Un estrany i inexplicable fenomen sacseja València. Petits fragments de la ciutat desapareixen i són substituïts per miratges, visions d’una realitat quotidiana que no és la nostra. En ple estat d’emergència social, mentre corren rumors d’evacuació, tot segueix avant, com una màquina imparable, excepte la vida d’Alba, Lola i Pau, obsessionades amb aquestes illes com qui observa a un il·lusionista amb la intenció de descobrir el truc, la realitat rere el vel de la ficció.
GUILLEM LÓPEZ (Castelló, 1975) es uno de los principales referentes del género fantástico en España. Su obra transita entre la ficción especulativa, la literatura extraña y la fantasía oscura.
Publicó sus primeras novelas, La guerra por el norte (Ajec. 2010) y Dueños del destino (Ajec. 2011) en el territorio de la fantasía épica con una gran acogida por parte de público y crítica.
Tras su colaboración en diversas antologías de relato y un libro de aforismos, Piensaciertos (Algón. 2013), publicó su tercera novela: Challenger (Aristas Martínez. 2015) en la que retrata una multitud de universos que se entrecruzan la mañana en que tuvo lugar el accidente del transbordador espacial. Reseñada en decenas de webs y prensa escrita, fue elegida por la revista Quimera como una de las mejores novelas publicadas en 2015 e incluida por la publicación Weird Fiction (USA) entre lo más destacado del año anterior. Merecedora del premio Kelvin 505 a mejor novela de ciencia ficción publicada en español y también del premio Ignotus a mejor novela que concede la AEFCFT en su reunión anual. Challenger fue publicada en Italia, de la mano del sello Eris Edizioni, durante la primavera de 2017.
Su cuarta novela, La polilla en la casa del humo (Aristas Martínez. 2016), que retrataba el ascenso y caída de un marginado en un mundo subterráneo y oscuro, ha sido definida como un clásico instantáneo del género en castellano. Distinguida con el Premio Ignotus de la AEFCFT como mejor novela de género fantástico publicada en 2016. También fue nominada al premio Celsius a mejor novela de género fantástico que otorga la Semana Negra de Gijón y el premio Kelvin 505 que organiza el Festival Celsius 232 en Avilés.
Durante la Eurocon 2016 de Barcelona fue galardonado con el Spirit of Dedication de la European Science Fiction Society en la categoría de mejor autor.
Unos meses después, publicó Arañas de Marte (Valdemar. 2017), en la que dibujaba un drama familiar con el telón de fondo del funcionamiento cuántico del cerebro humano y una invasión alienígena desde la quinta dimensión. En ella explora el camino de la ficción especulativa oscura, lo extraño y el horror del vacío como horizonte ineludible. Nominada al Premio Kelvin 505 que organiza el Festival Celsius 232 de Avilés y al Premio Ignotus de la AEFCFT, en la categoría de mejor novela de género escrita originalmente en castellano.
El último sueño (Minotauro, 2018) fue su sexta novela. Una fantasía industrial que retrata los últimos días de una ciudad corrupta y decadente. Pandilleros, huérfanos sin futuro y una huida desesperada en el borde del abismo. Nominada a los Premios Kelvin 505 en la categoría de mejor novela de género fantástico publicada en 2018.
En abril de 2019 salió publicada su séptima novela: Lago negro de tus ojos (Alianza, 2019). En ella retrata el retorno a su pequeño pueblo de una periodista que trata de esclarecer una desaparición, años después de que cientos de extrañas lagunas que comunican con otro lugar del sistema solar apareciesen por toda la superficie terrestre.
Una premisa de ciencia ficción como excusa para hablar de relaciones personales en nuestra sociedad de hoy día. Hacía tiempo que no devoraba un libro de esta manera.
Un estrany i inexplicable fenomen sacseja València. Fragments de la ciutat son substituïts per miratges que mostren una realitat diferent. L'Alba està obsessionada amb aquestes estranyes illes i busca entendre que s'amaga darrere d'aquest estrany succès.
És complicat parlar d'una novel·la curta sense desvetllar massa, però encara ho és més parlar-ne d'aquesta. Ja ho entendreu quan la llegiu.
Una novel·la curta que radere dels miratges amaga una forta crítica al sistema capitalista, de com la roda del dia a dia ens absorbeix, de com a vegades ens sentim lluny d'aquells a qui estimem, però també ens parla de la culpa i del dol.
Una història amb varies capes que un cop acabada seguirà donant-vos voltes al cap.
Aprofito també per recomanar la col·lecció catxap de Mai Més, històries curtes que son autèntiques joies.
López ens proposa una novel·la que recorda molt al China Miéville de “La ciutat i la ciutat”, sobretot pel joc de miralls que proposa. El concepte de la novel·la i el final els hi compro, són una proposta intel·ligent per fer una crítica anticapitalista contra la inèrcia apocalíptica a la qual ens condueix el sistema, però et perds massa en alguns fragments.
Me ha costado entrar en el libro en una primera parte necesaria, pero a mi gusto demasiado extensa, porque cuando se acerca el final todo se acelera, ya no puedes soltarlo, y te lo acabas con ganas de más
Amb l'excusa dels fets estranys que passen a València, aquest llibre ens parla de molt més: precarietat, soledat, rutines, avorriment, del què és important i a allò que donem importància. M'ha costat entrar al principi. El primer capítol se m'ha fet llarg i no entenia de què anava i perquè explicava el que passava com si fóra una cosa normal i jo ja sapiguera de què era. Però després, l'he devorat.
Una altra cosa que m'ha encantat és que està escrit en varietat occidental, i és una delícia trobar el nostre lèxic escrit, les nostres formes de dir les coses entre tants i tants llibres editats en català oriental. I cal tant apropar la variant valenciana als lectors d'arreu dels Països Catalans!
Novel·la curta definida com a literatura estranya per l'autor, però que, com dic, barreja moltes més coses i que es fa molt interessant de llegir. Jo me la vull rellegir amb calma, perquè la primera lectura ha estat a tota velocitat de tant que m'ha enganxat. Molt recomanable.
5/10 Novel·la curta amb moltes capes, molt ben relatada, que et fa reflexionar. Una alegoria del nostre dia a dia, la nostra vida quotidiana i la paradoxa de la llunyania, tan a prop però tan lluny, i també del dol i del sentiment culpa.
Després de terminar a escoltar el pòdcast, “TAFANERS. La bona xapa” fet per Guillem López i Tatiana Dunyó, vaig decidir a posar un llibre que vaig comprar l’any passat al dalt de primera de moltes piles dels llibres pendents. Aquest llibre és “Arxipèlag” de Guillem López publicat per Mai Més en març de 2023. És un llibre curt i potent (no he dit "però" expressament) de ciència-ficció ubicada en València. Un dia un fenomen inexplicable d'illes què reemplaçar parts de la ciutat amb miratges disloca, o no tant, la normalitat i llavors… No vull dir massa més per no fer espòilers per gent que no agraden els espòilers.
Guillem té un estil ben treballat. Jo crec que és un llibre coherent, una metàfora, un crit de ràbia contra l’absurditat del lògic d'un món dominat per un capitalisme salvatge que infecta fins i tot les relacions sentimentals.
L'autor va nàixer en Castelló i l’obra és escrit usant la variant valenciana de català. És la primera novel·la de l'autor en català (és un autor reconegut en castellà), i tinc esperances que no és un “one and done.” Com que vaig anar a Castelló per un dia durant les meves vacances a València i Catalunya en febrer, estat collonut de poder llegir una obra de ciència-ficció d’un autor nascut allà i també de poder llegir un ambientat en València, una ciutat que vaig anar dues vegades en cinc meses. Si algú sé més autors valencians que de gènere fantàstic, jo seria agraït si fes-me saber :) L’obre m’ha enganxat i ha sigut una experiència molt plaent.
Per cert, la coberta em fa flipa. La il·lustració fet per Danide és súper i quan adjuntes les dues parts, pot veure una foto gran de l'autor. 😎
En Guillem continua amb aquesta reconstrucció fragmentada del seu entorn, feta a base d'històries independents en novel·les breus, però que cada cop apunten més a un univers propi. un univers no-lineal ni interconnectat, però d'alguna manera tot acaba succeint en un mateix món reconeixible. Així, Arxipèlag no queda lluny de Lago negro de tus ojos i Arañas de Marte, en aquesta distorsió sovint inexplicable de la realitat. En aquest cas, la realitat té una geografia marcadíssima i molt present (pel meu gust, sobretot en el tram final agafa tanta rellevància que resta més que suma), però és que aquest caràcter hiperealista és el que ajuda a ressaltar el fenomen (inexplicable?) de les illes que deixen d'existir. Arxipèlag és shyamalanesca amb reminiscències a Bioy Casares, però també absolutament Guillem López.
Arxipèlag és una novel·la curta de literatura estranya que parteix d'un fenòmen inexplicable per aprofundir en la psique dels personatges que s'hi enfronten.
Partint de la quotidianitat precària d'una parella de classe treballadora, Alba i Roger, Arxipèlag fa un retrat de com afecta a la nostra salut mental la roda caníbal del capitalisme. També fa pal·lès la dissonància cognitiva que es dona quan un fenòmen més gran que nosaltres (digues-li illes-miratge que apareixen a la ciutat, digues-li pandèmia vírica que ens impedeix sortir de casa) xoca amb la vida "real" en la qual la nostra supervivència depèn de transaccions burocàtiques i laborals allunyades de les emocions, de les cures i de l'estar al costat de l'altre.
L'aïllament, l'ansietat, l'obsessió i la depressió queden totalment retratats en aquesta narració breu que ens mostra com ens evadim, com utilitzem mecanismes estranys per a evitar allò que no som capaços d'enfrontar en la vida real.
En la seva vessant fantàstica, la novel·la es veu molt marcada per la perspectiva de classe. Allò que provoca el sentit de la meravella, el sense of wonder, no té una qualitat fantàstica utòpica. És senzillament una quotidiantitat més tranquila, despullada (potser) dels dolors propis del dia a dia urbà i laboral.
És una novel·la trista i fosca, com ens té acostumats en la seva literatura Guillem López, però si que probablement els personatges estan tractats amb menys duresa, amb menys crueltat. El dolor, com un baix continu, com una olor casi imperceptible que t'acompanya arreu, tenyeix les pàgines d'Arxipèlag, però pots abraçar els seus protagonistes i viure l'esperança de la seva salvació.
Arxipèlag som tants, com vides envolta la paràbola que ens narra la veu de l'autor. Bona literatura en la grafia valenciana i sobre el món que envolta València en la relació d'una parella que ha perdut l'ànim de tirar endavant, fora que sigui per cercar una sortida, i no sempre la sortida que tries és la millor. Bon nivell literari, diria que amb alguna pinzellada poètica, en un drama urbà molt ben portat.
Cortita y al pie, he disfrutado mucho cómo muestra lo que llevamos viviendo desde 2020 (y antes): que incluso en el colapso seguimos atrapados en otras islas absurdas de cotidianidad y hasta turismo de la desgracia. No teniendo el catalán-valenciano como lengua materna también me ha parecido que usa de manera muy bella el lenguaje, siempre en el límite entre lo raro y lo normal. Lectura muy disfrutable.
Como suele ser habitual en el autor, la cifi es una excusa para hablarnos de temas sociales. Me he visto reflejado en algunos rasgos y eso es parte de la lectura también. Lo veo como un Arañas de Marte breve, novela que me encanta.
Història molt ràpida i fàcil de llegir, escrita amb un bon estil, que m'ha agradat però em sembla que no he acabat d'entendre l'excusa que utilitza per tractar de temes socials, psicològics, etc.