Bruixa de dol

by Maria Mercè Marçal

La present edició vol posar a l'abast del públic jove l'obra d'una autora jove, perquè Maria Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d'una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l'amor i la llibertat, temes que l’autora tracta amb formes poètiques populars i clàssiques alhora, i amb imatges que reclamen una lectura alternativa i agosarada perquè expressen la seva vivència de dona i de feminista.

La fecunditat de l'entramat de forma i fons en la poesia de Maria Mercè Marçal es podria comparar a l'arrapament de l'heura que tan significativa i important va ser en la seva vida i en la seva obra. Bruixa de dol és una obra amb una dinàmica progressiva que va d'un jo més íntim a un nosaltres col·lectiu, les dones (fades i bruixes), més èpic.

Genres: Poetry, Classics, Queer

158 pages, Paperback

First published January 1, 1979

About the author

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.

Reviews

[Marina Pastor]

quin greu haver-me'l llegit a corre cuita per tornarlo a la biblio! :(
però bueno he fet fotos dels que més m'han agradat

[marta]

“feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses”

[miriam]

❤️

[Juu Roca]

si no hagués sigut pels infinits apunts i explicacions de la jana i l'arlet no m'hagués enterat de res.
ha estat un absolut plaer poder entendre cada un dels versos, com si viatgés a les entranyes del pensament d'aquesta meravellosa dona.

poemes que havia llegir fa molt de temps i ara els torno a viure, però entenent-los i gaudint-los, ha sigut una experiència meravellosa.

maria-mercè marçal, quina simbologia més acurada i quina manera d'explicar tant teva.
ets perfecta 💋

[Aarón]

Un poemari escrit per a la causa feminista.

Es el primer poemari que llisc de l'autora i alguns poemes m'han encantat però altres no m'han aportat res de nou.

Supose que serà per no estar massa acostumat a llegir el gènere...

Durant tot el poemari l'autora identifica a la dona amb la figura de la bruixa i durant els poemes intenta il·lustrar la soledat, l'amor i empoderir la figura de la dona.

Reseña en el blog

[SócUnaFada]

2.5
Alguns poemes meravellosos i he gaudit molt d'imatges, símbols i idees que proposava, però la majoria se m'han fet indesxifrables. Potser no connecto amb la poesia en general.

[Carla Espinosa]

La veritat és que la primera part del llibre no em va dir res (fins a Foguera joana). A partir d’ahi els poemes m’han parlat molt més i notava els ritmes dels versos molt més marcats que a mi sempre m’agrade molt jeje. El meu preferit ha sigut el IX, però com aue hi ha dos recomptes, dixe ací un trocet per no confondre’ns:

“S’obren de cop portes i finestral.
Avui l’amor té gust de ventolera
i em fa plaer l’estrella i la destral.

Veig papallones i les deixo enrere.
Ullpress vinc a per tu per l’espiral”

El vaig començar a llegir el dia 14 que feia tant d’aire (🦋)

[Èric Pinyol]

“Zapz? La Maiameixé t’eztima finz al cel!” i “Avui la pluja no duu espines. Vine.”, en un mateix tríptic. Impressionant.

[lidia]

potser en un altre moment

[jana labró]

Què voleu que us digui, m’ha encantat…

5 / 5.

[Pistis]

Algunos poemas super guays pero otro pues meh. No estoy acostumbrado a leer poesía porque no la entiendo.

[laia polo]

començant bé l'any :)

[Maite Mateos]

Recopilación de versos escritos entre los años 77 y 79, tras la celebración de las Primeras Jornadas Catalanas de la Mujer en la Universidad de Barcelona, en las que participó una joven Maria-Mercè con objeto de promover un cambio en la mentalidad patriarcal y binaria de la época, en pleno inicio de la transición del franquismo hacia la democracia y que aún, hoy día, no hemos logrado superar.
Dentro de la trayectoria poética de la autora catalana, se ha considerado a Bruixa de dol (obra inédita en castellano pero que podría traducirse como Bruja de duelo), su segundo poemario, como un rito de iniciación, una obra de camino a la madurez donde sus poemas, entrelazados los unos con los otros a través de lo simbólico, reflejan los aspectos más amables de la infancia y la soledad del que vive en la extrañeza de la diferencia y aún no ha hallado una alternativa a los estereotipos de la sociedad tradicional en la que vive pero que, finalmente, la encuentra en la conjunción metafórica de las brujas y las hadas de los cuentos infantiles. Son poemas que hablan del duelo, sí, del duelo por las mujeres sabias, las mujeres diferentes, perseguidas, masacradas y silenciadas a los largo de la historia, así como hablan también de un duelo más personal, de un sentimiento de soledad y extrañeza cargado de pasión, erotismo y reivindicación. Son poemas muy intensos, fascinantes que consiguen encontrar una voz propia y singular.

[Pavlogreen]

Una vegada més Marçal demostra la seva capacitat per extreure poesía dels racons més amagats i invisivilizats de la vida cotidiana amb un estil clar, precís i sempre líric, com testimonia el seu domini de les formes clàssiques, especialment el sonet. Com en toda la seva obra, l'erotisme està present a tot arreu, ancara que també emergeix amb força alguna cosa que avui diríem "sororitat". Aquet poemari, fidel a la seva poètica, fa d'alló personal quelcom polític, tant quan parla d'amor i desig com quan el tema principal és el dialeg amb algunes de les dones que més influència han tingut en la seva vida. Reconec, per acabar, que no m'ha emocionat, amb excepcions, tant com m'hauría agradat, però el plaer de perdre's en els poemes d'aquesta gran autora, aquesta gran dona, fa valer la pena la seva lectura, que recomano malgrat tot.

[Ona]

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
- i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la meva barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!
I els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

[Cristina Torrent]

La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sanga.

Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta
fa camí
fins la cambra.

L'escala fosca
del desig
no té barana.

[Ester Styles]

M’ha agradat molt, però n’hi ha hagut molts mes de poesia catalana que he entès molt millor. Quan vaig arribar als sonets em va fer el cap 🤯🤯🤯 i ja vaig anar agafant un altra vegada el ritme però m’ha costat. El meu preferit sens dubte es el de vuit de març💜
Us deixo una estrofa d’un sonet que m’ha agradat molt

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega encendrà l’escenari.

És o no és preciós????????

[Ivan Ruiz]

Recull excel·lent que dibuixa un món agressiu, androcèntric, marcat per les relacions dominants, de possessió, i com el jo poètic femení s'hi veu arrossegat i intenta alliberar-se'n. I com intenta imaginar i fer efectiu un món alternatiu, caracteritzat per l'amor lliure, sense cadenes, en què la dona pugui desprendre's dels rols que tradicionalment se li ha adjudicat. M'agraden les imatges tan riques que Marçal ha creat per il·lustrar-ho.

Si no li poso un 10 és perquè és un pèl redundant. Trobo que hi ha poemes que repeteixen la mateixa idea i que es podrien haver suprimit.

[Martina]

2'5 🌟

Algunos poemas me han gustado muchísimo, pero la mayoría me han dejado indiferente.

[Sara]

Bona manera d entrar en la poesia!

[Teia Romaguera]

Llibre clàssic d'una poeta que va morir massa jove. Com sempre, la poesia et fa entrar dins de tu mateix i t'acosta a mons que potser desconeixies. La poesia de Maria-Mercè Marçal no és fàcil, especialment els sonets, però et fan més ric i més savi.

[aran]

uou. simplement uou. perfecte.

[Sandra]

«Torno el mirall al calaix de la nit
i esborro el rastre, travessat d'agulles.
Se'm bada als dits la tristor de les fulles»

[pol asensio]

"Quin esquer se m'arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg,
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l'altra riba"

Maria-Mercè Marçal s'escriu amb m de meravellosa !!

[Oski]

La pluja, lenta,
fa camí
fins a la cambra.

L’escala fosca
del desig
no té barana

[luuucííía]

dep li hauria encantat la música de la sabrina carpenter. manchiiiiiild

[Laia Puces]

Molts són poemes icònics que algun dia s’han de llegir en el seu conjunt. A mi el que més m’agrada és tot allò de la cançó tradicional i del folklore que evoca a tota infantesa, també la meva, i de segur la teva.

[martina]

No he set capaç de desxifrar les anotacions de l'Òscar i m'he perdut moltes referències, el rellegiré un cop faci recerca i li posaré un 10!

[júlia]

crec que m’ha quedat clar el que li agraden els llangardaixos a la Maria Mercè Marçal

[Mercè]

No acostumo a llegir poesia i em costa valorar el recull. Com amb els contes, connectes més amb un poemes que d'altres. Globalment, però, m'ha agradat molt, té imatges potents i també versos bonics. Amb el plus reivindicatiu.

He gaudit especialment rellegir els poemes de Foguera Joana i he agraït tenir les activitats del final perquè em donessin una pista d'en què fixar-me.