Una àvia pagesa. Una neta pallassa. Hi podrien haver punts de vista més distants? Què tenen en comú? Que s’estimen: unides per un lligam indestructible de records d’infantesa, segellats amb olor de xocolata desfeta i la llum de l’aurora a les finestres.
«El secret del meu nom» és el meu sisè llibre. Una novel·la sobre una noia a qui se li mor l’àvia i de sobte descobreix que «ja no té més temps per…»: i intenta negociar amb el no-res per una pròrroga impossible, i es nega a assumir la realitat, i s’enfurisma amb l’àvia per haver-se’n anat per sempre… I pàgina a pàgina, evolucionant al llarg de la novel·la, aprèn a acceptar-ho.
Una història a voltes trista (com ho són tots els comiats), però alhora plena de tendresa i molt humana. Plorareu, riureu, us bullirà la sang… I acabareu la novel·la amb un somriure. Una lectura per retrobar la pau després de la tempesta.