La primera pedra és la història d?un lampista que juga a futbol i és amant d?una dona casada, i que assumeix la seva condició de suplent no sols en l?àmbit esportiu, sinó també en el familiar, en el laboral i en el sentimental. Amb una mirada lúcida i tendra alhora, observa com les circumstàncies el porten a conviure, successivament, amb la fidelitat a la família, amb l?entusiasme d?un mariachi o amb les servituds de la feina. La prosa audaç i cenyida de Sergi Pàmies explota aquí tota la seva capacitat de suggestió i, sense faramalles, fa avançar amb seguretat una història de passions contingudes, en què cada detall impressiona i convenç per la minuciositat amb què està descrit. Amb aquesta novel·la, Pàmies ens mostra un món en què els tòpics deixen de ser un recurs superflu per convertir-se en un punt de partida.
Sergi Pàmies i Bertran (París, 1960) es un narrador francès en llengua catalana. Traductor de llibres i escriptor d'articles de premsa, actualment al diari La Vanguardia. És fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo. Ha escrit diversos contes i novel·les. Ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac. També ha col·laborat en premsa i participat en espais radiofònics, de vegades en col·laboració amb Quim Monzó.
Llegit dins de "Tres novel·les analògiques". L'he disfrutat. Un protagonista dins d'una vida amb ben poca agència, fustrant com a lector. Difícil de respendre a la pregunta "de que va el llibre?".
Primera novela de Pàmies, que curiosamente entronca mucho con el universo cinematográfico de los hermanos Coen: personajes perdedores, unos piltrafas que deambulan sin pena ni gloria por la existencia pero a los que curiosamente les coges cariño.