What do you think?
Rate this book
Un pianista en un celler
A Un pianista en un celler, Muriel Villanueva ens radiografia tota una època de grans canvis a través dels ulls d’una família pagesa. Amb la capacitat de remoure consciències que la caracteritza, aquesta autora guanyadora del Premi Llibreter, la Llança de Sant Jordi, el Premi Carlemany o el Premi Just Manuel Casero, ens ofereix ara una novel·la que balla entre l’actualitat i els anys de la Guerra Civil, en què molts veïns i veïnes del Penedès es refugiaven dels bombardejos tant als vells cellers com als nous refugis antiaeris que més tard esdevindrien cellers, però també en la música que els feia volar per camins inesperats. Una gran història sobre una família humil aviat ramificada entre ascensos i desfetes, senyors i masovers, aspiracions i frustracions. I amb la terra, la vinya i el vi com el lligam intangible d’unes vides marcades pels conflictes del nostre país.
264 pages, Paperback
First published January 1, 2023
2 people are currently reading
38 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 9 of 9 reviews
February 15, 2024
Sens dubte el triomf de Twitter és fruit de la vertiginosa moderna societat actual que ha desplaçat les notícies pels titulars, uns titulars que si hem de fer cas d’una altra xarxa social, Snapchat, també tenen una vida efímera sotmesos com ho estan a la dictadura de l’actualitat informativa. Qui se’n recorda avui de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura concedit fa just uns mesos? Conscient, potser, d’aquesta desmemòria col·lectiva l’editor de Un pianista en un celler ha considerat que calia reivindicar a la contraportada del llibre alguns dels guardons literaris que atresora Muriel Villanueva com a carta de presentació. Per què he començat parlant de premis, però? Perdoneu-me la sinceritat, però un cop acabada la lectura de l’obra de Villanueva s’entén l’ús d’aquesta pista d’enlairament, el llibre ho necessita a manca de les qualitats literàries que li hauríem d’exigir com a pròpies.
Un pianista en un celler és una promesa incomplerta; a Muriel Villanueva li falta l’ambició necessària per elevar la proposta literària que presenta a alguna cosa més que un relat convencional, m’explicaré. A les primeres pàgines sorprèn amb una ordenació capitular innovadora —no és correlativa— fruit d’una línia cronològica de l’obra que fa salts temporals endavant i enrere per situar la trama de la nissaga de can Verol. He dit innovadora? Bé... no és pas res que no ho hàgim vist abans en altres novel·les a les quals no els ha fet falta renumerar els capítols, però cal assenyalar que implica que l’autora ha reflexionat sobre quina direcció volia prendre i, per tant, l’organització del text li permet situar el lector sense necessitat de marejar-lo amb excés.
D'altra banda, el context en el qual es desenvolupa la major part del relat, la Guerra Civil, en mans de Villanueva no és res més que un escenari arquetípic que utilitza com a pretext i que es converteix en un paisatge històric qualsevol que la literatura catalana ha tendit a idealitzar en excés fins a convertir-lo en un lloc comú ple de tòpics del qual en aquest cas l’autora no sap o no vol sortir-ne.
Villanueva també intenta establir un enfocament narratiu diferent, però es queda a mig camí d’un monòleg interior reeixit i amb matisos que atorgui carisma a uns personatges buits i sense tremp, una oportunitat perduda que hagués permès aprofundir psicològicament en aquests personatges mitjançant una veu narrativa coral potent i independent alhora. Si a aquesta pèrdua de caràcter propi hi sumem que el conflicte troncal de l’obra només destaca per una resolució previsible, el resultat en conjunt és una obra en què l’únic misteri a desvelar és si realment la música pot incidir en el procés d’elaboració del vi i temo que no era pas això, companys, no era això.
Un pianista en un celler és una promesa incomplerta; a Muriel Villanueva li falta l’ambició necessària per elevar la proposta literària que presenta a alguna cosa més que un relat convencional, m’explicaré. A les primeres pàgines sorprèn amb una ordenació capitular innovadora —no és correlativa— fruit d’una línia cronològica de l’obra que fa salts temporals endavant i enrere per situar la trama de la nissaga de can Verol. He dit innovadora? Bé... no és pas res que no ho hàgim vist abans en altres novel·les a les quals no els ha fet falta renumerar els capítols, però cal assenyalar que implica que l’autora ha reflexionat sobre quina direcció volia prendre i, per tant, l’organització del text li permet situar el lector sense necessitat de marejar-lo amb excés.
D'altra banda, el context en el qual es desenvolupa la major part del relat, la Guerra Civil, en mans de Villanueva no és res més que un escenari arquetípic que utilitza com a pretext i que es converteix en un paisatge històric qualsevol que la literatura catalana ha tendit a idealitzar en excés fins a convertir-lo en un lloc comú ple de tòpics del qual en aquest cas l’autora no sap o no vol sortir-ne.
Villanueva també intenta establir un enfocament narratiu diferent, però es queda a mig camí d’un monòleg interior reeixit i amb matisos que atorgui carisma a uns personatges buits i sense tremp, una oportunitat perduda que hagués permès aprofundir psicològicament en aquests personatges mitjançant una veu narrativa coral potent i independent alhora. Si a aquesta pèrdua de caràcter propi hi sumem que el conflicte troncal de l’obra només destaca per una resolució previsible, el resultat en conjunt és una obra en què l’únic misteri a desvelar és si realment la música pot incidir en el procés d’elaboració del vi i temo que no era pas això, companys, no era això.
May 10, 2023
'Un pianista en un celler', la història de diverses generacions d'una família apassionada per la vinya i per la música.
La lectura ens fa saltar endavant i enrere en el temps, de la guerra civil fins a data d'avui i d'aquí a la postguerra i tornem als bombardeigs i d'allà a un aeroport, i a un refugi antiaeri, però no ens perdem en cap moment.
Narrada des de diferents punts de vista, la novel·la enganxa i es llegeix fàcilment. Un llenguatge ric, capítols molt breus i ritme àgil, frases curtes, la veu dels personatges tal com raja. He gaudit!
Aquesta tarda, sense pensar-hi, mentre feia el sopar, m'he adonat que és un llibre que deixa molt de regust d'amor.
Per sobre de la trama, m'ha agradat per la forma en què està narrat, la personalitat en la veu dels personatges, i també per l'ambientació, la vinya, els ceps, un paisatge que m'és familiar i que estimo!
Dues curiositats: la numeració dels capítols (el primer capítol que trobem en obrir el llibre és el número 67 i segueixen saltejats) i el fet que la novel·la s'estructura en blocs alineats amb el procés de creació del vi (tast, fermentació, criança, verema...).
La lectura ens fa saltar endavant i enrere en el temps, de la guerra civil fins a data d'avui i d'aquí a la postguerra i tornem als bombardeigs i d'allà a un aeroport, i a un refugi antiaeri, però no ens perdem en cap moment.
Narrada des de diferents punts de vista, la novel·la enganxa i es llegeix fàcilment. Un llenguatge ric, capítols molt breus i ritme àgil, frases curtes, la veu dels personatges tal com raja. He gaudit!
Aquesta tarda, sense pensar-hi, mentre feia el sopar, m'he adonat que és un llibre que deixa molt de regust d'amor.
Per sobre de la trama, m'ha agradat per la forma en què està narrat, la personalitat en la veu dels personatges, i també per l'ambientació, la vinya, els ceps, un paisatge que m'és familiar i que estimo!
Dues curiositats: la numeració dels capítols (el primer capítol que trobem en obrir el llibre és el número 67 i segueixen saltejats) i el fet que la novel·la s'estructura en blocs alineats amb el procés de creació del vi (tast, fermentació, criança, verema...).
May 4, 2023
Benvinguts a la història de la família Verol, pagesos viticultors del Penedès. Coneixerem i acompanyarem quatre generacions marcades per la guerra, l'amor i la desgràcia, la passió per la terra i per la música. I ho farem en dos escenaris: la masia i les terres familiars, expropiades per fer-hi un aeròdrom republicà durant la Guerra Civil, i la casa del carrer Vich i el seu celler. Un celler que serà no només refugi antiaeri, sinó també escenari de records, complicitats i secrets familiars d'aquells que amb el pas dels anys pesen. La nostra tasca serà descobrir quina és la gran Veritat que va marcar un abans i un després.
El llibre s'estructura en capítols molt curts que salten endavant i endarrere en el temps, reconstruint la història familiar fins als nostres dies. L'autora posa sobre la taula el pes de les aparences i la tradició, i ho fa amb un estil cuidat, bonic, transmetent una passió per la vinya i la música que m'ha semblat molt genuïna. No només hi trobareu xafarderies i secrets familiars, però: també descobrireu les varietats sumoll i garnatxa, i que el vi pot tenir orelles i impregnar-se tant de la dolçor d'un cello com de l'amargor d'un bombardeig.
Les vinyes i els secrets de la família Verol m'han transportat a la mítica sèrie Nissaga de Poder 🤩. Hi ha contribuït el fet que mentre encara em durava la lectura, vam veure al @teatrelliure 'Tots eren fills meus', dirigida per David Selvas i amb Jordi Bosch i Emma Vilarasau formant part del repartiment, i és clar... Inevitable pensar en els Montsolís, no?? A més, són dues obres on els estralls de la guerra es fan notar, on tothom fa el que pot per sobreviure i on els misteris familiars són motiu de disputes i una llosa que no deixa respirar. Un complement ideal per aquesta comunió vinícola i musical que ha creat Muriel Villanueva.
(LAIA)
El llibre s'estructura en capítols molt curts que salten endavant i endarrere en el temps, reconstruint la història familiar fins als nostres dies. L'autora posa sobre la taula el pes de les aparences i la tradició, i ho fa amb un estil cuidat, bonic, transmetent una passió per la vinya i la música que m'ha semblat molt genuïna. No només hi trobareu xafarderies i secrets familiars, però: també descobrireu les varietats sumoll i garnatxa, i que el vi pot tenir orelles i impregnar-se tant de la dolçor d'un cello com de l'amargor d'un bombardeig.
Les vinyes i els secrets de la família Verol m'han transportat a la mítica sèrie Nissaga de Poder 🤩. Hi ha contribuït el fet que mentre encara em durava la lectura, vam veure al @teatrelliure 'Tots eren fills meus', dirigida per David Selvas i amb Jordi Bosch i Emma Vilarasau formant part del repartiment, i és clar... Inevitable pensar en els Montsolís, no?? A més, són dues obres on els estralls de la guerra es fan notar, on tothom fa el que pot per sobreviure i on els misteris familiars són motiu de disputes i una llosa que no deixa respirar. Un complement ideal per aquesta comunió vinícola i musical que ha creat Muriel Villanueva.
(LAIA)
October 14, 2024
La novel·la passa a Cal Verol, la família ubicada en algun indret desconegut del Penedès que deambula entre la casa del poble i la masia de les afores. Des de les besàvies Ordal i Guàrdia fins als besnéts Pere i Font, la novel·la repassa des de la Segona República fins a dia d'avui com la família Verol sobreviu a tots els esdeveniments. Tot plegat, amb la música i les vinyes i el vi com a fils conductors que uneixen per sempre tota la nissaga.
La novel·la sap tocar les tecles perfectes per emocionar-me: els estralls de la Guerra Civil Espanyola, l'amor a la terra, la producció vitivinícola familiar, la música com a anhel de llibertat i creativitat... A més, l'ordre no cronològic de la novel·la genera uns misteris i expectatives que et fan devorar-la.
Per mi, el principal punt feble és la identitat penedesenca que m'ha semblat una mica impostada, especialment amb alguns noms dels personatges (Ordal, Font, Guàrdia...). No és una obra molt original ni amb l'estil literari més interessant. Narrativament, per mi, té alguns errors com que s'entreté molt en passatges poc interessants per la trama o que dona massa intensitat emocional a certs passatges poc importants. Tot i així m'ha fet connectar molt amb el lloc d'on vinc i on visc i he pogut viure-ho com si pogués ser part de la meva pròpia història familiar.
La novel·la sap tocar les tecles perfectes per emocionar-me: els estralls de la Guerra Civil Espanyola, l'amor a la terra, la producció vitivinícola familiar, la música com a anhel de llibertat i creativitat... A més, l'ordre no cronològic de la novel·la genera uns misteris i expectatives que et fan devorar-la.
Per mi, el principal punt feble és la identitat penedesenca que m'ha semblat una mica impostada, especialment amb alguns noms dels personatges (Ordal, Font, Guàrdia...). No és una obra molt original ni amb l'estil literari més interessant. Narrativament, per mi, té alguns errors com que s'entreté molt en passatges poc interessants per la trama o que dona massa intensitat emocional a certs passatges poc importants. Tot i així m'ha fet connectar molt amb el lloc d'on vinc i on visc i he pogut viure-ho com si pogués ser part de la meva pròpia història familiar.
June 7, 2024
Cuesta engancharse hasta la página 50 más o menos pero a partir de ahí la novela está llena de sorpresas alrededor de un secreto familiar.
November 22, 2024
Simplement m´ha paregut increíble no ten grans frases ni idees complexes, però et mostra que pot ser d´aixó mateix també va la vida.
December 31, 2024
Llibre fàcil de llegir, interessant i amb alguns canvis de guió que el fan entretingut.
June 11, 2024
M'ha agradat moltíssim, quines ganes tenia de llegir un llibre així. Molts anys, diverses generacions, un puzzle de relacions intrafamiliars desordenades en els anys que giren al voltant dels secrets, les veritats, el vi, la música, l'amor i la guerra.
December 31, 2025
La història és xula i té potencial, m’agraden les descripcions i les metàfores però no m’ha agradat gens el ritme ni la narració
Displaying 1 - 9 of 9 reviews