What do you think?
Rate this book
Mikhaïl - La Jeunesse d'Adrien Zograffi - Volume II: Un roman de Panaït Istrati
Indifférent à la fortune, Adrien, 17 ans, cherche à affirmer sa personnalité. Pas d'ambition pécuniaire, mais l'amour de son prochain, fraternité et justice, recherche de l'amitié avec un grand A. Et nous apprendrons au cours de ce nouvel épisode qu'il ne faut pas se fier au apparences. Mikhaïl et Samoïla, très différents l'un de l'autre, deviendront ses amis.
172 pages, Paperback
Published January 9, 2023
About the author
Panait Istrati
202 books197 followersPanait Istrati was a Romanian working-class writer, who wrote in French and Romanian, nicknamed The Maxim Gorky of the Balkans. Istrati was first noted for the depiction of one homosexual character in his work.
Born in Brăila, Istrati was the son of the laundress Joița Istrate and of a Greek smuggler from the village of Faraklata in Kefalonia (whom Panait never met).
His first attempts at writing date from around 1907 when he started sending pieces to the socialist periodicals in Romania, debuting with the article, Hotel Regina in România Muncitoare. Here, he later published his first short stories, Mântuitorul ("The Redeemer"), Calul lui Bălan ("Bălan's Horse"), Familia noastră ("Our Family"), 1 Mai ("May Day"). He also contributed pieces to other leftist newspapers such as Dimineața, Adevărul, and Viața Socială.
In 1910, he was involved in organizing a strike action in Brăila. He went to Bucharest, Istanbul, Cairo, Naples, Paris (1913–1914), and Switzerland (where he settled for a while, trying to cure his tuberculosis). Istrati's travels were marked by two successive unhappy marriages, a brief return to Romania in 1915 when he tried to earn his living as a hog farmer, and long periods of vagabondage.
While in the sanatorium, Istrati met Russian Jewish-Swiss Zionist writer Josué Jéhouda, who became his friend and French language tutor.
Living in misery, ill, and depressed, he attempted suicide in 1921 on his way to Nice, but his life was rescued in time. Shortly before the attempt, he had written to Romain Rolland, the French writer he admired most and with whom he had long tried to get in touch. Rolland received the letter through the Police and immediately replied. In 1923 Istrati's story Kyra Kyralina (or Chira Chiralina) was published with a preface by Rolland. It became the first in his Adrien Zograffi literary cycle. Rolland was fascinated with Istrati's adventurous life, urging him to write more and publishing parts of his work in Clarté, the magazine that he and Henri Barbusse owned. The next major work by Istrati was the novel Codine.
Istrati and communism
Istrati shared the leftist ideals of Rolland, and, as much as his mentor, placed his hopes in the Bolshevik vision. In 1927 he visited the Soviet Union on the anniversary of the October Revolution, accompanied by Christian Rakovsky during the first stage of the journey (Rakovsky was Soviet ambassador to Paris, and by then already falling out of favor with Joseph Stalin). He travelled through large sections of the European part, witnessing celebrations in Moscow and Kiev. He was joined in Moscow by his future close friend, Nikos Kazantzakis; while in the city, Panait Istrati met Victor Serge and expressed his wish to become a citizen of the Soviet Union. He and Kazantzakis wrote Stalin a congratulatory letter that remained unanswered.
The political opinions Istrati expressed after his split with Bolshevism are rather ambiguous. He was still closely watched by the Romanian secret police (Siguranța Statului), and he had written an article (dated April 8, 1933) in the French magazine Les Nouvelles littéraires, aptly titled L'homme qui n'adhère à rien ("The man who will adhere to nothing").
At the same time, Istrati started publishing in Cruciada Românismului ("The Crusade of Romanianism"), the voice of a left-leaning splinter group of the ultra-nationalist Iron Guard. As such, Istrati became associated with the group's leader Mihai Stelescu, who had been elected as a member of Parliament for the Iron Guard in 1933 and whose dissidence was the reason for his brutal assassination by the Decemviri later in the same year; Istrati was himself assaulted several times by the Guard's squads.
Isolated and unprotected, Panait Istrati died at Filaret Sanatorium in Bucharest. He was buried in Bellu Cemetery.
Born in Brăila, Istrati was the son of the laundress Joița Istrate and of a Greek smuggler from the village of Faraklata in Kefalonia (whom Panait never met).
His first attempts at writing date from around 1907 when he started sending pieces to the socialist periodicals in Romania, debuting with the article, Hotel Regina in România Muncitoare. Here, he later published his first short stories, Mântuitorul ("The Redeemer"), Calul lui Bălan ("Bălan's Horse"), Familia noastră ("Our Family"), 1 Mai ("May Day"). He also contributed pieces to other leftist newspapers such as Dimineața, Adevărul, and Viața Socială.
In 1910, he was involved in organizing a strike action in Brăila. He went to Bucharest, Istanbul, Cairo, Naples, Paris (1913–1914), and Switzerland (where he settled for a while, trying to cure his tuberculosis). Istrati's travels were marked by two successive unhappy marriages, a brief return to Romania in 1915 when he tried to earn his living as a hog farmer, and long periods of vagabondage.
While in the sanatorium, Istrati met Russian Jewish-Swiss Zionist writer Josué Jéhouda, who became his friend and French language tutor.
Living in misery, ill, and depressed, he attempted suicide in 1921 on his way to Nice, but his life was rescued in time. Shortly before the attempt, he had written to Romain Rolland, the French writer he admired most and with whom he had long tried to get in touch. Rolland received the letter through the Police and immediately replied. In 1923 Istrati's story Kyra Kyralina (or Chira Chiralina) was published with a preface by Rolland. It became the first in his Adrien Zograffi literary cycle. Rolland was fascinated with Istrati's adventurous life, urging him to write more and publishing parts of his work in Clarté, the magazine that he and Henri Barbusse owned. The next major work by Istrati was the novel Codine.
Istrati and communism
Istrati shared the leftist ideals of Rolland, and, as much as his mentor, placed his hopes in the Bolshevik vision. In 1927 he visited the Soviet Union on the anniversary of the October Revolution, accompanied by Christian Rakovsky during the first stage of the journey (Rakovsky was Soviet ambassador to Paris, and by then already falling out of favor with Joseph Stalin). He travelled through large sections of the European part, witnessing celebrations in Moscow and Kiev. He was joined in Moscow by his future close friend, Nikos Kazantzakis; while in the city, Panait Istrati met Victor Serge and expressed his wish to become a citizen of the Soviet Union. He and Kazantzakis wrote Stalin a congratulatory letter that remained unanswered.
The political opinions Istrati expressed after his split with Bolshevism are rather ambiguous. He was still closely watched by the Romanian secret police (Siguranța Statului), and he had written an article (dated April 8, 1933) in the French magazine Les Nouvelles littéraires, aptly titled L'homme qui n'adhère à rien ("The man who will adhere to nothing").
At the same time, Istrati started publishing in Cruciada Românismului ("The Crusade of Romanianism"), the voice of a left-leaning splinter group of the ultra-nationalist Iron Guard. As such, Istrati became associated with the group's leader Mihai Stelescu, who had been elected as a member of Parliament for the Iron Guard in 1933 and whose dissidence was the reason for his brutal assassination by the Decemviri later in the same year; Istrati was himself assaulted several times by the Guard's squads.
Isolated and unprotected, Panait Istrati died at Filaret Sanatorium in Bucharest. He was buried in Bellu Cemetery.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 9 of 9 reviews
October 6, 2024
Opinió: És obvi que Panait Istrati és una de les apostes de Cal Carré, ja que amb aquest ja són tres els llibres que han publicat d'aquest autor. Jo, he de reconèixer que d'entrada no me cridava gens l'atenció, no sé per què pensava que seria un escriptor difícil de llegir, amb una escriptura farragosa i densa i que requeriria tota la meva atenció lectora i no, res més lluny de la realitat, ja que m'he trobat un llibre bo de llegir, bo d'entendre i que, a damunt, m'ha agradat! Així que des d'aquí vull donar les gràcies a la gent de Cal Carré per animar-me a intentar-ho. I a la resta, dir-vos que vos deixeu aconsellar per editors i llibreters i, sobretot, que els escolteu, perquè normalment solen encertar!
La història s'ambienta a Brăila (Romania), un poble a la vora del Danubi. Allà coneixerem n'Adrià Zograffi (alter ego de l'autor), un jove idealista que es refugia en els llibres i la lectura i que defuig del que la societat espera d'ell, és a dir, que es casi, que tengui una feina estable... Pels seus veïns és el "raret", una bala perduda, però a ell tant li és. Un dia, però, veu un jove llegint un llibre en francès, que resulta ser en Mikhail. Aquest fet inesperat fa que a n'Adrià li torna la fe en la humanitat i farà tot el possible per fer-se amic d'aquest desconegut, però no serà fàcil, ja que en Mikhail és força reservat. No obstant això, veurem com entre ells es va teixint una gran amistat.
Tot i que l'obra gira al voltant de l'amistat, també indaga en la quotidianitat de l'època, en la desigualtat social, i, fins i tot, fa una petita crítica al capitalisme.
La història s'ambienta a Brăila (Romania), un poble a la vora del Danubi. Allà coneixerem n'Adrià Zograffi (alter ego de l'autor), un jove idealista que es refugia en els llibres i la lectura i que defuig del que la societat espera d'ell, és a dir, que es casi, que tengui una feina estable... Pels seus veïns és el "raret", una bala perduda, però a ell tant li és. Un dia, però, veu un jove llegint un llibre en francès, que resulta ser en Mikhail. Aquest fet inesperat fa que a n'Adrià li torna la fe en la humanitat i farà tot el possible per fer-se amic d'aquest desconegut, però no serà fàcil, ja que en Mikhail és força reservat. No obstant això, veurem com entre ells es va teixint una gran amistat.
Tot i que l'obra gira al voltant de l'amistat, també indaga en la quotidianitat de l'època, en la desigualtat social, i, fins i tot, fa una petita crítica al capitalisme.
Read
October 19, 2024Possiblement, un dels millors llibres sobre l'amistat que he llegit fins ara
April 17, 2025
Sempre em trobareu a l’equip de Panait Istrati. <3
«Li demostrava el seu amor mil·lenari sense preocupar-se per la mala maror que els sotjava, de la mateixa manera que l’arbre hissa les branques cap a la llum del cel sense avergonyir-se de la seva expansió.»
«Li demostrava el seu amor mil·lenari sense preocupar-se per la mala maror que els sotjava, de la mateixa manera que l’arbre hissa les branques cap a la llum del cel sense avergonyir-se de la seva expansió.»
September 23, 2024
3,5⭐️
La meua segona lectura de Panait Istrati m'ha deixat tan satisfet com la primera, aquell Els Haiducs. A Mikhail ens trobem a la Romania de principis de segle xx, al barri més pobre de Braila, on hi arribem de la mà de l'Adrià Zograffi, alter ego d'Istrati, un idealista i apassionat fins a la medul·la. L'Adrià es resisteix a fer el que tothom espera d'ell, i es revolta contra aquesta idea agafant un altre camí: la lluita per millorar les condicions de vida dels més desvalguts. En aquest context coneix el Mikhail, un empestat de la societat, amb qui començarà una relació d'amistat basada en una profunda admiració.
La novel·la, és una oda a l'amistat i un cop de puny contra el materialisme i el capitalisme desmesurat. Carregada d'idealisme i d'humanisme, Mikhail reflecteix el gran somni (utòpic?) d'una societat més justa en confrontació amb la realitat del moment: el poder, l'egoisme i la corrupció de l'individu. Istrati, amb una narració vibrant i emotiva, a estones melancòlica i fins i tot poètica, ens lliura una obra amb una alta crítica social, on es contraposen el desencantament amb la necessitat de seguir oposant resistència, la qual cosa pot connectar molt bé amb el sentiment d'aquells que es preguntin, que s'ho qüestionin gairebé tot i es neguin a combregar amb tot allò que ens venguin com a veritats indiscutibles. Ets d'aquests? Llavors segur que la gaudiràs.
La meua segona lectura de Panait Istrati m'ha deixat tan satisfet com la primera, aquell Els Haiducs. A Mikhail ens trobem a la Romania de principis de segle xx, al barri més pobre de Braila, on hi arribem de la mà de l'Adrià Zograffi, alter ego d'Istrati, un idealista i apassionat fins a la medul·la. L'Adrià es resisteix a fer el que tothom espera d'ell, i es revolta contra aquesta idea agafant un altre camí: la lluita per millorar les condicions de vida dels més desvalguts. En aquest context coneix el Mikhail, un empestat de la societat, amb qui començarà una relació d'amistat basada en una profunda admiració.
La novel·la, és una oda a l'amistat i un cop de puny contra el materialisme i el capitalisme desmesurat. Carregada d'idealisme i d'humanisme, Mikhail reflecteix el gran somni (utòpic?) d'una societat més justa en confrontació amb la realitat del moment: el poder, l'egoisme i la corrupció de l'individu. Istrati, amb una narració vibrant i emotiva, a estones melancòlica i fins i tot poètica, ens lliura una obra amb una alta crítica social, on es contraposen el desencantament amb la necessitat de seguir oposant resistència, la qual cosa pot connectar molt bé amb el sentiment d'aquells que es preguntin, que s'ho qüestionin gairebé tot i es neguin a combregar amb tot allò que ens venguin com a veritats indiscutibles. Ets d'aquests? Llavors segur que la gaudiràs.
«—¿Un bon lloc a la vida? I ara! ¿Viure únicament per arribar a ser un amo, un botiguer important? ¿Que potser només compten els diners i el benestar material? Aquesta pobra gent i tu voldríeu que dediqués totes les hores que tinc, tots els dies, tota la vida a aprendre com es fa fortuna i que, al final, m'hagués fet ric. Aleshores em tindríeu estima... Però jo us dic que aquesta estima no la vull i que la fortuna em deixa indiferent.»
February 1, 2025
L'he trobat una mica feixuc. No estic acostumada a les converses-monòleg i, pel meu gust, eternitzen la lectura.
Per altra banda, ens trobem davant una novel·la iniciàtica i rebel que, en el context de l'època, havia de ser sorprenent. Les declaracions d'amistat i de llibertat són ben curioses i tenen un punt d'ingenuïtat que equilibra la forma d'escriptura i l'alleugereix.
Per altra banda, ens trobem davant una novel·la iniciàtica i rebel que, en el context de l'època, havia de ser sorprenent. Les declaracions d'amistat i de llibertat són ben curioses i tenen un punt d'ingenuïtat que equilibra la forma d'escriptura i l'alleugereix.
This entire review has been hidden because of spoilers.
January 12, 2025
Quan descobreixes Panait Istrati (1884-1935) te’n tornes seguidor i ja esperes noves propostes editorial. Aquesta edició és de 2024 amb traducció d’Anna Casassas.
Després de dos llibres dedicats als haiducs que permeten conèixer els moments de la independència de Romania a la segona meitat del segle XIX, amb Mikhail (1927) ens presenta una novel·la iniciàtica. L’autor ens descobreix els primers passos que el dugueren a una vida curta plena de viatges, coneixences, il·lusions i desenganys.
El protagonista és Adrià Zograffi, alter ego de l’Istrati. Fàcil de deduir, ja que, com ell, el 1905 té vora vint anys, viu a Brăila (ciutat portuària del Danubi molt a la vora de la desembocadura a la Mar Negra), és fill d’una bugadera romanesa i d’un contrabandista grec, i està apassionat per la lectura i conèixer món.
Mikhail és l’altre protagonista. Un “pollós” que viu com un miserable en aquesta ciutat on arriba gent de Rússia, Grècia o Turquia. Adrià busca la seva amistat, ja que sap que en podrà treure aprenentatge vital. I tot perquè el veu llegir en francès Jack de l’escriptor occità Alphonse Daudet. Un senyal que el farà canviar per sempre.
La novel·la transita per la seva relació d’amistat que es va enfortint a poc a poc, amb la presència d’altres personatges també interessants. Per a un noi intel·lectualment inquiet cada dia és un aprenentatge ple de moments d’alegria però també de por i angoixa.
Hi ha un passatge cap al final on diu: “L’Adrià es va desfer de la pneumònia amb quinze dies de llit, una setmana de convalescència i nou quilos perduts per sempre: el terreny perfecte per a la tuberculosi del futur”. Un altre detall autobiogràfic ja que és la malaltia que li va provocar la mort després d’anys de patiment.
Ara a esperar el proper.
Després de dos llibres dedicats als haiducs que permeten conèixer els moments de la independència de Romania a la segona meitat del segle XIX, amb Mikhail (1927) ens presenta una novel·la iniciàtica. L’autor ens descobreix els primers passos que el dugueren a una vida curta plena de viatges, coneixences, il·lusions i desenganys.
El protagonista és Adrià Zograffi, alter ego de l’Istrati. Fàcil de deduir, ja que, com ell, el 1905 té vora vint anys, viu a Brăila (ciutat portuària del Danubi molt a la vora de la desembocadura a la Mar Negra), és fill d’una bugadera romanesa i d’un contrabandista grec, i està apassionat per la lectura i conèixer món.
Mikhail és l’altre protagonista. Un “pollós” que viu com un miserable en aquesta ciutat on arriba gent de Rússia, Grècia o Turquia. Adrià busca la seva amistat, ja que sap que en podrà treure aprenentatge vital. I tot perquè el veu llegir en francès Jack de l’escriptor occità Alphonse Daudet. Un senyal que el farà canviar per sempre.
La novel·la transita per la seva relació d’amistat que es va enfortint a poc a poc, amb la presència d’altres personatges també interessants. Per a un noi intel·lectualment inquiet cada dia és un aprenentatge ple de moments d’alegria però també de por i angoixa.
Hi ha un passatge cap al final on diu: “L’Adrià es va desfer de la pneumònia amb quinze dies de llit, una setmana de convalescència i nou quilos perduts per sempre: el terreny perfecte per a la tuberculosi del futur”. Un altre detall autobiogràfic ja que és la malaltia que li va provocar la mort després d’anys de patiment.
Ara a esperar el proper.
November 6, 2025
ME-RA-VE-LLÓS.
"Un home! Hi ha algun ésser més banal que un home? Hi ha alguna cosa que interessi menys que un home? Et pots malfiar de res tant com d'un home? Encara que sigui un home que llegeixi. Tothom llegeix. Això voldria dir que cal agafar l'home que llegeix per les espatlles, clavar-lo contra la paret i dir-li: Queda't quiet, que et miri als ulls. Oh, mirar un home als ulls no és pas de les coses més facils que hi ha! D'ulls se'n veuen milers i milers. Les seves mirades troben la teva, durant un segon, i totes passen, a dreta o esquerra, i no tornen a coincidir mai mes, com les mirades dels ramats de bous que van cap a l'escorxador. I moltes d'aquestes mirades, molts d'aquests ulls segur que són dels que poden veure dins del teu cor i entendre'l. Però et passen pel costat. I tu passes. I, per un segon, hem passat de llarg de l'amic que ens estava destinat, l'amic únic que la vida destina a tot ésser humà, per vil que sigui, l'amic que vol donar-te tota la seva fortuna i que et descarrega de la teva. L'hem perdut. Perquè som inferiors als gossos que es troben pel camí, es flairen i es diuen: Espera un moment, que et miri!"
"Un home! Hi ha algun ésser més banal que un home? Hi ha alguna cosa que interessi menys que un home? Et pots malfiar de res tant com d'un home? Encara que sigui un home que llegeixi. Tothom llegeix. Això voldria dir que cal agafar l'home que llegeix per les espatlles, clavar-lo contra la paret i dir-li: Queda't quiet, que et miri als ulls. Oh, mirar un home als ulls no és pas de les coses més facils que hi ha! D'ulls se'n veuen milers i milers. Les seves mirades troben la teva, durant un segon, i totes passen, a dreta o esquerra, i no tornen a coincidir mai mes, com les mirades dels ramats de bous que van cap a l'escorxador. I moltes d'aquestes mirades, molts d'aquests ulls segur que són dels que poden veure dins del teu cor i entendre'l. Però et passen pel costat. I tu passes. I, per un segon, hem passat de llarg de l'amic que ens estava destinat, l'amic únic que la vida destina a tot ésser humà, per vil que sigui, l'amic que vol donar-te tota la seva fortuna i que et descarrega de la teva. L'hem perdut. Perquè som inferiors als gossos que es troben pel camí, es flairen i es diuen: Espera un moment, que et miri!"
September 21, 2024
🫂 QUI TÉ UN AMIC, TÉ UN TRESOR 🫂
De nou, Cal Carré aposta per una obra de l'escriptor romanès Panait Istrati. I, novament, haig de dir que ha estat tot un gaudi de lectura. A mesura que vaig descobrint aquest autor, cada dia m'agrada més el seu estil i la profunditat amb la què exposa temes universals. És un autor espectacular. Heu de fer un forat a la vostra agenda i donar-li una oportunitat. No us en penedireu. Us ho asseguro.
En aquesta ocasió ens desplacem a principis del segle XX a una ciutat a les ribes del Danubi (Romania). Allà coneixem a Adrien Zograffi (narrador i alter ego de l'escriptor) en els seus anys de joventut. Ell coneixerà un nouvingut a la població i, entre conversa i conversa, quedarà absort pels valors i profundes reflexions que transmet aquest personatge, Mikhail. Res serà igual que abans.
📚 Mikhail
✍ P. Istrati
📅 1927 📖 240 pàgs.
🏛 @calcarre (2024)
🌍 Trad. A. Casassas
🟢 Què m'ha agradat més?
👉 Temes profunds i universals, sempre amb una mirada humanista.
Destaco la lluita per la llibertat i la dignitat humana on, en un entorn hostil, els personatges no perden la fe en la possibilitat d'una vida millor.
També destaco la força de l'amistat, construint els personatges sobre els valors de fraternitat i solidaritat, retratant els vincles humans com una forma de resistència i suport mutu en temps difícils.
Finalment voldria destacar una les virtuts que m'apassionen d'Istrati, el compromís social i polític. En el rerefons de la història, apareixen les tensions socials i polítiques d'una època marcada per la pobresa, la desigualtat i la repressió. Istrati retrata un món injust, però també la necessitat de comprometre’s amb la causa dels oprimits i de lluitar per un futur millor.
🔴 Què m'ha costat més de pair?
👉 Tot allò que no es diu, sempre per culpa de la censura i el context social. Tot i que l'obra no aborda directament l'homosexualitat de manera explícita o física, l'afecte entre els dos personatges principals suggereix una relació emocional més enllà de l'amistat. En el context en què es va escriure, tractar aquests temes de manera oberta era tabú. Per tant Istrati ho planteja amb subtilesa i ambigüitat.
De nou, Cal Carré aposta per una obra de l'escriptor romanès Panait Istrati. I, novament, haig de dir que ha estat tot un gaudi de lectura. A mesura que vaig descobrint aquest autor, cada dia m'agrada més el seu estil i la profunditat amb la què exposa temes universals. És un autor espectacular. Heu de fer un forat a la vostra agenda i donar-li una oportunitat. No us en penedireu. Us ho asseguro.
En aquesta ocasió ens desplacem a principis del segle XX a una ciutat a les ribes del Danubi (Romania). Allà coneixem a Adrien Zograffi (narrador i alter ego de l'escriptor) en els seus anys de joventut. Ell coneixerà un nouvingut a la població i, entre conversa i conversa, quedarà absort pels valors i profundes reflexions que transmet aquest personatge, Mikhail. Res serà igual que abans.
📚 Mikhail
✍ P. Istrati
📅 1927 📖 240 pàgs.
🏛 @calcarre (2024)
🌍 Trad. A. Casassas
🟢 Què m'ha agradat més?
👉 Temes profunds i universals, sempre amb una mirada humanista.
Destaco la lluita per la llibertat i la dignitat humana on, en un entorn hostil, els personatges no perden la fe en la possibilitat d'una vida millor.
També destaco la força de l'amistat, construint els personatges sobre els valors de fraternitat i solidaritat, retratant els vincles humans com una forma de resistència i suport mutu en temps difícils.
Finalment voldria destacar una les virtuts que m'apassionen d'Istrati, el compromís social i polític. En el rerefons de la història, apareixen les tensions socials i polítiques d'una època marcada per la pobresa, la desigualtat i la repressió. Istrati retrata un món injust, però també la necessitat de comprometre’s amb la causa dels oprimits i de lluitar per un futur millor.
🔴 Què m'ha costat més de pair?
👉 Tot allò que no es diu, sempre per culpa de la censura i el context social. Tot i que l'obra no aborda directament l'homosexualitat de manera explícita o física, l'afecte entre els dos personatges principals suggereix una relació emocional més enllà de l'amistat. En el context en què es va escriure, tractar aquests temes de manera oberta era tabú. Per tant Istrati ho planteja amb subtilesa i ambigüitat.
May 27, 2026
Llegir Mikhail és una bona porta d’entrada per conèixer a l’autor, en el cas personal desconegut fins al moment. Quan llegeixes la solapa de la portada un cop acabes, veus que la vida de l’autor i el que desplega el llibre no s’allunyen massa, no tant per dir que es tracta d’un llibre autobiogràfic, però sí per confirmar que cadascú escriu sobre el que viu. Només per això i com es relata, una descripció de la Romania del segle XX llançada a la mar, i plena d’homes amb l’esperit de guanyar-se la vida amb l’ofici de les seves mans, ben farcida de vivències reals.
Context situat, l’argument és l’amistat entre dues o tres persones, la recerca del cor d’en Mikhail per part de l’Adrià. Pàgina rere pàgina, aventura que passa és un passet més per tal de conèixer el cor d’un home tancat i a estones esquerp, que sembla que les ha passat magres.
4 de 5
Context situat, l’argument és l’amistat entre dues o tres persones, la recerca del cor d’en Mikhail per part de l’Adrià. Pàgina rere pàgina, aventura que passa és un passet més per tal de conèixer el cor d’un home tancat i a estones esquerp, que sembla que les ha passat magres.
4 de 5
Displaying 1 - 9 of 9 reviews