L'abraçada dels cucs

by Paula Llorens

Miquel, un professor que no suporta els seus alumnes, desperta en la mateixa habitació d’hospital que Clara, una jove que ha oblidat com somriure. Els dos detesten la seua vida, per això, desitgen eixir d’allí per tal d’acabar el que van deixar a mig fer. Però per a poder marxar, necessitaran l’ajuda de l’altre. Aprendran Clara i Miquel a abraçar-se malgrat sentir-se com a éssers sense extremitats? Aconseguiran la metamorfosi que els permeta emprendre el vol?

80 pages, Paperback

Published September 14, 2022

Reviews

[Núria ♡ · Rating 3 out of 5]

3,5 potser va massa ràpid

[Scherzo]

CLARA.– Cada 40 segundos una persona se quita la vida. ¿Por qué nadie habla del suicidio?
MIGUEL.– Es un tema delicado.
CLARA.– Es como si no existiésemos. Mis padres no se lo han contado a nadie. Me obligan a ir a clase en manga larga, incluso en verano. Me han cambiado varias veces de instituto. Ningún profesor me ha preguntado jamás por mis ausencias... Ningún compañero. Nada. Eso también es censura, ¿no? Como en el siglo XIX.
MIGUEL.– A lo mejor tratan de evitar que se contagie. Un suicidio colectivo o yo que sé. Aunque a mí me vendría de perlas que se pusiera de moda entre la juventud. ¡Quedarme con 5 alumnos por clase... Ça serait magnifique !
CLARA.– ¿No te tomas nada en serio?
MIGUEL.– En palabras de Fígaro “me río de todo para no tener que llorar por todo.”
CLARA.– ¿Les has hablado alguna vez a tus alumnos del suicidio de Larra?
MIGUEL.– No. (Pausa.) Seguramente tratan de protegerte. Tus padres.

[Luis G. · Rating 3 out of 5]

«MIQUEL. No. No em referisc a eixa accepció de romàntic. Romàntic del romanticisme, del corrent de pensament del XIX. Romanticisme significa rebel·lia, llibertat, passió, efusió de sentiments. Bé, en realitat el romanticisme és més que un moviment. És una manera de sentir el món i d'enfocar la vida. És voler gaudir i patir intensament».
— — — — —
«MIQUEL. Saps com va descriure Buero Vallejo a Larra en La detonación? “Una curiosa fisonomía de rasgos aniñados, tersas mejillas y gruesos labios todavía no trabajados por la madurez, alta frente y ojos penetrantes sin la menor arruga en los que se agazapa, sin embargo, el enigmático cansancio de un anciano”».
— — — — —
«MIQUEL. […] Saps? Larra va morir per dins molt abans del tir al cap. Només un cadàver podria escriure una cosa com esta: “Cada casa es el nicho de una familia, cada calle el sepulcro de un acontecimiento, cada corazón, la urna cineraria de una esperanza o de un deseo”. Va sentir el fracàs del país com el seu propi fracàs. No hi havia esperança ni per a l'un, ni per a l'altre».
— — — — —
«CLARA. (Llegeix la pàgina marcada del llibre.) “No hi ha sol sense ombra i cal conéixer la nit”. Què és açò?
MIQUEL. La meua forma de demanar-te perdó.
CLARA. El mite de Sísif d'Albert Camus?»

[mursielagomuelto · Rating 5 out of 5]

fer aquesta lectura sent una persona amb intents d suïcidi was an experience. m'encanta com toquen el tema d'una manera tan realista ja q x un costat et demostra q el suïcidi el podem viure cadascun d'una manera diferent als altres i x un altre deixa un missatge molt bonic sobre com ens podem ajudar entre nosaltres. planteja unes qüestions molt interessants. ole

[susa · Rating 3 out of 5]

algo definitivamente

[martineet · Rating 5 out of 5]

Es un poco duro, a hecho q llore en alguna parte, pero muy bonito y necesario que le toda la juventud actual.