La guerra ja ha començat. Barcelona és el camp de batalla.
El sol ha començat a treure el cap tímidament. Tota la ciutat està tenyida de color taronja i és preciosa tot i el fum que encara l’envolta després de l’atac d’aquesta nit
«El sol ha començat a treure el cap tímidament. Tota la ciutat està tenyida de color taronja i és preciosa tot i el fum que encara l’envolta després de l’atac d’aquesta nit. Com que no sóc un vampir, quan els rajos del sol impactin sobre la meva pell no em passarà absolutament res. Ni me n’adonaré. No són prou potents per desfer tot el gel que porto a dins. No sóc un vampir, desgraciadament. Sóc una cosa molt pitjor».
Totes les històries tenen dues versions. Hem escoltat l’Axel, ara és el torn de l’Odin.
Gerard Guix (Vic, Osona, 1975) és un escriptor, dramaturg, guionista i professor català. Durant la seva carrera professional ha obtingut beques i reconeixements del British Council, del Tyrone Guthrie Centre d'Annaghmakerrig d'Irlanda, del Centre d'Art i Natura de Farrera i de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha publicat les novel·les La deriva dels continents (2005), Dia de caça (2007) i Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me (2011), guanyadora del XXI Premi Pin i Soler de narrativa, publicada en castellà per 'Suma de Letras' el 2012, i El cementiri (2013). També és autor de la trilogia crossover de gènere fantàstic El prodigi, L'enginy i El talent (2011/2012). Ha estat antologat a Veus (2010), que compta amb una versió castellana, Voces (2010), a Crims.Cat 2.0 (2013), Els caus secrets (E2013), Paper de Vidre, una nova polida (2013).
4.0* Aquest segon volum continua la trilogia amb un canvi de perspectiva que redreça el punt de mira sobre l’apocalipsi iniciat a 𝐸𝑙 𝑝𝑟𝑜𝑑𝑖𝑔𝑖. En aquest segon volum, el focus narratiu es desplaça per observar el conflicte des d’una altra cantonada, aportant noves capes al caos universal i explorant les conseqüències dels esdeveniments passats.
A nivell personal, el canvi de punt de vista em funciona bé i trobo que aporta interès narratiu, malgrat tot, com ja anava preparada, l’impacte emocional no m'ha sorprès amb la mateixa força que el primer llibre. El conjunt, però, manté una atmosfera fosca, dura i ambiciosa que confirma la coherència del projecte. És un segon volum sòlid, potser sense l’efecte novetat del seu predecessor, que deixa clar que el camí cap al desenllaç encara té molt per decidir.
"L'enginy", continuación de "El prodigi", supera las expectativas. Venimos de un libro narrado en primera persona y en "L'enginy" la acción estalla en multitud de tramas, algunas coincidentes en el tiempo y otras nos amplían información sobre el orígen de los personajes, ayudando a entenderles mejor. No es nada fácil combinar tantas historias, además fragmentadas, y mantener el interés. Al igual que el primer libro, te deja con ganas de más. Deseando leer "El talent", el libro que cierra la trilogía.