Joan Maragall was a catalan poet, journalist and also translator, the foremost member of the modernism movement in literature in Catalonia. His manuscripts are preserved in the Joan Maragall Archive of Barcelona.
Llegir la poesia d'aquesta obra teatral és un delit, com ho és llegir pràcticament qualsevol cosa de Maragall: les imatges que evoca, la manera d'expressar els sentiments i les intuicions de cada personatge...
Ara bé, i sense haver vist l'obra posada sobre un escenari, dubto de la força de l'acció argumental. De fet, dubto fins i tot que hi hagi acció. No hi ha cap desenvolupament ni conflicte. Bé, Carles Riba diu que el conflicte està precisament (i únicament) dins de Nausica: entre la seva aspiració somniosa de casar-se amb un heroi, i la realitat quotidiana en la que viu i en la que es queda. Doncs bé, com a conflicte, és bastant pobre.
I si fos per això, encara. L'anàlisi que fa de tot plegat, del simbolisme i de la transcendència de cada personatge i dels seus discursos, és extremament simplista i banal. I no només ho és sinó que la disfressa amb grans frases i paraules per fer veure que és ben profund. Tot el pròleg (que he llegit més aviat com a epíleg) és infumable. Almenys, des d'un punt de vista actual. El comentari de "Molt femení, tot plegat, i molt pur" quan parla del que diu Nausica quan Ulisses parteix, ja per si mateix fa posar els ulls en blanc. Quin avorriment.