El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d'abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esparar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s'haurà d'investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d'Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir la identitat de l'assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. ¿Es troben davant d'un cas polític, econòmic, passional o d'una venjança? Mentre acaricia amb la mà tensa una medalla trobada a l'escenari del crim amb les inicials G. M. N, Iríbar pensa que amb els antecedents d'Hinojosa qualsevol cosa és possible.
Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958-2013). Compaginà la seva feina com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, amb la docència de l’assignatura “Bases Historicosocials de la Seguretat” a l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (UAB). També fou, al llarg de 14 anys, professor d’Història de Catalunya a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor de diversos treballs històrics, professionals i de creació literària.
Si Catalunya hagués estat un país normal, Agustí Vehí hauria estat un gran historiador medievalista, o especialista en història militar... o en molts altres temes que foren del seu interès. Com que som com som, va esdevenir un personatge polifacètic i on destacà cap al final de la seva vida com a novel·lista negre. Aquesta incursió, de fet, té molt més interès per la seva condició de retrat d'una societat com és la figuerenca dels anys 50 que no per la trama policial, que avança molt a batzegades i on trobo que la resolució del cas deixa molt que desitjar. En canvi, el retrat dels diversos personatges que es beneficiaren del règim franquista (molt i molt recomanable l'autobiografia del transportista Brau, per a mi tot un resum del català mitjà tipus en aquells anys, pgs. 88-90), les seves relacions entre ells, les lluites per fer mèrits, el record i el trauma de la guerra... i en el cas del protagonista, el seu acomplexament per, degut a la seva condició de policia i home del règim, no poder prendre part a les converses dels intel·lectuals locals. No és una gran novel·la policiaca, és una gran novel·la descriptiva d'uns temps durs i foscos.
Més que una bona novel·la negra, aquest llibre és el retrat d'una ciutat i un temps. És una fotografia nítida - tot i que en blanc i negre - d'una societat on, molts anys després d'acabar-se la guerra, els vencedors continuaven passant factura als vençuts en una de les penitències més llargues de la història. L'alternança entre català i castellà i el perfil ben dibuixat de determinats personatges donen volum i credibilitat al text i el simple fet que l'escenari sigui Figueres fa que l'interès es mantingui per si sol. Bona lectura.
Quan la nit Mata el dia, quan el passat és tan present que no et deixava avançar... Aquesta magnífica novel·la negra i històrica al part iguals ens situa en temps de postguerra.
Els vencedors es passegen amb el cap ben alt i actuen amb total impunitat. Els rojos , republicans, enemics viuen condicionats i sotmesos al una por irracional a ser detinguts sense motiu .
Fins i tot ballar sardanes resulta sospitòs. No cal dir que parlar català els feia menys patriòtics i era motiu de replesàlia.
La Glòria va patir molt d'aprop la guerra. Va perdre els pares , el marit i el fill. Quan va tocar fons, la veïna de dalt va treure-la del pou oferint-li menjar i sobretot afecte. Eren temps durs i calia fer-se costat.
Mentre feien entrada a la ciutat de Figueres els vencedors muntats a cavall, un d'ells, en Carlos, es fixa en la mirada de la noia .
A partir d'aquí viuran una història d'amor totalment en secret. Evitaran ser vistos junts , es veuran de nit, a casa d'ella.
No és menys rellevant en l'obra El crim però el que m'ha captivat és la magnífica narració històrica perfectament documentada i molt amena. L'autor relata els fets amb una ambientació que et trasllada a l'època entre penes i injustícies.
I tornant al mort, un falangista de renom apareix brutalment assassinat al seu llit.
La investigació policial es barreja amb el secretisme, amb unes praxis més que qüestionables que pretenien aparentar normalitat davant un evident cas de venjança.
Els personatges estan perfectament caracteritzats i els diàlegs són en castellà quan parlen els policies per donar màxima realitat. El català es reservava per al la intimitat en aquelles èpoques....
La corrupció, l'abús de poder, el contraband i tants altres temes massa presents en temps de postguerra no podien faltar-hi.
Agustí Vehí és un clàssic preuat per mi per la vinculació amb el Tiana Negra que cada any, des de la seva prematura mort, dona un premi de novel·la negra en català amb l seu nom. Amb tot aquest respecte, destaco la recreació de la ciutat de Figueres a finals del 50, en plena repressió franquista, des de la perspectiva d'un policia (com el propi autor) , excombatent del requeté, culte i crític amb el règim. Una ciutat viva encara que oprimida. La història criminal es permet un seguit de tòpics però és de lectura fàcil i amb uns personatges secundaris que completen el quadre de l'escenari amb encert. La història d'amor és el que crec més inversemblant i mal resolta.
Novel·la negra ambientada en l'època de la transició entre el franquisme i el tardofranquisme. Dels 14 capítols que té, els 13 primers no estan malament (encara que no n'hi ha per a tirar coets). Però la solució del misteri, en el capítol 14, a més de ser absolutament inversemblant, ve de la mà d'un deus ex machina, cosa que demostra molt poc talent a l'hora d'escriure el desenllaç d'una novel·la.