Dones de la muntanya és una novel·la gràfica retrat del món rural i pagès pirinenc, amb mirada de gènere. És el diari d’una científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que recorre el Pirineu per conèixer la ruralitat d’alta muntanya. Un diàleg bonic entre la ciència i l’art, on la protagonista, amb contradiccions d’urbanita i una curiositat ingent, escolta les dones parlar de les problemàtiques que assolen la pagesia i dels beneficis de la ramaderia i agricultura d’alta muntanya. Unes veus, les de les dones de la muntanya, que descriuen els seus rols i contribucions, les discriminacions i els sexismes, i les dinàmiques de poder que encara perduren en la nostra societat. La il·lustradora i artista plàstica Martina Manyà ha sabut crear en la novel·la un imaginari precís, humanista i natural a la vegada. 57è Premi Crítica Serra d’Or de Còmic juvenil i Premi Junceda per a la il·lustració de Martina Manyà Vintró.
El fil conductor d’aquesta novel·la gràfica és l’Àgata, una investigadora que s’instal·la al Pallars per fer una recerca. El seu objectiu era: “Posar en valor el patrimoni ecològic i sociocultural relacionat amb la ramaderia extensiva d’alta muntanya i la seva producció d’aliments sans, i analitzar com avui en dia els paisatges, les societats i l’economia d’aquests territoris estan sotmesos a canvis del clima, d’ús i de gestió, demogràfics, culturals, socioeconòmics, que poden posar en risc la conservació de serveis clau per la societat.” Gràcies al seu entusiasme i activisme es poden entendre d’una forma fàcil i amena com és la vida de les dones d’aquesta zona rural de Catalunya i com és d’important preservar la ramaderia extensiva d’alta muntanya, que “també significa conservar la bellesa, els coneixements, l’art, la cultura i la identitat dels pobles de muntanya on encara sobreviuen les nostres arrels.”
Deixant de banda el pròleg i l’epíleg, la part principal s’organitza en quatre parts: hivern, primavera, estiu i tardor. En conseqüència, tracta temes -d’una forma més explícita uns i d’una forma més implícita altres- ben diversos i interrelacionats, com per exemple el canvi climàtic, la sobirania alimentària, la justícia social, la ramaderia extensiva, la ruralitat, l’agroecologia, l’ecofeminisme, el pallarès, l’organització comunal, el pastoralisme o el conflicte de l’os bru. A continuació us deixo un fragment de l’epíleg que considero que és clau: “Negar la realitat pagesa i rural és negar la connexió amb el territori basada en recursos que ens ofereix per sustentar la vida. No es pot pensar un món rural viu i productiu sense la ramaderia extensiva i el pastoralisme, com no es pot pensar sense un canvi necessari en formes de producció agroecològiques, fetes des d’una perspectiva de cures dels animals i de l’entorn, i sense una millor justícia en l’accés a recursos i aliments.”
Per acabar, cal destacar que aquest llibre permet veure que les mans que cuiden la terra són imprescindibles, i les mans que l’escriuen i la il·lustren també.
Primera lectura en catalán! Una visión intima de la vida de las mujeres pastoras de los Pirineos tocando temas de ecología, feminismo, y la transmisión de cultura. un proyecto super bonito
Dones de la muntanya és una novel·la gràfica on la protagonista deixa de banda els prejudicis socials de la ciutat per parar atenció i aprendre sobre la vida de les dones pageses. Aquest llibre és imprescindible per entendre com funciona el món rural i ramader vist des dels ulls de les dones i de l’ecofeminisme, senzillament un 10/10🌿
Text de Federica Ravera i il·lustracions de Martina Manyà. És un retrat del món rural d’alta muntanya, concretament de la zona del Pallars i de les dones que hi treballen: pastores, formatgeres, ramaderes, etc. Federica Ravera és investigadora de la Universitat de Girona i activista ecofeminista, havia fet estudis similars a Itàlia d’on és originària. Les dones de l’entorn rural parlen de la importància de la seva feina, però, també, de les discriminacions que pateixen per ser dones i, moltes d’elles, per ser joves o venir de fora. Un encert abordar aquesta problemàtica en forma de còmic.