m'ha robat el cor. Seguir el patètic Isaac, despreciar-lo, comprendre'l, estimar-lo... Quina aventura.
I per descomptat, els mirabilians, plens d'una filosofia de vida increible, d'una sensatesa fora de mida, i uns personatges carismàtics, estrafolaris i molt divertits... Tan de bo ser-hi algun cop, tan de bo poder tenir la seva saviesa.
Sobretot, no us deixeu enganyar per les aparents foteses que carreguen el llibre (que, no cal dir-ho, també son el seu punt fort!). Està pleníssim de crítica social, centrada sobretot en la naturalesa humana i les relacions, i com aquestes es traslladen i modifiquen la societat.
Al final he plorat i tot. No sé si és un llibre per a tothom, però aquí i ara definitivament ha sigut el llibre per a mi.
Fantàstic i molt ben escrit, més que com un wes Anderson diria un Jonathan Swift amb Alícia al país de les meravelles, tot i que té molt de propi i original, humor i reflexions "com més t'allunyis de la realitat, més t'acostaràs a la veritat"
Inspiradora novel·la que atrapa, suggereix i fa reflexionar tot alhora. Miràbilis és una illa on tothom escriu i ningú sap llegir. L'Isaac és un escriptor frustrat fugitiu i desorientat. El relat ens posa davant la nostra pròpia illa, aquella on ens agradaria anar per aportar, per construir, per fer el bé; sabent que al capdavall podem espatllar-ho tot, fer-ho tot malbé. Més suggeriments de lectures d'interès al blog «Mirades»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...
Miràbilis és un llibre divertit i trist a la vegada, que t'atrapa i et deixa anar com una onada de mar sense adonar-te. La veritat és que no m'esperava que aquest llibre em tingués tan absort en la història i tot i així, crec que se m'han escapat algunes coses. Seguirem remant fins trobar la vertadera ànima de Miràbilis!
Miràbilis és un llibre inclassificable, d'aquells que voregen els marges del gènere fantàstic, sense acabar-ho de ser explícitament, però indubtablement mereix l'etiqueta. Isaac Klovicz és un maldestre escriptor centreeuropeu que fuig del nazisme. Per accident, acaba en una illa apartada de les rutes comercials i habitada per pintorescos personatges amb un tret curiós: tots ells escriuen sempre que poden.
Amb l'escenari servit, comencen les sorpreses. Miràbilis és una mena d'utopia, un paradís de concòrdia aïllat de tot que al nostre protagonista li costa d'entendre. Un Klovicz no ens resultarà especialment simpàtic perquè és egoista i malcriat. Tot i que té una història darrere, és clar. Els mirabilians, en canvi, són espontanis i acollidors, se'ls agafa afecte fàcilment.
El llenguatge propi i el tarannà dels mirabilians, així com en pocatraça d'en Klovicz, ens fan riure sovint. No a grans rialles potser, però fa servir un humor fresc que a mi em funciona. Però tot i el to distès i la hilaritat, ens parla de xoc cultural, de diferents maneres d'entendre el món, de colonialisme i de que la "civilització" no sempre millora les coses.
En Klovicz pot arribar a ser desagradable, però en conjunt tenim una bona història, narrada de manera intel·ligent i prou divertida, amb sorpreses, algun toc inexplicable i un puntet de drama per donar-hi consistència. Sorprès i content de la lectura, ha estat un bon descobriment.
Una història única, extremadament original, fresca, divertida, màgica. Que recorda als films de Wes Anderson però també als escrits de J.K. Toole, encara que té un estil molt propi i especial. Si bé és cert que al començament no enganxa molt, després t'atrapa de cap a peus i et condueix per l'illa de Miriàbilis i els seus curiosos habitants a través del sapastre i malaurat Klòvicz, que per alguna cosa s'acaba amb "z". Una història podríem dir que fantàstica (?) molt suggeridora i amb molt rerefons de crítica social i antropològica, amb molt detalls que se't poden escapar fàcilment, i amb característiques de les ustopies.
Tot i que n'he gaudit, i m'agrada especialment el tram final, crec que la faula triga massa en trobar un centre de gravetat al voltant del qual girar. M'ha interessat molt el diàleg amb la utopia satírica, que jo relaciono amb el Gulliver. He trigat ben bé mig llibre a començar a gaudir de veritat, però. Les idees al voltant de l'oposició entre escriure i llegir són collonudes.
Ara bé: és una proposta notable i l'escriptora m'ha agradat molt. Realment tinc moltes ganes de veure què més fa.
Com altres comentaris, no tinc clar que sigui un llibre per mi. Hi ha notes d'humor que m'han fet treure un somriure sincer, però pensant-ho bé clarament no he acabat de treure l'entrellat del llibre.
La primera meitat del llibre no m'ha enganxat, poc a poc he anat entrant a història i fins m'ha acabat enganxant. Tinc la sensació que podria ser més curt. Molt xulo però que m'ha fet mola ràbia un personatge (que per ser jo és molt difícil).
Quina sorpresa! Quina prosa surrealista, magnètica i repleta de detalls. Una història amb múltiples capes, perfecte per discutir, treure'n l'entrallat i submergir-se en una societat que comfronta qualsevol tipus de lògica.
Aquest llibre ha trigat molt a enganxar-me i dubto si realment ho ha fet al 100% en algun moment. La història és prou interessant però hi ha alguns detalls que fan que es perdin elements de més interès.