Per mi, una descoberta del mon de la cobla i la sardana. M'ha descobert personatges i compositors com Pep Ventura (aquell que porta el nom de l'estació de metro de Barcelona), Juli Garreta, Manuel Saderra Puigferrer. He reconegut i he pogut relacionar la sardana Juny amb Garreta, i Somni amb Puigferrer. És tanta la cultura que ens han amagat, que ni m'havia plantejat que les sardanes també tenien uns autors o compositors. I que també hi ha música de cobla que no son sardanes.
La forma, l'estil, l'estructura del llibre m'ha descol.locat en diverses ocasions i em perdia en el relat. Tampoc em queda clar si el llibre és autobiogràfic o novel.lat (tampoc se si és important, o si és buscat, però m'ha despistat). Hi ha passatges que m'han agradat molt destacant l'homenatge a Puigferrer a Banyoles i d'altres no tant com la màquina de fer volar ocells de nit, o el capítol de la cofosi.