Llengua i identitat nacional: Per un nou discurs lingüístic als Països Catalans

by Jordi Martí Monllau

Aquest llibre constitueix un al·legat antidesnacionalitzador motivat per l’ensorrament discursiu, les inconsistències i les impotències de la política nostrada, i cerca rearmar intel·lectualment el nostre poble. Sense una narrativa sòlida i fonamentada que ens mostri la justícia de la nostra causa, no podrem disputar la batalla d’idees. Ara cal recuperar el terreny perdut. Perquè el pensament, com la política, quan no el fas, te’l fan.

170 pages, Paperback

Published April 20, 2023

Reviews

[Gerard · Rating 4 out of 5]

El primer que ens hauria de preocupar és per què, en la situació sociolingüística actual dels Països Catalans, el llibre Llengua i identitat nacional. Per un nou discurs lingüístic als Països Catalans no s’ha beneficiat de més presència mediàtica als grans mitjans de comunicació del país que, d’altra banda, sí que han gaudit altres obres que tenen la llengua catalana com a element vertebrador i la seva raó de ser.
La pregunta és òbviament retòrica perquè un cop has començat la lectura t’adones que és un llibre incòmode que ens posa davant del mirall lingüístic a tots els catalans —ergo enumera algunes de les contradiccions flagrants en què estem condemnats a viure— i ens convida a una reflexió que es vol proactiva; l’autor, Jordi Martí Monllau, és filòsof i la virtut que atresora durant tot el llibre és precisament la capacitat d’argumentació, reflexió i aprofundiment de les idees que planteja. No és debades que a la primera part del text l’autor tortosí es dediqui a definir conceptes clau com nació i identitat, uns conceptes que impliquen necessàriament una llengua d’identificació a més de l’acompanyament d’una voluntat de definir-se en termes nacionals —l’autor enumera un conjunt d’elements característics entre els quals destaquen els lingüístics i culturals però també els territorials— que es troben estretament relacionats a una realitat col·lectiva però també individual, «les nacions només existeixen en els individus», i per tant que forma part indissociable de la seva identitat.
A la segona part de l’obra, Jordi Martí Monllau s’endinsa en conceptes que tenen a veure amb la identitat i la llengua i s’interroga sobre qüestions que han esdevingut, en la seva pròpia definició, «la confusió nostra de cada dia»; és a dir, respon a preguntes sens dubte conflictives vinculades a la realitat diària que hem de viure que pretenen desvincular la identitat catalanovalenciana de la llengua catalana en un procés que té com a mantra habitual «Yo soy catalán, pero no hablo catalán». Una frase que porta implícita l’acceptació d’un marc que té com a llengua de referència el castellà i que pot començar a inquietar les ànimes més sensibles de la catalanor nostrada quan l’audiència recordi la relació que establia l’autor entre nació, identitat i llengua d’identificació —que ja he esmentat anteriorment— i que serveix per desfer uns quants malentesos molt arrelats entre els nostres connacionals que tenen com a punt de partida aquesta frase que ressona com un eco infinit per la pesantor dels nostres amables veïns.
En el context sociolingüístic que ens ha tocat viure als catalans és obvi que les preguntes que planteja l’autor provocaran alguns exabruptes dels sospitosos habituals en el mode més subtil o en la versió prenyada del desdeny més caspós, i més d’una incomoditat —el reflex que retorna el mirall no és precisament perquè el català mitjà de la divisa «el nostre mal no vol soroll» salti d’alegria— acostumats com estem —o anestesiats, que pel cas seria el mateix— a l’autoengany, la submissió lingüística i el maltractament.
Per tot plegat, l’obra del Jordi Martí empodera el lector per la seva capacitat de fer visibles els mecanismes de submissió —que després de tants anys patint-los s’han naturalitzat fins al punt d’invisibilitzar-se—, però, a més, i és en aquest punt on rau un dels punts forts de l’obra, el mèrit de l’autor ebrenc passa sobretot per no aturar-se en la diagnosi, necessària, de l’estat de la qüestió sinó perquè alhora ha elaborat i presentat un «marc de pensament lingüístic emancipatori» amb l’objectiu de provocar un canvi de paradigma en la mentalitat —colonitzada— d’una part de la població catalanovalenciana, un punt en el qual sovint presenten carències alguns estudis sociolingüístics que aborden aquesta problemàtica. És en aquest sentit que cal celebrar la publicació de Llengua i identitat nacional a l’espera que esdevingui un col·laborador necessari en el canvi de mentalitat imprescindible que necessita un vaixell —la normalització lingüística— que ara mateix però també des de fa temps navega a la deriva.

[Aleix · Rating 4 out of 5]

Feia temps que buscava un llibre que parlés d'identitat nacional i crec que ha estat l'adequat.

Del llibre m'emporto dos missatges: cal fugir del marc mental castellà i que el català catalanitza.

[Teodoro cuesta · Rating 4 out of 5]

En verdad me he leído otro del mismo autor que se llama el mito del bilingüismo pero ese no sale en la aplicación. Según el autor, La lengua es una herramienta nacionalista. Los derechos de los castellano parlantes y los de los catalano parlantes deberían ser los mismos pero cada uno en su “país”. El bilingüismo es otra obligación impuesta a los catlanoparlantes. En verdad son todo opiniones, no da prácticamente ningun dato, como si fuesen artículos de opinión. Normal, es un filosofo.

[Ferran Mestre · Rating 4 out of 5]

Bo per qui ja està convençut de tot el que s'hi diu.