Un gitano supervivent de l'holocaust, Santiago Cortés, torna l'any 1947 a les terres valencianes on va nàixer després d'haver estat pres al camp de concentració de Dachau. El seu viatge a una ciutat sumida en la misèria de la postguerra espanyola, però, no obeeix a cap nostàlgia: forma part d'un grup tan estigmatitzat com ell, d'un escamot clandestí que té la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista. Per això unirà les seues forces a les d'antics lluitadors de la República, a les de dos agents britànics del SIS, a les d'un espia soviètic amb una doble identitat insospitada i fins i tot a les d'un expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el passat com pretén. Tots plegats s'enfrontaran amb una societat que sembla condemnada a repetir els mateixos errors que desencadenaren la seua insaciable set de justícia, o potser de venjança, perquè... ¿en què es converteix un ésser humà quan consagra la seua existència a caçar caçadors d'altres éssers humans? ¿I què pot acabar tenint més pes en una existència així, la seua ètnia o la seua ideologia?Els protagonistes d'Ombres en la nit han patit en primera persona la gran tragèdia del segle XX, però això no fa que deixen d'estar vius ni d'arribar al lector traspassant les pàgines amb una força i una versemblança extraordinàries, virtuts ben característiques de l'obra de Ferran Torrent. I és que, més enllà de la pessimista i lúcida reflexió sobre la naturalesa humana que impregna la novel·la del principi a la fi, també hi ha el ritme trepidant i les elaborades trames que sempre han avalat l'obra de l'autor.
La historia está demasiado enrevesada, es imposible conectar con ningún personaje, no despierta ningún tipo de sentimiento. Ni pena por los personajes, ni sorpresa cuando se supone que tiene que haberla. Hay algunos pasajes morbosos sobre anécdotas de campos de concentración que me resultan completamente innecesarios.
Pero sobretodo: no entiendo qué interés puede tener como lectura de Valenciano obligatoria en Bachiller. Me da la sensación de que lo han escogido a pito-pito.
Y lo peor, tengo el examen en unas horas y está escrito tan lioso y con tantos saltos y tantos personajes (totalmente prescindibles) que me siento como si no me hubiese enterado de nada.
Aquest llibre sembla un intent bastant fallit de confeccionar un best-seller. La trama es va ordint amb els típics salt espacials entre els diferents personatges anant de més a menys.
Cap dels personatges es descriu com es podrien merèixer, cap trama es tanca satisfactòriament. El desenllaç està mal tancat i és precipitat. Sense oblidar com són de pobres els diàlegs.
No s'entra a fons en la València de post-guerra. Podria ser qualsevol altra ciutat i no hi hauria cap diferència.
Concloent, el llibre no sembla de l'autor i és totalment prescindible.
muy buena novela. una de las mejores de torrent. Eso sí, si no tienes un poco de idea de la historia de este pais y de europa en la mitad del siglo pasado mejor que la dejes. no la vas a entender
Com una aranya, Torrent va ordint els fils de la novel·la que al final conflueixen en una València trista i atemorida a finals dels anys 40 on es juga el joc de les potències mundials durant la guerra freda i cada peça al final resulta ser una altra cosa. Brillant!