La Marisa Mainar no s’ha cregut mai que el seu germà sigui l’assassí de Fago, un poble de 30 habitants del Pirineu d’Osca. El gener del 2007 apareix mort l’alcalde de Fago. Tots els veïns són sospitosos. Molts el consideraven un tirà. Finalment és acusat Santiago Mainar, un ramader idealista que de seguida es confessa culpable «perquè deixin en pau els altres veïns».
Durant aquests cinc anys Carles Porta ha mantingut una estreta relació amb la família Mainar. Ha fet més de 60 visites a la presó i ha parlat centenars de vegades amb la germana gran. El dia que va començar el judici, mentre al carrer hi havia un núvol de 190 periodistes buscant la foto, ell era l’únic que vivia aquell drama al costat de la família.
FAGO és el retrat viu, proper i revelador d’un home acusat d’assassinat. Però, per sobre de tot, és la història d’una dona que decideix estimar el seu germà i defensar la seva innocència contra tot i contra tothom, fins i tot contra ell mateix. Porta aconsegueix encomanar al lector un profund respecte pel sofriment de la Marisa i posa en qüestió el paper de policies, jutges, advocats i periodistes en un cas on la «piconadora» va esclafar la família Mainar des del primer instant.
Quina xulada de llibre!!! M’ha confirmat el que ja vaig poder descobrir llegint Tor sobre l’autor i la passió que té a l’hora de viure i escriure les històries dels altres, que les fa pràcticament seves. Fago ha superat Tor (potser per la trama) tot i que la narració de Tor en primera persona la fa més interessant. Estic convençuda que continuaré llegint a Carles Porta i puc dir sense cap dubte que disfruto molt amb els seus llibres.
Després de Tor, les expectatives eren altes, i Fago no ha estat a l'alçada. El llibre es centra molt en el patiment de la germana de l'acusat, i els seus intents de salvar de la condemna al seu germà. Però no s'hi aporten dades o descobriments que aclareixin qui va assassinar l'alcalde, i es fa una mica repetitiu.
Tenia 0 coneixement del crim que es va cometre a Fago. Després de sortir tan escaldat amb “Tor. Foc encès” volia tornar a admirar les narracions de Carles Porta i vaig pensar que “Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí” era una bona opció.
Considero que la novel•la es pot llegir perfectament en 3 dies. No sé ben bé com explicar-ho… potser m’ha fallat la monotonia del relat (entenc que no és pura casualitat i que això no és una pel•lícula). M’ha costat avançar, tot i que a la vegada el lector fa el procés de comprendre que la vida de Santiago Mainar queda estancada i és un molt bon paral•lelisme. Es nota perfectament que l’autor formava part del cercle íntim familiar i que probablement és la història més objectiva i directe que trobareu al mercat literari sobre aquest succés.
No és Tor, però és Tor. Qui hagi passat per ambdós textos podrà apreciar aquesta anotació. I clarament la base és Santiago, però el que t’enganxa resulta ser la figura de Marisa Mainar, l’única que en tot moment rema a contracorrent, qui assumeix el paper de germana coratge de manera exponencial transformant-se en una heroína/supervivent que lluita davant de tot i tothom entre un circ mediàtic que només vol ferir-la.
El libro parte de una aproximación muy interesante, que es centrarse en la angustia del condenado, Santiago Mainar, que defiende su inocencia desde la cárcel, y de cómo su condena afecta a toda la vida de su familia, que le cree a pies juntillas. Porta explica en la introducción que, tras 'Tor, tretze cases...', que fue muy intensito y muy coral, le apetecía acercarse al caso desde un ángulo más personal e íntimo, y lo consigue totalmente al hacerlo desde el punto de vista de la hermana de Mainar, Marisa, y del propio Santiago, del que conocemos cómo es su vida en prisión. Porta conoce muy bien el caso porque fue enviado a Fago por El Mundo para cubrirlo in situ y, en una carambola de estas que pasan una vez en la vida, tuvo acceso directo a Mainar porque se alojó en su hotel rural antes de que fuera detenido. Todo esto le da un valor incalculable a la narración y lo convierte en un true crime original y diferente dentro del género en nuestro país. Para carlesporters y hardcore fans del género.
Un libro muy curioso y, al mismo tiempo, profundamente triste. No busca dar una respuesta definitiva a lo que ocurrió, sino mostrar cómo la maldad y la tragedia afectan a una familia entera. Resulta especialmente interesante ver cómo modifica la vida de la hermana, el impacto de la entrada en prisión y cómo las personas que rodean al principal sospechoso viven el miedo, la duda y el dolor. Es una mirada cruda de las relaciones familiares y al sufrimiento por aquellas personas que nos importan. Una lectura que te deja pensando mucho después de terminarla y qué, en mi caso, me dejo muy pensativa e impactada.
Después de leer “Tor, trezte cases i tres morts” busqué más sobre Carles Porta i encontré Fago, una historia pasada hace unos años y que había olvidade completamente, así que fue como descubrirla por primera vez. Explicada de una manera muy detallada y vivida en primera persona por el autor, no me defraudó. La única pega es que no lo encontré en catalán y lo leí traducido al castellano, fue algo raro porque me imaginaba las típicas expresiones de Carles Porta que traducidas pierden algo de encanto.
Llibre que enganxa al lector des del primer minut que comences a llegir.
He empatitzat amb el patiment de les germanes del protagonista. Carles Porta sap portar al lector al ambient que envolta el llibre, de veritat li agraeixo, fa una bona feina!
No obstant, si que es cert, que hi ha vegades que es fa repetides certes escenes, com quan el protagonista comença a fer els seus discursos...
No sabia molt d'aquest cas mediàtic, i he pogut conèixer des de la perspectiva de la germana gran.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Val molt la pena. Enganxa. Capta l’essencia de les emocions de l’acusat i les seves familiars, sobretot la germana gran d’en Santiago Mainar, la Marisa, que va lluitar durant 3 anys per aconseguir un judici just per al seu germà, just per ell i sobretot pel difunt, que malgrat s’hagués comportat com un tirà durant més de 15 anys amb les seves Veïnes i veïns del poble, també té una família que mereixia justícia i veritat.
El libro es bueno y da mucha pena leerlo. Lo que han tenido que pasar todos y seguramente sigan pasando... Pero considero que le sobran como 100 páginas en las que se pueden leer varias cartas o justificaciones y discursos muy parecidos. Ya queda claro lo que opina el acusado y sus pensamientos y no es necesario que se expongan decenas de veces.
Un llibre que et demostra la injustícia i la corrupció que hi ha a l'Estat Espanyol i al Tribunal Suprem.. Molt bona descripció de totes les fases del cas del assassinat de Fago. Carles, enhorabona crack!!
No m'agraden els llibres de crims amb detalls morbosos i aquest llibre no els conté. El resumiria com una denúncia al sistema judicial espanyol i un altaveu per a les xarxes afectives que tant importants són per la vida.
L'inici del llibre em sembla trepidant. M'introdueix en el crim i, sobretot, en com es sent la germana de l'inculpat. M'ha encantat avançar en la vida de la Marisa de forma paral·lela al judici del seu germà. Cap a la meitat del llibre tot plegat es fa una mica repetitiu i hi ha poca evolució dels personatges (és el que té un cas real, que la vida no evoluciona com en una novel·la). Tot i això, m'ho he passat molt bé llegint-lo!