NOVEL·LA GUANYADORA DEL XXXIV PREMI DE NARRATIVA VILA D'ASCÓ 2022 _Aquest cos meu i nostre_ és la història de la Cèlia, que se'n va a la Sibèria a buscar la solitud. Quan torna a Barcelona després de viure entre neu i rens peluts, s'adona que la vida i la mort han seguit el seu curs, impertorbables, allà d'on va marxar. És la història del desig, violent i inoportú i brillant com el sol d'estiu. I de la mort, també violenta i inoportuna i cruel com la sang. És la història dels dols, portats com lloses, sobre les esquenes de les dones d'una família. I, sobretot, és la història del desassossec de molts cossos trencats i adolorits que intenten sortir de la seua letargia llarga i dolorosa i trobar, per fi, una treva on descansar. * Entre la calor i el fred, la ruralitat i la urbanitat i el present i el passat, la novel·la segueix el recorregut de la protagonista i els seus pensaments sobre la maternitat, l'amor, la família, les arrels i les normes no escrites que intenta deixar de seguir per inèrcia. * Clàudia Pallisé ha guanyat diversos premis de relats curts, ha format part de la comissió organitzadora de la Fira del Llibre ebrenc i de la Fira Litterarum. _Aquest cos meu i nostre_ és la seva primera novel·la.
"Que em donin la culpa, però aquest desig flamant que no me'l preguin, que és meu. I, entre la mort i la vida, el meu cos finalment despert, finalment lluny de la foscor i la solitud, prefereix quedar-se aquí: vivint i patint i desitjant. I culpable." Que bonic ho fa la Clàudia! m'ha semblat una escriptura molt delicada i cuidada i amb sensibilitat. Un llibre que parla del dolor i la pèrdua, de l'amor i les relacions, dels cossos i els llocs que ens són casa, però que a vegades n'hem de fugir.
És un llibre escrit amb cura, paraula a paraula, que parla de les persones, dels cossos que habiten, de les relacions entre elles, de les dones, de les dones que ens conformen, les mares, les àvies, els pobles, d'un lloc que és casa i que a vegades fa mal però que segueix sent casa i que està fet per a tornar. Parla de coses més difícils d'explicar que de sentir així que en el fons, suposo que parla de tot el que portem per dins.
El principi em va despistar, però m'ha enganxat moltíssim. Feia molt que no plorava amb un llibre, però uau. Molt de tacte en les paraules de la Clàudia i detalls originals!
Una novela tierna, que se va tejiendo poco a poco. Sin prisa pero sin pausa. De esas que no te dejan indiferente. Intimista y que te conecta con tus entrañas. Una primera obra maestra de Clàudia Pallisé, que nos muestra también elementos de tu tierra en un sincero y honesto homenaje.
Un libro precioso. Aunque me costó un poquito engancharme poco después no podía dejarlo. Capítulos que me produjeron mucha calma y otros que movieron por dentro. No había leído nunca nada igual.