Cronista aclamada de las necedades de la vida moderna, Empar Moliner ha ido construyendo una obra narrativa hilarante en la que los tics y las manías se agitan en una coctelera con hielo picado, algo de angostura y alcohol blanco muy seco. Centelleantes, cómicos y tristísimos, los relatos que nos ofrece en esta nueva entrega pasan revista a la vida privada y sus catástrofes agazapadas.
Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966) és una escriptora catalana, que escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.
Sempre m'ha agradat més l'Empar "cuentista" que l'articulista (al contrari que em passa amb Quim Monzó), i aquest recull m'ho confirma. Alguns contes són realment fantàstics (Melodie Nikachan, per exemple), i tenen punts d'una acidesa brillant.
Un altre retrat irònic i descarnat de la naturalesa humana. No som bons ni dolents, heroics ni mesquins. Som simplement hipòcrites, ridículs i vanitosos. Els contes de la Moliner ens posen davant d’un mirall que no ens torna una imatge deformada sinó real. Humana.
Chulo, me recordaba a la peli Relatos Salvajes de alguna forma. Relatos más o menos terribles de gente más o menos terrible. No me ha cambiado la vida pero bastante bien