De vegades passem anys de rutina i, en un instant, la nostra vida canvia. Un descobriment, una girada, que apareix com a crucial, i el present brilla i fins ens enlluerna. Cada un dels arguments que conté La pressa del temps ha enxampat l’autora i ha captat el seu interès fins a afermar-lo amb un bon ham de paraules, seguint cada personatge en la seva aventura. La mirada hi és maliciosa, dramàtica, irònica; a hores, tendra i, sovint, un flaix poètic irromp en l’aventura dels personatges, amb una claror densament humana.
Maria Barbal is a Catalan writer. Even though she has lived in Barcelona from the 1960s onward, the literary world of her early work as an author concentrates on the Pallars county of her childhood and adolescence, a rural surrounding observed by a critical eye. Her first novel, Pedra de tartera [‘Stone from a boulder’], fully set in that space, was praised by the public and critics alike. Her first novel has been translated into English as Stone in a Landslide
La Maria Barbal ens sorprendrà en cada un d'aquests contes, on el pas del temps, la rutina, l'amor i el desamor són l'eix central dels qui les viuen. Els relats amb finals inesperats, a vegades tràgics i a vegades còmics, ens faran quedar amb la boca oberta.
Els que més m'han agradat: Fets consumats i El pare pròdig.
El llibre és una col·lecció de petites històries. Tot i que les descripcions són acurades, el fil narratiu (que sota el meu entendre fa a l’autora especialment bona) no es pot desenvolupar. Això fa que el llibre com a conjunt sigui poc atractiu.