L'emoció i els records marquen aquest viatge d'anada i tornada que farà Guillem Albà per descobrir qui era el seu avi, un nen a qui la guerra va convertir en un home. Aquesta és la història de l'avi del Guillem, però sobretot és la història d'amor a un ésser estimat i a una manera d'entendre la vida. «L'avi sempre m'havia explicat la seva història. D'històries com la del meu avi n'hi ha moltíssimes. Els avis d'aquesta generació van viure una guerra, una postguerra i una dictadura. Van viure coses que jo només he vist en documentals i he llegit en llibres. Per més que intenti imaginar-m'ho, no sabré mai realment el que és viure-les en carn pròpia. Crec que és bonic i necessari que no s'oblidin les coses que van passar. Que recordem els que han viscut abans que nosaltres i que, per una successió de circumstàncies de l'atzar i el destí, han fet que ara estiguem aquí».
Igual que en els seus espectacles, Guillem Albà aconseguieix que la vida ens atravessi intensament també a través de la paraula escrita. Riure i plorar ahora (i fer-ho enmig del metro un matí anant a la feina). Un regal de conversa amb un avi per a la qual ja faig tard amb el meu. Una cerca per voler saber-ne més. Una història que és la de tantes i tants en aquest país. De represàlies, gana, lluita, nous inicis i noves oportunitats a tocar del mar. El meu avi patern va arribar no a Vilanova si no a un racó desconegut anomenat Sant Vicenç de Calders. Llegir la seva història ha estat llegir també una mica la història dels meus. El meu llibre no ha parat de circular en aquest any i poc (regal del Sant Jordi 2023) i se'l segueixen passant, dels meus pares a un amic, als germans, als tiets...
Emocionant, nostàlgic, dolç. Ja diuen que les històries personals són universals; per això m’ha commogut tant cada anècdota i reflexió. Gràcies per compartir-ho, Guillem! Un llibre que et deixa amb el cor ple.