What do you think?
Rate this book
Tots els contes
"Els seus contes són extraordinaris, memorables, màgics", diu Dolors Lamarca, exdirectora de la Biblioteca de Catalunya. L'any 1955, l'extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l'obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d' Invasió subtil i altres contes, del mateix any, van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de fets insòlits o inexplicables posa en qüestió la frontera entre la realitat i l'absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d'un humor desencantat, singularíssim i amable, amb el deixant particular d'ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.
984 pages, Paperback
First published January 1, 1989
About the author
Pere Calders
101 books55 followersEscriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 10 of 10 reviews
May 15, 2020
Gran llibre (en tots els sentits) ple d'històries de fantasi, ciència ficció i realisme màgic abans que el realisme màgic es fes famós. Humor a la catalana, és a dir, ironia sense límits, en centenars de contes de mides i situacions variadíssimes. És fascinant veure com l'autor no es repeteix mai i, fins i tot, arriba a enllaçar algunes històries al llarg del temps. Tanmateix, no és un llibre per a tothom. L'extensió (gairebé mil pàgines), un llenguatge una mica clàssic i algunes històries políticament incorrectes em fan pensar que potser l'autor és més accessible anant a cada un dels llibres que inclou aquest recull. De totes maneres, tant si escolleixes aquest volum com els llibres més curts, llegir Pere Calders és una cita ineludible.
February 18, 2015
«La gent es pensa que això d'inventar històries és molt fàcil, però que ho provin i ja veuran què els passa.» –Pere Calders, a "Traspàs de Federico Tetramonte", dins " Tot s'aprofita" (1983)
Grandíssim Pere Calders!
Grandíssim Pere Calders!
September 1, 2025
No acabo d'entendre com es poden escriure tants contes i que tots siguin tan bons.
September 4, 2017
De vegades cantem les meravelles dels genis i clàssics estrangers i acabem oblidant els nostres. I Pere Calders és sens dubte un geni indiscutible de casa nostra. Té relats més encertats i d'altres més fluixos però és innegable rendir-se als seus peus: el seu estil és senzill i sobri, i això el fa encara més únic i inimitable. Cal destacar sobretot els contes breus (microrelats) on Calders fa gala del seu màxim talent com a contista.
March 18, 2020
L'imprevist a la casa número 10. La ratllai el desig. La consciència, visitadora social. El principi de la saviesa. La ciència i la mesura. La vetlla de donya Xavela. La finestra. Mort a data fixa. La "Nemours 88". Àtoms per a la pau. El dia del judici. L'ètica a muntanya. Zero a Malthus. La batalla del 5 de maig. Refinaments d'ultra mar. La legió estrangera. Celestial exprés. Amistat en temps de guerra. Problemes. Tot queda a casa. Poca corretja.
Si sabés com fer-ho, m'arrenncaria la muda veu de dins. He tingut notícia de consciències de gran envergadura, que torturen amb un estil elevat i donen un aire interessant a qui les poseeix. La meva, senzilla i col.loquial, mata a pessics. No n'estic gens orgullós. Em ve una idea -cosa que sempre m'excita-, i apresso encara més el pas. [...] És tal com ho explico. Hi ha vegades que els coneguts em pregunten si no m'avorreixo,en esment de la vida solitària que porto. No saben ni sospiten res. Perquè de diumenges com aquest que estic passant, carregats d'aventura i de misteri, en tinc la vida plena.
Costums d'altres terres. Els indis alova són lletjos sense excepció, però molt amistosos i summament hospitalaris. Així que et reben a casa, t'ofereixen la dona a tot drap i ells mateixos et paren el jaç. Això sí: si la dona no t'agrada i la rebutges, et degollen al siti amb una pedra foguera sense esmolar.
Si sabés com fer-ho, m'arrenncaria la muda veu de dins. He tingut notícia de consciències de gran envergadura, que torturen amb un estil elevat i donen un aire interessant a qui les poseeix. La meva, senzilla i col.loquial, mata a pessics. No n'estic gens orgullós. Em ve una idea -cosa que sempre m'excita-, i apresso encara més el pas. [...] És tal com ho explico. Hi ha vegades que els coneguts em pregunten si no m'avorreixo,en esment de la vida solitària que porto. No saben ni sospiten res. Perquè de diumenges com aquest que estic passant, carregats d'aventura i de misteri, en tinc la vida plena.
Costums d'altres terres. Els indis alova són lletjos sense excepció, però molt amistosos i summament hospitalaris. Així que et reben a casa, t'ofereixen la dona a tot drap i ells mateixos et paren el jaç. Això sí: si la dona no t'agrada i la rebutges, et degollen al siti amb una pedra foguera sense esmolar.
December 9, 2021
Pere Calders sap com emmirallar-nos amb els nostres prejudicis, i els que ens envolten, d’una manera grotesca, però al mateix temps sent realista. He de confessar que alguns dels contes no he arribat a entendre’ls, no he sabut trobar el sentit que pretenia donar, ja que en algunes ocasions la seva ironia és massa refinada i subtil.
La pregunta que em resta després de llegir els contes és, realment el nostre destí és indefugible? Així ho creia ell o d’alguna manera ens vol expressar que amb una actitud més activa i resolta podríem canviar-lo? Penso que més aviat Calders devia creure en això últim.
En general, cada lectura fa replantejar-te noves qüestions ni que girin sota el mateix nucli. Tanmateix, em el que em vull quedar de tot plegat és que a la vida, hauríem de prendre’ns tot amb una mica de més bon humor, saber trobar-lo, com ell fa en situacions quotidianes i aparentment normals i rutinàries, com anar de passeig un diumenge al matí, i saber riure’ns de tot plegat, i fins i tot, de les coses que poden semblar-nos més dramàtiques, traumàtiques i complicades, com que casa nostra ja no és casa nostra o casant-nos amb algú que ni coneixem.
La pregunta que em resta després de llegir els contes és, realment el nostre destí és indefugible? Així ho creia ell o d’alguna manera ens vol expressar que amb una actitud més activa i resolta podríem canviar-lo? Penso que més aviat Calders devia creure en això últim.
En general, cada lectura fa replantejar-te noves qüestions ni que girin sota el mateix nucli. Tanmateix, em el que em vull quedar de tot plegat és que a la vida, hauríem de prendre’ns tot amb una mica de més bon humor, saber trobar-lo, com ell fa en situacions quotidianes i aparentment normals i rutinàries, com anar de passeig un diumenge al matí, i saber riure’ns de tot plegat, i fins i tot, de les coses que poden semblar-nos més dramàtiques, traumàtiques i complicades, com que casa nostra ja no és casa nostra o casant-nos amb algú que ni coneixem.
July 31, 2025
Si m’hagués d’emportar un sol llibre a una illa deserta seria aquest.
October 8, 2023
Evidentment no tots els contes son excel·lents i per tant mereixedors de les cinc estrelles, però el recull conté tants contes meravellosos i l'estil de Pere Calders m'ha agradat tant que no puc estar-me'n d'atorgar-li la màxima puntuació. Ara que ja l'he acabat, no anirà a la prestatgeria i prou, sinó que quedarà a la tauleta per anar rellegint alguns contes de tant en tant.
September 22, 2023
De repente, te llega a las manos un ejemplar de un hombre del que nunca escuchaste hablar, y al que pocos recuerdan. Te confían que escribía algo parecido a «realismo mágico», que jugaba con las leyes físicas en sus libros, que empleaba la imaginación como principal recurso literario... Lees los relatos del compendio... y te quitas el sombrero. Este hombre tenía una imaginación enorme, maravillosa, y era un genio. Me alegra haberlo descubrido y poder leer de vez en cuando uno de sus relatos, que su voz siga viva junto a mí.
Read
December 1, 2023Canon Letraheridos Revista #16 (abril de 2021).
Displaying 1 - 10 of 10 reviews