Internament

by Mònica Ramoneda Rueda

La Maia és una dona que durant la major part de la seva vida ha après a fingir que tot va bé i que ella està bé: té una bona feina, parella i tres fills. Malgrat això, viu governada per una malaltia que l'assetja i que pocs saben que la depressió. Quan ara la Maia mira cap al passat (un trastorn alimentari, els traumes d'adolescent, autolesions, les dificultats en les relacions), tot li semblen causes, indicis i manifestacions evidents que la portaven cap a una vida d'angoixa i solitud. I serà dins de la narració que també la veurem avançar, pas a pas, cap a una estabilitat potser incerta però plena d'esperança. Mònica Ramoneda ens endinsa en els plecs i replecs d'una condició tan esquiva com la depressió, amb intents de superació, crisis i recaigudes, però sobretot ens ofereix una experiència profunda i sincera, i una mirada a la salut mental des d'angles molt diversos. «Quan vaig sortir de la clínica em sentia perduda. No sé si per la medicació o com a consequ?ència de la depressió. El cas és que tenia buits de memòria i era incapaç d'ordenar cronològicament els fets. Per posar-hi remei, perquè no et pots reconstruir si no tens l'estructura a lloc, vaig fer el que he fet escriure. Tot era molt recent i vaig haver de separar-me' crear un relat, uns personatges, i fer-ne novel·la.» - De l'autora

232 pages, Paperback

Published February 16, 2023

Reviews

[melisucre · Rating 4 out of 5]

“M’ha costat la vida, entendre-ho. Entendre que hi ha una malaltia que es diu depressió i que un dels seus símptomes més virulents és que anul·la la resiliència de qui la pateix. Envaeix la ment fins a rebaixar al mínim l’instint de supervivència inherent a les persones, de la mateixa manera que un càncer envaeix el cos fins a desplaçar del tot les cèl·lules sanes. Sense aquesta facultat resilient, qualsevol embat de la vida, no cal que sigui ni el més dur ni el més greu, fa que la persona malalta opti per abandonar allò que la fa patir, que és l’existència en si.”

[Francesc Brunés]

La barcelonina Mònica Ramoneda ens ofereix en aquesta novel·la un tast de la vida d'aquelles persones malaltes internament fins a necessitar internament hospitalari i que, externament tracten de fer «vida normal». Com diu la poeta brasilera Hilda Hilst, és un aprenentatge a conviure amb l'abisme que ens habita. La vida des de la malaltia mental amagada dins la protagonista del relat.
Trobareu una selecció de lectures al meu blog «Prop de l'Onyar»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...

[Laura Planagumà · Rating 4 out of 5]

Internament, la primera novel·la de l’autora, la Mònica Ramoneda, és un relat d’inspiració autobiogràfic sobre la seva malaltia i els problemes que dóna la convivència amb la depressió.

La protagonista, la Maia, ha après a fingir que tot va bé. Té una bona feina. Té parella i tres fills. Però pateix una malaltia que la persegueix.

M’ha impactat la claredat i la manera tant honesta i transparent d’explicar la seva història. He empatitzat amb la Maia, em sembla impossible no empatitzar-hi. Alhora te n’adones i et fa reflexionar com encara la societat estigmatitza tant sovint les malalties mentals.

És un relat dur però alhora amb una escriptura molt fresca i em va atrapar des de la primera pàgina. El recomano molt.

"Que dur, que pervers, creure que tu t'has fabricat una depressió. Estar-ne tant convençuda."

[Elvira Gaar · Rating 3 out of 5]

Relata d'una forma àgil i fresca l'impacte de problemes de salut mental així com els internaments, el món institucional, la feble xarxa de suport. I com la vida es veu trasbalsada i fora de control. Recomanable.

[ganxeta_lectora · Rating 3 out of 5]

Pendent de ressenya