Τι θα κάναμε όλοι εμείς, που σηκώνουμε καθημερινά το φορτίο της κρίσης, αν κάποιος που υπογράφει σαν "εθνικός φοροεισπράκτορας" άρχιζε να σκοτώνει φοροφυγάδες, για να γεμίσει τα ταμεία του κράτους; Πώς θα αντιδρούσαμε;
Αυτό είναι το δίλημμα του αστυνόμου Χαρίτου. Του μείωσαν τον μισθό, του έκοψαν τα επιδόματα, η κόρη του, Κατερίνα, ετοιμάζεται να μεταναστεύσει γιατί δε βρίσκει δουλειά. Και εκείνος καλείται να συλλάβει έναν δολοφόνο, ο οποίος προσφέρει "θεάρεστο" έργο. Πού τελειώνει ο αστυνόμος και πού αρχίζει ο άνθρωπος Χάριτος;
Η "Περαίωση" είναι το δεύτερο μυθιστόρημα της "Τριλογίας της Κρίσεως" του Πέτρου Μάρκαρη. Και είναι ένα μυθιστόρημα "κρίσεως" ανάμεσα στο καθήκον και στη συνείδηση.
Petros Markaris (Greek: Πέτρος Μάρκαρης) was born in Istanbul to an Armenian father and a Greek mother. He is one of the most successful living Greek authors. After studying economics, Markaris went on to work as a screenplay writer. He has lived in Germany and Austria for several years and translated Goethe and Brecht into Greek. International fame came through his series of crime novels featuring the eccentric Athenian detective Kostas Haritos, of which there are now five. Markaris lives in Athens and also co-writes film scripts with Theo Angelopoulos.
No. Floja novela policial. Como descripción de una sociedad y sus problemas durante la crisis de la deuda soberana griega, es correcta. Queda patente la desesperación de los habitantes con la mención de varias protestas, suicidios, falta de futuro para los jóvenes y resignación de los adultos.
Sin embargo, como relato negro, no queda ni gris. Recién en la página 315 de 344 Jaritos tiene su primera pista. Pensé que el libro tenía segunda parte ya que no se perfilaba una resolución al tema. Los primeros capítulos me atraparon y el final me decepcionó.
Como relato de detectives, está lejos de los de Camilleri y más lejos aún de los de Mankell, por nombrar dos autores que leo con placer.
markaris’in haritos polisiyelerinden “eskiden çok eskiden” biliyorsunuz babam ve yorgo’nun hikâyesini yazdırmıştı bana. gözlerim dolu dolu okumuştum. şimdi “hesap günü” beni bambaşka sebeplerle mahvetti. ciğerim yana yana okuduğum ikinci haritos polisiyesi oldu. 2011’de yayımlanan bu kitap yunanistan’ın görmüş olduğu en büyük ekonomik krizin, emeklilerin kendilerini meydanlarda yaktığı günlerin içinde başlıyor. ve bizim şimdiki halimize o kadar benziyor ki. kitap zaten 4 emekli kadının birlikte intiharıyla başlıyor. allah vere de gençler intihar etmeye başlamasın deniyor romanın bir yerinde. bugün memlekette her gün kaç gencin intihar etiğini biliyor musunuz? kyk’larda, tren istasyonlarında her gün… bir ülkenin en umutlu olması gereken hiçbir şeyin umrumda olmaması gereken kesimi bu haldeyse, söylenecek pek bir şey yok. vergi ödemeyenlerden (bizim 5’li çete gibi) tutun da her tür liyakatsizliğin, rüşvetin, adam kayırmanın döndüğü yunanistan’la ne kadar benzediğimizi gördüğümüz bir kitap daha. bu kez vergi kaçıranları öldüren bir katil var ve sayesinde pek çok vergi hırsızı ölmemek için borçlarını ödeyip devletin kasasını bir anda dolduruyor. devletin yapamadığını (yapmak istemediğini) bir katil yapıyor ve kahraman oluyor. ama beni en çok yaralayan ülkeden kaçmak isteyen okumuş gençler, doktorlar, avukatlar oldu. haritos’un kızının gözyaşları, ana babasının çaresizliği, ülkenin geldiği yer ve çocuğunu göçmen olacağı yere gönderip de dönmesin diye dua etmek o kadar tanıdık ki. sürekli 60’larda almanya’ya yapılan işçi göçünden bahsedilmesi de yine çok benzer. imf’nin ve almanya’nın yunanistan’ı nasıl mahvettiği ise satır aralarında var, bilen biliyor zaten. yunanlar da tembel yeaaa’yla geçiştirilemeyecek bir çökme harekatı var. zaten artık biz de aynısını yaşıyoruz üstelik ab’de bile değiliz. yazık çok yazık. haritos’un bir yerde memleket sevgisinin ne menem bir şey olduğunu düşündüğü yer ne kadar doğru. biz hep vatan haini, ülkeyi soyan çeteler vatanperver… hulki demirel çevirisi çok iyi ama alfa’nın bu baskılarının kağıt kalitesi okumayı o kadaR zorlaştırıyor ki anlatamam.
Se non fosse che il Markaris ha il complesso del topografo, e ci dice tutte le vie di Atene e piazze e slarghi e, se ci fossero, anche i sentieri, (anche se qui magari ci sta perché piazze e strade sono bloccate da manifestanti vari un giorno si e l'altro pure), ecco direi che é un bel giallo ambientato in quella Grecia in via di procedura fallimentare, con la maggior parte dei comuni cittadini sull'orlo della disperazione, e i soliti riccastri magnamagna e politici la di cui maggiore attività é pararsi il culo e tenersi avvinti al cadreghino con tutti i mezzi. In questo scenario un serial killer si affaccia, l'esattore nazionale, il quale prima scrive una bella letterina ad alcuni grandi evasori ingiungendogli di pagare il dovuto, se ciò non sarà eseguito entro cinque giorni, verrà loro ingiunto un condono tombale. C'é chi paga e c'é chi no, con le relative conseguenze. L'esattore nazionale diventa facilmente un eroe popolare, riesce a far sborsare il dovuto ai tanti che, anche agendo sul filo della legalità non lo pagano, ma il fine giustifica i mezzi? E poi l'agire dell'assassino é così disinteressato oppure vi sono motivazioni personali? Di piacevole lettura, ben scritto e con un buon ritmo, vale la pena leggerlo.
Ευχαριστο αναγνωσμα που θυμιζει τηλεταινια, με αναμενομενο και χωρις δραση τελος, με ισως υπερβολικη επαναληψη της περιγραφης των μποτιλιαρισμενων δρομων της Αθηνας..
This book, the seventh in the Kostas Charitos series (Costas Haritos for the English reader) has not been translated into English, but for your reference and mine, the first three have: The Late-Night News, Zone Defence, and Che Committed Suicide.
Protagonizada por el comisario Kostas Jaritos, en el libro No 7 nos enfrentamos a un asesino atípico, ¿alguno no lo será?.
Van apareciendo víctimas de manera pausada pero constante.
Conforme a las circunstancias de los crímenes, se involucran los monumentos históricos, la informática, temas fiscales, crisis económica, el asesino parece ser alguien con muchas habilidades, que se erige como un recaudador de impuestos con medidas un poco extremas, paga lo que debes o muere.
A la par, Jaritos enfrenta un drama familiar, pues su hija Katerina no encuentra trabajo en su país y recibe una oferta para emigrar posiblemente a Africa, este tema trae de cabeza a toda la familia.
A mi me ha gustado bastante, pero creo no ser objetiva y es que me ha gustado ver la evolución en Jaritos tanto a manera personal como familiar, como poco a poco se ha vuelto más abierto emocionalmente y paciente con su esposa, y en el ramo profesional como ha pasado de ser intransigente en sus métodos a flexible en nuevas herramientas que puede usar la policía como los perfiles psicológicos.
👮♂️ 🇬🇷 ✍️ La anécdota: Petros Markaris el escritor de esta serie fue activista de izquierda y odiaba a la policía, pero tuvo la idea de este personaje y conforme lo creaba se dio cuenta que los policías también son seres humanos que buscan mantener a su familia y tienen la esperanza de que sus hijos tengan un futuro mejor como todo el mundo.
❌‼️Contras: el personaje del asesino cumple parcialmente con las habilidades que despliega en su actuar, así que esta parte si la veo un poco floja, muy forzada.
➕🔝✔️Aciertos: Me asombra que un escritor nacido en los 30”s tenga una capacidad de evolucionar su escritura de tal manera que sus libros contengan temas como la era digital. También cuida tocar temas actuales de Grecia, leí un poco y realmente si se han recortado las pensiones, también hay un tema de los impuestos donde los que más pagan son la clase media a costa de sacrificar su nivel de vida, y los de clase alta realizan estrategias para no pagar.
📖📝Cita: “Aquí todos nos engañamos. Unos tratan de convencerse de que están trabajando; otros, de que están realizando reformas, y otros de que aplican las leyes. Vivimos en el país de las mentiras.”
"Zahltag" (original Τitel: Περαίωση. dt: Abschluss) ist der 7. Fall für Kommisar Charitos. Wie gewöhnt, nimmt Petros Markaris die wahnwitzige Verhältnisse in Griechenland unter die Lupe, und diesmal spinnt er eine Geschichte, die den (fast) Bankrott der griechischen Staat in der Finanzkrise zum Thema hat.
Themen: Steuerhinterziehung, Finanzbehörden, die Finanzkrise von 2007-2010, gut ausgebildete Menschen ohne Job und Perspektive, die Alten Griechen hätten es besser gemeistert, ins Ausland gehen: Pro und Contra, Familie ist wichtiger als Geld, Know Your Homer!
Vorwissen: Zeit jeher, zahlen die Griechen äusserst ungern Steuer. Es gibt 1001 Tricks und sogar Unternehmen, die Otto Normalverbraucher beim Hinterziehen hilft. Ganz besonders wenn Otto reichlich Geld und mehrere Häuser besitzt, oder eine bekannte Persönlichkeit ist.
Aber jetzt ist die Krise da. Der Staat braucht Geld, kann aber gesetzlich keinen zur Kasse bitten, während Deutschland und Frankreich von aussen höllischen Druck auf die Regierung machen. Der aus dieser Lage entstandene Krimi ist im Grunde genommen ein interessantes Gedankenspiel von Markaris: was müsste passieren, um die Nutznießer der vielen gesetzlichen Schlupflöcher zu bewegen, ihren Schulden zu bezahlen?
Na, wie wär's denn mit Mord als Motivation?
Der normalerweise griesgrämige Kommisar Charitos erscheint fast gezähmt in "Zahltag". Er streitet nicht mit seiner Frau herum oder mit seinem Vorgesetzten, sondern macht sich brav an die Arbeit und versucht nicht anzuecken.
Hä? Ja, dachte ich auch. Wo ist denn der Kostas, den wir kennen, geblieben?
Dadurch aber wird die Geschichte diesmal stark auf die Ermittlung fokusiert und nicht auf die Probleme der Kommisar mit seinem Mitmenschen hat, was mehr Platz für sozialkritischen Szenen schafft. Das Thema ist stark politisch, und Markaris begibt sich ab und zu dahin, um das Leid der Griechen zu zeigen (vorallem durch Selbstmord aus finanzieller Not). Man kommt langsam in der Geschichte rein, aber so ab Seite 50 geht's richtig lost, und ab dann wird es ein Mordsspaß!
Me gusto mucho. La crisis griega en primer plano y en mi cabeza las comparaciones con la crisis permanente de mi país 😒😡🤬. Además de la crisis siempre habla un poquito de la Grecia del S XX de la cual yo sabía poco o nada y ahora gracias a wikipedia se un poquito más.
Mi è sempre piaciuto il commissario Kostas Charitos, così umano, sensibile, con tutti i suoi dubbi, le sue debolezze e il forte senso di giustizia che lo anima. In questo suo settimo romanzo Markaris dipinge un quadro molto realistico della Grecia contemporanea in piena crisi economica. Emerge una situazione sociale direi drammatica, dove la corruzione è diffusa, il potere è detenuto da pochi e i più deboli sono penalizzati. Il protagonista, questo fantomatico Esattore, incarna il malessere e il desiderio di giustizia della popolazione sfruttata ed imbrogliata, anche se la soluzione da lui proposta è certamente un po’ troppo estrema e dura. Non sarà facile per il commissario venire a capo di questo intreccio che fa veramente tremare il governo e che porta allo scoperto tutto il marciume di chi si crede intoccabile e furbo.
Markaris escribe buena novela negra, de policías, pero lo que más me gusta es el retrato de Grecia, de Atenas, como telón de fondo a la historia. En este caso, en plena crisis económica. Me pareció excelente la manera en que retrata el dilema de los griegos, de emigrar para prosperar, dilema que no es nuevo para ellos.
Este libro llega a mí en una visita a la biblioteca pública, revisando me encontré con este texto y su advertencia fue lo que me llamó la atención y decidí leerlo.
Su advertencia dice:
"ADVERTENCIA: Se desaconseja cualquier imitación de los hechos narrados en esta novela"
Y claro que reclamó mi curiosidad.
Esta historia es policíaca y se trata de encontrar a un asesino serial que emplea la cicuta (veneno usado para Sócrates y que está en desuso en la moderna Grecia) y mata a los evasores de impuestos del Estado griego.
El contexto en el que se desarrolla la novela es en una época difícil, hay recesión económica, recortes de salarios, recorte de empleos, encarecimiento de los alimentos y más, lo que lleva a la gente a protestar cada día. Este es el trabajo de los policías día a día: controlar y vigilar las manifestaciones.
Algo que me gustó fue el problema del tráfico, a causa de las manifestaciones hay constantes bloqueos en las carreteras y transportarse por la ciudad es un problema, en mi ciudad no hay tráfico lento por manifestaciones, sino porque hay muchos vehículos y las mismas carreteras de hace 30 años.
Debido a esto es que en el departamento de homicidios uno de los integrantes dice "Tantos focos de conflicto en Atenas: inmigrantes que se enzarzan todas las noches con los de Amanecer Dorado, gente que acosa a los políticos para agredirles, pancartas que arremeten contra la prensa... ¡y ni un triste crimen que nos libre de la limpieza! ¡Esto es el fin!" (p.19)
Y pues su deseo se cumple porque al siguiente capítulo se encuentra un cadáver que muestra signos de homicidio, ya que el libro inicia contando de un suicidio de cuatro señoras que en su carta final dicen que no quieren seguir siendo una carga para el Estado griego. Y claro, este no es un asunto que atienda la policía.
Cuando tomé este libro no sabía que pertenecía a una serie, la serie Kostas Jaritos aunque no representa un problema porque se puede leer sin haber leído los libros anteriores.
Esta novela no es emocionante, es una novela policiaca (no novela negra o neopolicial) pues en esta solo importa la resolución del crimen. Logramos conocer parte de la vida del detective, lo que piensa, el problema del país como para dar contexto y fin, el libro termina una vez encuentran al culpable. Y a pesar de no ser emocionante yo seguí leyendo, creo que funciona para entretenerse un poco, es por esto que la califico con tres estrellas.
Bütün Petros Markaris kitapları gibi Hesap Günü'nü de büyük bir keyifle okudum…
Yunanistan, ekonomik krizin getirdiği protestolar, geçim sıkıntısından kaynaklanan intiharlar, maaş kesintileri ve yokluklarla sarsılmaktadır. Tam da bu sırada vergi kaçıran zenginleri hedef alan bir seri katil ortaya çıkar. Komiser Haritos bir yandan katili bulmaya çalışırken diğer yandan da halkın tepkisinden çekinen amirlerinin baskıları ile karşı karşıya kalır. Sürprizleri bozmamak için ayrıntılarını anlatmıyorum, ancak fevkalade eğlenceli bir macera olduğunu söylemeliyim… Markaris'in akıcı ve muzip bir kalemi var, polisiye kurgusunu da başarılı buluyorum. Polisiyenin yanı sıra Haritos'un ailesini, dostlarını anlattığı kısımlar ayrıca hoşuma gidiyor; eşiyle tatlı çekişmeleri, kızıyla ilgili endişeleri, dünürler, yemekler ve daha bir çok ayrıntı ile hikayesine farklı bir sıcaklık ve zenginlik katıyor. Yunan ekonomik krizini, toplumu, çalışma ortamını, politikacıları resmettiği kısımlar ise hiçbirimize yabancı değil, okurken "aaa tıpkı…" ile başlayan çok düşünce geçti aklımdan... Son söz, Markaris’in satırlarından hayata dair çok ders çıkarıyorum…
Une très belle découverte, ce policier grec! Les personnages sont attachants et très humains, on découvre le vie, le quotidien des gens pendant que leur pays s'enfonce dans la crise... cela donne un point de vue un peu différent de celui des news et autres journaux télévisés. Ce n'est pas la première enquête de Kostas Charitos (mais le premier roman de la Trilogie de la crise), mais cela n'empêche pas de rentrer dans son univers. Et puis, c'est une lecture qui permet de découvrir un peu la littérature grecque contemporaine (de mémoire, je n'ai pu nommer que Vassilis Alexakis, qui est franco-grec, j'ai consulté la liste d'écrivains grecs contemporains sur Wikioedia: confirmation, je ne connais personne d'autre...) Et j'oubliais! Ce roman fait partie de livres qu'il faut lire en ayant le plan de la ville concernée à côté de soi (je considère cela comme quelque chose qui parle en faveur du livre). N'oubliez donc pas de vous procurer le plan d'Athènes avant la lecture (il devrait presque être vendu avec le livre).
Una buena novela negra es un radiografía social, y pocos retratos de la actual Grecia son superiores al contenido en este relato de Markaris. La desesperanza rezuma desde sus primeras páginas, el espejo roto del sueño Europeo se asoma entre suicidios nacidos del agotamiento que no conocen de edad. La tercera edad que añora su pasado, la juventud que no tiene futuro unida por los lazos de la muerte suicida.
Europa se hunde en el desencanto con Grecia como punta de iceberg. Nada retrata mejor la decepción con el sistema que el asesino convertido en héroe, el villano cuya eficacia y eficiencia se juzga mayor que la del poder legítimo. Grecia no es más que el espejo que nos devuelve la imagen de nuestro futuro imperfecto.
Come si uccide una nazione Questo Paese non può tollerare la sconfitta di un'altra generazione. Fra l'altro si intravede in filigrana anche un'altra nazione: una faccia, una razza? Ecco! Voglio dirle ancora una cosa, signor commissario. Lo Stato greco è l'unica mafia al mondo che è riuscita a fare bancarotta. Tutte le altre si sviluppano e prosperano. Io ne suggerirei un'altra. Il giallo? Niente di che. Ma è importante? (3 stelle e mezzo comunque, la mezza stella aggiunta per solidarietà)
“Hesap Günü” bir Komiser Haritos polisiyesi. Petros Markaris’in Atina Emniyeti’nde görevli kahramanı Kostas Haritos, Yunanistan’da yaşanan yoğun ekonomik krizin ortasında bir terfi vaadi ile işe koyuluyor. Petros Markaris'in Kriz Üçlemesi'nin bir cildi olarak sunulan macerada okuyucu, zengin ile fakir arasındaki uçurumun kapatılamaz şekilde derinleştiği ve doğru ile yanlış arasındaki çizgilerin bulanıklaştığı bir ortamda buluyor kendisini. Romana konu olan yıllarda Yunanistan’daki ekonomik durum Wikipedia’da şöyle anlatılıyor; “Ekonomik kriz sırasında Yunanistan başbakanı Yorgo Papandreu görevden ayrılmış ve yeni bir hükûmet kurulmuştur. IMF'den ve Avrupa Birliği'nden yardım istenmiştir. 2010-2012 Yunanistan protestoları başlamıştır. Ülkede işsiz sayısı rekor düzeye çıkmış, geçinememe yüzünden ırkçılık artmıştır. Yunanistan, II. Dünya Savaşı'ndan bu yana en zor durumu yaşamaktadır. Protesto gösterileri iyice artmıştır. Orta sınıf ve işçi sınıfı ağır darbe almış, aileler çocuklarına bakamadıkları için bakım evlerine teslim etmişlerdir. Birçok dükkân ve firma batmıştır. Polisler bile işsiz kalmış ve bazı adalar kiralanmıştır.” Bu derin ekonomik kriz ortamında zengin Yunanlar vergi ödememenin yollarını bulurken, maaşlarından yapılan kesintilerle gittikçe yoksullaşan Yunan halkı ise bu duruma öfkelidir ve içinde bulundukları durumlardan dolayı umutsuzluğa kapılmıştır. Tam bugünlerde Yunanistan'da yaygın vergi kaçakçılığıyla mücadele etmek için alışılmadık bir yöntem benimseyen ve kendini "Ulusal Vergi Tahsildarı" ilan eden biri ortaya çıkar. "Ulusal Vergi Tahsildarı" çok az gelir beyan eden ve yeterince vergi ödemeyen ya da vergi borçlarını ödememenin yolunu bulan büyük zenginlerin korkulu rüyası haline geliyor. Tehdit mektupları ile vergi borçlarını misliyle ödemelerini istediği zenginlerden direnenleri mitolojik yöntemlerle öldürüp arkeolojik ören yerlerine bırakmaya başlıyor. Terfi beklediği için amirlerini ve özellikle politikacıları kızdırmaması, ters hareketler yapmaması gereken Kostas Haritos’un görevi bu katili bulmaktır. Siyasi çevrelerin de dahil olduğu böyle bir ortamda müfettişin işi hiç de kolay değildir. Kostas Haritos soruşturmasını sürdürürken devletin üst düzey görevlileri ile iş dünyasının karmaşık ilişkilerine şahit oluruz. Vergi kaçırmak, vergi borcunu ısrarla ödemeyerek işlerini sürdürmek ancak üst düzey devlet görevlilerinden ve siyasilerden destek alarak mümkündür. Kostas Haritos’un soruşturması geliştikçe Yunanistan devletini ekonomik çöküntüye uğratan gelişmelerin temelinde yatan en önemli sorunun rüşvet ve yolsuzluk çarkı olduğu iyice ortaya çıkıyor. Petros Markaris kahramanı Kostas Haritos’un kılavuzluğunda hem bu ilişkiler ağını çarpıcı örneklerle gözler önüne seriyor hem Yunan siyasetine ve AB'ye yönelik eleştirilerde bulunuyor. Vergi kaçakçısı zenginlerden kemer sıkma politikalarının ağırlığı altında ezilen işçi ve memurlara kadar toplumsal gerilimler ve çatışmaları gerçekçi bir dille anlatıyor Markaris. Diğer yandan da ekonomik krizin ailesine yansımalarına şahit oluyoruz. Kostas Haritos’un bir doktorla evli avukat kızı kazancının yetmediğini söyleyerek göçmenlerle ilgili bir iş teklifini kabul edip Afrika’ya gideceğini haber veriyor. Kızından uzak kalacağından endişeli karısı gitmesin diye ikna çabalarını sürdürürken Kostas da anne ile kızı arasında orta yolu bulmaya çalışıyor. Petros Markaris’in Kostas Haritos’un maceralarını anlatan polisiyelerinin Türk okur için çekiciliğinin en önemli nedeni iki milletin birçok benzer niteliği olması kuşkusuz. Tabii Haritos’la ve ailesiyle kolayca empati kurabilmemiz de önemli etken. Yaşam tarzları, ilişkileri, endişeleri bize çok benzer. Ev içi hayatlarını, günlerini geçirme biçimlerini ve yedikleri içtiklerini de kendimize yakın buluruz. Kostas Haritos’un maceralarında yer adlarını Yunanistan yerine Türkiye, Atina yerine İstanbul yapsanız okur hiç garipsemez. Petros Markaris’in yazdıklarından devletin işleyişinin, sosyal ve ekonomik şartların da çok benzer olduğu anlaşılıyor. Biz de zenginlerin çok az vergi ödemesinden, hatta vergi borçlarını sildirebilmelerinden şikayetçiyiz. Markaris “Hesap Günü”nde iyi bir polisyenin tadına varmamızı sağlarken hile yapanları ödüllendiren ve dürüst olanları cezalandıran sistemin ahlaki yozlaşmışlığına ve başarısızlığına eleştirel bir ışık tutuyor. Petros Markaris kısa ve öz cümlelerle, gerçekçi betimlemelerle ve esas olarak diyaloglarla geliştirdiği romanında gerilimi üst düzeyde tutarken anlatımını da her zamanki güçlü bir mizahi bakışla tatlandırmış.
Ancora un caso in cui la crisi economica greca la fa da padrona. I cittadini sono allo stremo e colui che viene chiamato Esattore nazionale rischia di diventare un eroe sebbene sia un omicida e continui a uccidere gli evasori fiscali che sottovalutano le sue mail (con quello che chiama un condono tombale). Le indagini sono abbastanza lineari, anche se coinvolgono, naturalmente, il mondo politico. La crisi economica travolge anche la famiglia del commissario, che rischia di veder trasferire la figlia Caterina in un paese africano per lavorare per l'Alto Commissariato ONU, visto che il lavoro in Grecia scarseggia, malgrado tutte le sue qualifiche. E malgrado le cose si risolvano, resta sempre un'atmosfera di incertezza, di preparazione a giorni ancora peggiori, che mette ansia.
Liquidación final no es solo una novela negra, es una metáfora de cómo la crisis económica y la corrupción devoran a un país desde dentro. En México, la historia resuena con fuerza: la desigualdad, la impunidad y la violencia generan un ambiente donde la justicia parece imposible y donde la tentación de la justicia por mano propia está cada vez más presente.
La enseñanza amarga de Márkaris es que, cuando el Estado abandona a sus ciudadanos, no es extraño que aparezcan figuras , sean criminales, justicieros o movimientos sociales extremos, que llenen ese vacío. Y México, hoy, vive al filo de ese mismo abismo.
Δεύτερο μέρος της τριλογίας και ο αστυνόμος Χαρίτος έχει νέες δολοφονίες να διαλευκάνει.. άλλο ένα πολύ ενδιαφέρον βιβλίο του Μάρκαρη. Ο Χαρίτος μου γίνεται όλο και πιο συμπαθής, η γλώσσα είναι βατή και η πλοκή σε κρατάει μέχρι τέλους. Το απόλαυσα!
No creo que se merezca las 5 estrellas a nivel literario, pero plasma (o al menos a mi me ha removido la patata) de una forma muy costumbrista, humana y cercana la crisis económica griega y la desesperación de la gente ante la situación. Es por ello que me parece más que suficiente dárselas. Ahí van pues.
Fine crime novel with an exceptionally current theme and setting: the Greek financial crisis. Someone is brutally murdering notorious tax evaders and sending out letters calling themselves "The National Tax Collector." Some victims have been injected with Hemlock, perhaps a reference to the death of Socrates: "Crito, we owe a cock to Asclepius. Do pay it. Don't forget..."
Suddenly the Greek treasury is receiving millions of euros from terrified citizens. Police and government are put in a moral bind; at some level they rather approve of these actions (http://www.economist.com/blogs/freeex...). At the same time they of course can't sanction them and the killer must be found.
This is the first novel I've read by Markaris, whom I heard interviewed on Deutschlandradio Kultur. (He speaks fluent German along with 4 or 5 other languages). He's not a young writer, he's well into his 70s. His knowledge of Greek culture and of the streets of Athens is not something shoehorned in from Wikipedia, but comes from a lifetime of experience. The detective, his family and friends are not cutouts but realistically drawn and three-dimensional. His writing is wry, ironic and intelligent. Many of the scenes depicted, such as the suicides of pensioners - who do not wish to be a further financial burden on their families or the state - are tragic realities of today's Greece.
I will certainly be seeking out more of Markaris' books.
In Prestiti scaduti Markaris ci aveva già portato al centro della crisi economica che attanaglia la Grecia; qui il suo sguardo, pietoso e quasi rassegnato, si posa sugli sconvolgimenti che stanno trasformando in maniera irreversibile la sua patria e meglio di tanti servizi giornalistici ci fa comprendere le sofferenze del popolo greco. Tutto avviene ovviamente all'interno di un'indagine poliziesca perfettamente rigorosa: l'esattore è un killer venuto misteriosamente in possesso di dettagliate informazioni riguardanti gli evasori fiscali. Le sue vittime sono dunque professionisti e magnati di cui l'esattore calcola con sicurezza le quote sottratte all'erario, che invita a versare entro cinque giorni pena un "condono tombale". Dopo le prime esecuzioni tutti capiscono che fa sul serio e le vittime si precipitano a pagare quanto dovuto per evitare il "condono", al punto che il killer diventa l'idolo delle piazze e c'è chi addirittura lo vorrebbe ministro degli affari economici. Ma è ovviamente un criminale, e quindi...
Nuova indagine per il commissario Karitos; l'Esattore nazionale costringe al pagamento delle tasse evase dal fisco, chi non lo fa muore. L'indagine è lineare, senza particolari colpi di scena o d'ingegno; alle vicende del commissariato si affiancano quelle personali del commissario, della moglie Adriana e della figlia Caterina, laureata, dottorata e sottopagata. Questa volta più che mai indagine e contesto sono votati a mostrare la situazione greca nella sua disperazione, agli omicidi si affiancano sempre più spesso i suicidi di giovani e adulti che non vedono alcuna speranza nel futuro; intanto i ministeri si sollazzano tra bustarelle e avvantaggiano i disonesti evasori (ah come ci vorrebbe anche da noi un Esattore Nazionale). In fin dei conti nel romanzo i nomi e le strade hanno un gusto greco, così come le prelibatezze preparate da Adriana, però sono fin troppe le somiglianze con l'Italia di ieri e di oggi, tanto da avere paura per cosa sarà di noi.
Ο συγγραφέας για μια ακόμη φορά καταφέρνει να μεταφέρει το σφυγμό και την (πικρή) αίσθηση της σημερινής πραγματικότητας στο χαρτί. Το βιβλίο μεταφέρει με πειστικότητα και ρεαλισμό τις προσπάθειες για την εξιχνίαση του εγκλήματος, το οποίο σαφώς και είναι πρωτότυπο και ταιριαστό με την όλη κατάσταση. Άλλωστε και ο αστυνόμος Χαρίτος είναι από τους πιο συμπαθείς μου χαρακτήρες και μπορώ να πω ότι εν μέρει ταυτίζομαι με αυτόν ως άλλος ένας που προσπαθεί να κάνει σωστά και τίμια τη δουλειά του (ίσως και απλά να βαυκαλίζομαι). Το δε χαρακτηρισμό «τίμιος γκαντέμης» τον υιοθέτησα αμέσως.
Το βιβλίο διαβάζεται ευχάριστα και παρόλο που κυκλοφορεί ως το δεύτερο της «Τριλογίας της Κρίσεως» δεν είναι απαραίτητο να έχει διαβάσει κανείς το πρώτο.
*** Attenzione: di seguito anticipazioni sulla trama *** ...sì, lo so che in questa estate di fine del mondo vi state tutti leggendo le cinquanta sfumature. Non lo conosco e non lo critico ma, suvvia, leggete anche il migliore giallo dell'anno. Di questo sono certa: il miglior Markaris. Con ambientazione di attualità, nel vortice del dramma greco Markaris riesce anche a mantenere ironia e, perfino, a inserire sprazzi di comicità (tragica). Epocale l'immagine della Merkel come mandante di killer. Tragicamente esilarante anche il soggetto del plot, ben congeniato nell'inchiesta e con solo una piccola caduta nello scioglimento. ...e poi... finalmente la prosaica signora Adriana vince per ko con quell'intellettualone del marito, lui e il suo onniscente Dimitrakos!
This is the first book I read by Markaris and probably not the last one, because I found it a really page-turner. However, I could never say that it's wonderful. While the social criticism is well crafted and Jaritos, his family and his problems seem very real and modern (a smart move by the writer, by the way), the detective plotline was lacking. I'll try to make my point. Markaris was trying here to balance very different elements, a very original idea, but was unsuccesful in the end to achieve a tight and engaging detective plot. When it was going to end, I was expecting a twist that turned everything upside-down. Unfortunately, this never happened.
Me encanta la serie del comisario Jaritos porque es como visitar a un viejo amigo, uno medio amargadillo pero genial. Como siempre, Márkaris cumple la expectativa de ofrecernos una historia de toque policiaco, aderezada con la crisis económica en Grecia (que delata la formación en economía del escritor), un grupo nutrido de personajes entrañables y encantadores, y el retrato de una sociedad que está pasando un mal rato y de la que surge un asesino (no tan repudiado). Si nunca has leído un libro de esta serie, se puede empezar por cualquiera pero yo sugiero empezar por el primero.
Nice. My first Charitos (the policeman) story and not the last. Told in the first person, it's lively, opinionated and the story flows well. I liked the intertwining of the murders within the financial crisis, and it was interesting to 'hear' the Greek people talk about it, from the inside. Their framing of it is quite different from what we think we know about it.
Other than that the only minus, imo, is that the story doesn't really pick up until quite late. Still entertaining and a good moment, but it flatlines a bit in the middle.
Como novela negra no es de lo mejorcito, pero hay que reconocerle un humor bastante ácido y una ambientación muy inusual bien conseguida.Ideal para tardes tontas o viajes en avión dónde no tienes otra cosa que hacer. Es un librito agradable que se lee rápido que resulta curioso por su inusual ambientación y por lo reconocible y cercano de la situación.
A la Grècia del més profund de la crisi, al 2011, un personatge misteriós amenaça i assassina els grans defraudadors. Seguim un assassí en sèrie que ha esdevingut heroi popular. Se m'han fet llargues les descripcions dels embussos de trànsit d'Atenes i trobo precipitat el desenllaç.