Un policia andorrà, trist i abatut per la mort en accident de la seva dona, investiga l'aparició del cadàver d'una jove en un abocador de runa proper a La Seu d'Urgell, on descarreguen només camions provinents d'Andorra. Tancat en si mateix, Andreu Boix intenta refer la seva vida sense gaire entusiasme, mentre ajudat per companys i amics tira endavant la investigació que el portarà a un retrobament que no hagués imaginat mai, la neu va caient després de tres anys dolents i l'Andreu s'ha d'enfrontar als seus fantasmes personals.
Albert Villaró (Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1964) és un escriptor urgellenc, de professió arxiver i arqueòleg, destacat sobretot en el camp de la novel·la històrica. Col·labora en les publicacions Segre i Diari d'Andorra.
A l'Andreu la vida li ha passat per sobre. Després de la mort de la seva dona en un tràgic accident de cotxe, del qual se'n sent responsable, només espera que la resta dels seus dies com a policía siguin el més lleugers, avorrits i repetitius possible. Li agradaria estar a l'oficina dels passaports, però malauradament està al departament criminal i li ha tocat la grossa: a un país on no passa mai res, apareix el cadàver d'una noia amb clars signes de violència. Què fa el cadàver d'una restauradora d'art tortosina a un abocador a la frontera entre Catalunya i Andorra? Per què ningú l'enyora? Per què està estretament vinculada amb la flor i nata de la riquesa andorrana? Això trastoca els plans de futur de l'Andreu, que haurà de deixar de banda la rutina, la pastilla per dormir i la trucada de rigor als pares per endinsar-se a un laberint de mentides, trampes i secrets que han regit el país des de fa més de 80 anys. Un crim transfronterer, però, sobretot, una radiografia de la societat, la política i la idosincràsia andorrana. L'Andreu és l'estrella de la novela, i ens ho demostra regalant-nos veritats absolutes sobre gairebé tot: els camioners, els cafès de bar, l'amor i una societat regida pels calers estrangers. No he llegit aquest llibre per voluntat pròpia, però m'ha sorprès positivament el ritme constant i estable, l'humor anglès de l'Andreu i la narració desordenada però clarament visual de la novela. Potser m'ha faltat profunditat en la investigació criminal i en tot el que envolta el crim. Però és una obra ben teixida, lligada i ambientada.
Novela negra d’investigació policíaca molt distreta. La recomanaria aquelles persones que els hi agrada la simbologia i l’història. M’ha agradat perquè les descripcions estan molt ben fetes, la caracterització dels personatges principals i dels espais és molt acertada. Et permet entendre part de l’organització històrica de la societat andorrana i l’importancia que tenen alguns símbols. La novela és com un puzzle que a mesura que la vas llegint cada cop tens més ganes de posar cada peça el lloc que li correspon i lo que dona molt de joc és que sovint et sorprèn descobrir quin és aquesta posició. D’aquest autor també fa temps en vaig llegir la bíblia andorrana i en tinc el mateix record un llibre entretingut de llegir.
La primera vegada que els meus pares em van portar a Andorra vam visitar el santuari de Meritxell. Jo era un nen i em va impressionar molt més la petita església cremada que gairebé no s'aguantava dempeus que l'excessiu edifici modern que havien construït al seu costat a tall d'homenatge. La història de l'incendi em va fascinar durant anys i que haguessin conservat aquelles dues parets del santuari recremat, encara més. Descobrir que existia una novel·la negra que girava al voltant d'aquells fets misteriosos em va fer córrer a llegir-la. La trama és senzilla, un assassinat transfronterer que obliga a col·laborar a Mossos d'Esquadra i Policia Andorrana; una excusa entretinguda per parlar de la història del país amb nostàlgia i somniar amb el que hauria pogut ser i ja no serà.
K této zajímavé detektivce od andorského autora jsem se dostala úplnou náhodou a rozhodně nelituji. Není totiž detektivka jako detektivka. Hledání a snahu o potrestání viníka vraždy totiž provází zajímavý popis andorských reálií a příběh hlavního hrdiny, který není zas až takovým hrdinou. Vyšetřovatele poznamenala jeho minulost, která jej stále dohání i během vyšetřování, kterého se zpočátku tak úplně nechtěl účastnit. Výsledek je moc zajímavý a trochu mě mrzí, že se mi zatím nepodařilo sehnat další knihy od Alberta Villaró, ráda bych si je přečetla.
In un pomeriggio soleggiato ai Navigli, mi ha conquistato per due motivi: 1) giallo apparentemente storico 2) andorrano. Andorrano? Sì, esiste la letteratura anche nello staterello sui Pirenei. Non è neanche male, è un bel giallo, con colpi di scena inattesi, ma... senza mordente, un po' sconnesso, con frasi brevi e nervose. Mi aspettavo di meglio, ma forse la traduzione italiana (con evidenti errori qua e là) e i refusi hanno anche pesato.
Interesting police case with a deep and tormented main character and unexpected plot twists, all happening in the complex and old-fashioned environment of Andorra. The reading will also give you a brief history lesson of the small country, their way of doing things and traditions. Enjoyable and well-finished.
Novel·la realment entretinguda que barreja fets reals, com l'incendi del santuari de Meritxell el 1972, amb elements de ficció per crear una trama entretinguda i ben construïda.
Četla jsem český překlad, ale na goodreads jsem se ho ještě nedopátrala, tak snad nevadí, že zařazuji do poličky originál. // He llegit la traducció al txec, que s'ha publicat recentement i encara no l'ha pogut trobar en goodreads, així que he de marcar com llegida la versió original, espero que no importi!
Moc pěkná oddechová četba. Detektivky moc nečtu, jsem tedy imunní vůči jejich klišé a opakovaným motivům, nemohu tedy srovnávat v rámci žánru. Ke knížce jsem se dostala díky křtu českého překladu, který pořádal náš andorrský institut v Praze, a byla jsem tedy jedna z prvních, kdo mohl očima spočinout na českém vydání, takže samozřejmě, že jsem se k jejímu čtení snažila dostat co možná nejdřív. Knížka se mi četla moc dobře, protagonista byl sympatický (a ne otravný svou dokonalostí, prostě šlo o normálního člověka), pasáže dějové a popisné se rozumně střídaly, nic nepřebývalo ani nechybělo. Bavila mě i zápletka, jelikož nebyla nudně a mělce jednovrstvá - kromě detektivního příběhu zde lze sledovat i příběh osobní a vlastně i příběh samotné země a jejích proměn, což je v andorrské literatuře jedno z nejvýznamnějších témat. Taky mě, aniž bych ho chtěla nějak spoilerovat, spokojenou zanechal konec - takhle by to podle mě končit mělo. Jsou knihy s koncem frustrujícím a pak knihy jako tahle, jimž konec dodává to správné podtržení, dozvuk, tón. Ale to je určitě jedna z nejsubjektivnějších věcí, které lze na knize vnímat.
Spolu s Neviditelnou republikou (shodou okolností také přeloženou od skvělého Michala Brabce) bych se nebála Pruskou modř doporučit komukoliv 'zvenčí' jakožto důstojný, reprezentativní, poutavý první kontakt s andorrskou literaturou (a pro některé i s konceptem Andorry jakožto země, co existuje) - reálie jsou zde dávkovány tak, že to není kulometná palba, ale zároveň mi přijde, že jsou dostatečně osvětlovány nezasvěceným. A mně samotné knížka život v této malé pyrenejské zemi sice přiblížila, ale pořád mi to přijde do jisté míry dosti nepředstavitelné - možná bych tam měla jet, třeba něco restaurovat. :D
Ho iniziato la lettura di questo libro come parte della mia challenge Read Around the World. È stato abbastanza difficile trovare un libro che rispettasse i requisiti della challenge corrispondente allo stato di Andorra, però ho trovato questo poliziesco abbastanza carino. È un gran peccato che per la prima metà del libro o diciamo per le prime 100 pagine, succeda poco nulla tanto che ero tentata di abbandonare la lettura, ma non mi sono fermata e devo dire che superata la metà diventa abbastanza avvincente e ricco di colpi di scena. Il protagonista, Andreu Boix, che è anche il narratore della vicenda, a tratti risulta fastidioso, un po’ rozzo con le donne, ma a parte questo, la lettura è stata piacevole nella seconda metà. Forse lo stile di scrittura non è tra i miei preferiti, a volte è un po’ caotico, ma non so se debba essere attribuito alla traduzione. Tutto sommato, una lettura piacevole e corrispondente con l’intento con cui l’ho approcciata, cioè sapere un po’ di più dello stato di Andorra.
Recomanat per un antic professor de català, no vaig poder acabar-lo. L'únic llibre amb el que m'ha passat. Potser ho tornaré a intentar més endavant, de moment el punt segueix a la pàgina 232 des de fa anys.
Suposo que la raó és que buscava una novel·la policíaca que tractés de resoldre un cas i em vaig trobar amb la història d'un policia i que de fons es parlava de tant en tant d'un cas. Potser ho recordo malament ja que, fa anys que la vaig abandonar. Si la rellegeixo en modificaré la ressenya.
Gràcies a aquesta novel•la policíaca he conegut una part de la història andorrana de la que no sabia res, la història del santuari de Meritxell. A part d’això, una morta, un vidu panoli, conspiracions, dolents, andorrans vs estrangers i moltes muntanyes i valls. Una història de policies en un país petit i tancat, vaja. El millor personatge, per mi, el comissari.