What do you think?
Rate this book
Memòria d'uns ulls pintats
Quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. La vida de tots quatre i de les seves famílies queda marcada per l'impacte d'uns fets històrics que influeixen d'una manera especialment tràgica en la relació d'amor i d'amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema que busca argument per fer una pel·lícula històrica.
Reconstrucció vivíssima d'un període sovint mal explicat, Memòria d’uns ulls pintats és, per damunt de tot, una extraordinària història d’amor.
Reconstrucció vivíssima d'un període sovint mal explicat, Memòria d’uns ulls pintats és, per damunt de tot, una extraordinària història d’amor.
348 pages, Paperback
First published January 1, 2012
24 people are currently reading
702 people want to read
About the author
Lluís Llach
33 books16 followersLluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges[2] i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 91 reviews
July 27, 2020
Este libro cuenta la historia de amor de dos varones a lo largo de la Segunda República y la Guerra Civil, por lo que sobre el papel era una historia perfecta para que me encantase... pero no sólo no me ha gustado sino que, además, me ha parecido una novela muy mala.
Es inevitable idealizar la época o los personajes de los que se escribe. Pero hay que tener cuidado con esa romantización porque si supera la línea de la verosimilitud no sólo le quita interés y valor a la historia sino que, además, produce en el lector el efecto contrario al deseado. En esta novela la Barceloneta es un glorioso paraíso perdido y sus habitantes un puñado de heroicos mártires y todo es épico y grandilocuente... y a mí, como lector, me ha provocado un desapego terrible.
Todo el libro usa un registro oral, ya que cada capítulo es la transcripción de una cinta que recoge la entrevista de un director de cine a un anciano con una vida turbulenta que cuenta su juventud. Este me parece un recurso interesante, pero peligroso cuando constituye la totalidad de la novela. En este caso creo que no funciona en absoluto ya que todo lo que se dice suena artificial, cosas que nunca nadie diría oralmente. Y además hay momentos en que se olvida de esto y el texto fluye olvidándose de que es una entrevista. Creo que, para rematarlo, la prosa suena especialmente engolada y artificiosa, debido a que es una traducción al castellano de lo que, a lo mejor, en catalán sí suena más natural. El resultado es en algunos párrafos bastante espeluznante, como ver ‘Pa negre’ doblado al castellano.
En fin. Que es una novela que se me ha hecho pesadísima. Y que me cuesta trabajo recordar un texto tan pelmazo en sus circunloquios, repeticiones y descripciones.
Es inevitable idealizar la época o los personajes de los que se escribe. Pero hay que tener cuidado con esa romantización porque si supera la línea de la verosimilitud no sólo le quita interés y valor a la historia sino que, además, produce en el lector el efecto contrario al deseado. En esta novela la Barceloneta es un glorioso paraíso perdido y sus habitantes un puñado de heroicos mártires y todo es épico y grandilocuente... y a mí, como lector, me ha provocado un desapego terrible.
Todo el libro usa un registro oral, ya que cada capítulo es la transcripción de una cinta que recoge la entrevista de un director de cine a un anciano con una vida turbulenta que cuenta su juventud. Este me parece un recurso interesante, pero peligroso cuando constituye la totalidad de la novela. En este caso creo que no funciona en absoluto ya que todo lo que se dice suena artificial, cosas que nunca nadie diría oralmente. Y además hay momentos en que se olvida de esto y el texto fluye olvidándose de que es una entrevista. Creo que, para rematarlo, la prosa suena especialmente engolada y artificiosa, debido a que es una traducción al castellano de lo que, a lo mejor, en catalán sí suena más natural. El resultado es en algunos párrafos bastante espeluznante, como ver ‘Pa negre’ doblado al castellano.
En fin. Que es una novela que se me ha hecho pesadísima. Y que me cuesta trabajo recordar un texto tan pelmazo en sus circunloquios, repeticiones y descripciones.
November 25, 2019
Qué historia tan bonita, tan desgarradora, tan bien contada... Llegué a «Memoria de unos ojos pintados» por casualidad, buscando novelas sobre la década de los 30 en Barcelona y no sabía qué me iba a encontrar. Y lo que me he encontrado es una historia de amistad, de amor, de lucha, de derrota, de desesperación, de compañerismo, de venganza, de empatía... Una ambientación perfecta, unos personajes imposibles de olvidar, una voz narradora original y creíble, una trama que es la historia de un país. No hay fallo. Se va directa a la lista de mis novelas favoritas de toda mi vida.
July 17, 2018
Doncs m'ha agradat. Força. Seria un cas més de prejudicis que es trenquen.
Aquest llibre me'l van regalar i ffff... Lluís Llach... la Guerra Civil.... quina MAAANDRAAAAAAAAAAAA..... De fet ara el vaig agafar perquè volia llegir alguna cosa en català i bé, vaig donar-li una oportunitat.
Al principi em grinyolava una mica l'estructura : un vell xaruc que explica la seva vida a un jove director de cinema en busca d'inspiració per un guió... L'avi em resultava pedant i bufat, el director pràcticament només té dues pàgines en que intenta treure el nas i defensar el seu personatge (sense solta ni volta ni aconseguir-ho), en fi, no té cap sentit, per si fos poc, encara que només parla en Germinal, aquest no deixa de recordar-nos contínuament que no explica res al lector sinó al director, el "Lluís"... atacada dels nervis. AIXÒ NO CALIA.
El toc final on encabeix amb calçador el títol del llibre també el trobo molt agafat amb pinces, però bé, tan és.
Aquest és potser el que més em desagrada, i bé, a mida que el llibre avança l'avi resulta menys pompós i les referències al director menys crispants.
D'altra banda, el llenguatge és ric i acurat, respectant els registres col·loquials, les parles geogràfiques, adequat els moments més lírics i també vigorós en moments amb més pulsió dramàtica.
La història d'en Germinal i els seus amics, des de principis dels anys 20 i fins la primera postguerra, està ben narrada, ben desenvolupada i aconseguint teixir les vivències personals de la gent humil de la Barceloneta (crec que no tornaré a veure aquest barri amb els mateixos ulls) i els atzars històrics d'una època convulsa que els toca viure i patir.
Tot i que hi ha moments on la mirada és esbiaixada, l'autor va amb compte de no prendre partit per cap bàndol, declarant que ambdós van portar a terme massa barbaritats, actitud que agraeixo fervorosament, no ens cal més adoctrinament per part de ningú.
I si bé hi ha sortides novel·lesques que l'aproximen al culebrot o als drames de serials radiofònics, estan aconseguides i justificades.
És a dir, que m'ha agradat, millora a mida que avança.
Advertir que, no-podia-ser-d'altra-manera, és un "dramón" amb tots els ets i uts.
També m'ha fet pensar, pensar en els meus avis, que ja no hi són, que van viure tot això una mica més crescuts que el protagonista, i pensar que no en sé res del que van passar, ni del que van fer ni de com els hi va anar. Mai no n'hem parlat a casa.
A casa meva de fet mai es parla de res. I cada cop menys.
Sé que la meva àvia materna vivia amb un oncle a Mataró, els seus pares havien mort quan era petita. Estava allà per que era l'únic lloc on podien acollir-la. Aquest oncle resultava ser capellà i el van afusellar al començament. Suposo que ella llavors va haver de tornar al poble, però a casa de qui? com? També sé que tenia una germana però que va morir. No sé ni com ni quan ni de què.
Del meu avi matern res.
Els avis per la part de pare ja estaven casats i amb un marrec de 3 anys quan va esclatar tot. El meu avi havia estat en un camp de presoners, però no sé de quin bàndol ni perquè ni quant de temps...
Normalment la gent no vol parlar-ne d'aquestes coses, no vol recordar. I per respecte no se'ls pregunta. I llavors... llavors la memòria es perd.
Tantes coses es perden.
Aquest llibre me'l van regalar i ffff... Lluís Llach... la Guerra Civil.... quina MAAANDRAAAAAAAAAAAA..... De fet ara el vaig agafar perquè volia llegir alguna cosa en català i bé, vaig donar-li una oportunitat.
Al principi em grinyolava una mica l'estructura : un vell xaruc que explica la seva vida a un jove director de cinema en busca d'inspiració per un guió... L'avi em resultava pedant i bufat, el director pràcticament només té dues pàgines en que intenta treure el nas i defensar el seu personatge (sense solta ni volta ni aconseguir-ho), en fi, no té cap sentit, per si fos poc, encara que només parla en Germinal, aquest no deixa de recordar-nos contínuament que no explica res al lector sinó al director, el "Lluís"... atacada dels nervis. AIXÒ NO CALIA.
El toc final on encabeix amb calçador el títol del llibre també el trobo molt agafat amb pinces, però bé, tan és.
Aquest és potser el que més em desagrada, i bé, a mida que el llibre avança l'avi resulta menys pompós i les referències al director menys crispants.
D'altra banda, el llenguatge és ric i acurat, respectant els registres col·loquials, les parles geogràfiques, adequat els moments més lírics i també vigorós en moments amb més pulsió dramàtica.
La història d'en Germinal i els seus amics, des de principis dels anys 20 i fins la primera postguerra, està ben narrada, ben desenvolupada i aconseguint teixir les vivències personals de la gent humil de la Barceloneta (crec que no tornaré a veure aquest barri amb els mateixos ulls) i els atzars històrics d'una època convulsa que els toca viure i patir.
Tot i que hi ha moments on la mirada és esbiaixada, l'autor va amb compte de no prendre partit per cap bàndol, declarant que ambdós van portar a terme massa barbaritats, actitud que agraeixo fervorosament, no ens cal més adoctrinament per part de ningú.
I si bé hi ha sortides novel·lesques que l'aproximen al culebrot o als drames de serials radiofònics, estan aconseguides i justificades.
És a dir, que m'ha agradat, millora a mida que avança.
Advertir que, no-podia-ser-d'altra-manera, és un "dramón" amb tots els ets i uts.
També m'ha fet pensar, pensar en els meus avis, que ja no hi són, que van viure tot això una mica més crescuts que el protagonista, i pensar que no en sé res del que van passar, ni del que van fer ni de com els hi va anar. Mai no n'hem parlat a casa.
A casa meva de fet mai es parla de res. I cada cop menys.
Sé que la meva àvia materna vivia amb un oncle a Mataró, els seus pares havien mort quan era petita. Estava allà per que era l'únic lloc on podien acollir-la. Aquest oncle resultava ser capellà i el van afusellar al començament. Suposo que ella llavors va haver de tornar al poble, però a casa de qui? com? També sé que tenia una germana però que va morir. No sé ni com ni quan ni de què.
Del meu avi matern res.
Els avis per la part de pare ja estaven casats i amb un marrec de 3 anys quan va esclatar tot. El meu avi havia estat en un camp de presoners, però no sé de quin bàndol ni perquè ni quant de temps...
Normalment la gent no vol parlar-ne d'aquestes coses, no vol recordar. I per respecte no se'ls pregunta. I llavors... llavors la memòria es perd.
Tantes coses es perden.
December 12, 2024
La Helen m'ha regalat aquesta bonica història d'amor entre dos homosexuals a la Barceloneta dels anys 20 i durant la Guerra Civil. A vegades emotiva, a vegades salvatge. Trobo que falten novel·les que parlin d'aquest període.
January 16, 2015
Primera novela de Lluís Llach, estructurada al voltant de la història d'amor de dos nois en la Barcelona que va dels anys 20 fins a les primeries de la dictadura. Ambientada en el barri de la Barceloneta, recrea episodis de gran duresa en el marc de la Guerra Civil i també en la repressió posterior. A destacar el domini del llenguatge narratiu i de la llengüa que exhibeix l'autor. A l'altre plateret de la balança trobem un excessiu lirisme en els personatges i les relacions que s'hi estableixen. Llach amaneix la seva novel.la amb tots els seus deus particulars (poetes i personatges històrics, llocs..) i també tots els seus dimonis (feixisme, intolerància..). La narració avança un pel feixuga potser per tractarse d'un llarg monòleg del seu protagonista, en Germinal.
January 19, 2015
Tendre, emotiu, encara tinc el cor en un puny i la llagrimeta al ull.
September 26, 2025
J’ai trop pleuré
October 14, 2023
"Con tanto desconcierto emocional, ni le he mencionado que mi casa quedó, tras los bombardeos, totalmente en ruinas, con lo que eso significaba para nosotros. Ya no teníamos nada salvo la vida, que tampoco valorábamos demasiado"
Memoria de unos ojos pintados es una relectura que tenía ganas de hacer desde hacía tiempo. El barrio de la Barceloneta sirve de escenario para contar la historia de cuatro amigos, con la República, la guerra y la posguerra como telón de fondo.
El libro alterna la dureza de la violencia propia del devenir de la guerra con la belleza del vínculo entre dos amigos que descubren juntos sentimientos, cuerpos y emociones. Diferentes sucesos históricos y lugares emblemáticos (la Escuela del Mar, la llegada de la República a Barcelona, los bombardeos durante la contienda...) contribuyen a dar fuerza a esta historia que, sin embargo, he disfrutado menos que la primera vez que la leí.
Con todo, es una historia bonita de ritmo ágil, sin grandes pretensiones pero igualmente emocionante.
Memoria de unos ojos pintados es una relectura que tenía ganas de hacer desde hacía tiempo. El barrio de la Barceloneta sirve de escenario para contar la historia de cuatro amigos, con la República, la guerra y la posguerra como telón de fondo.
El libro alterna la dureza de la violencia propia del devenir de la guerra con la belleza del vínculo entre dos amigos que descubren juntos sentimientos, cuerpos y emociones. Diferentes sucesos históricos y lugares emblemáticos (la Escuela del Mar, la llegada de la República a Barcelona, los bombardeos durante la contienda...) contribuyen a dar fuerza a esta historia que, sin embargo, he disfrutado menos que la primera vez que la leí.
Con todo, es una historia bonita de ritmo ágil, sin grandes pretensiones pero igualmente emocionante.
December 28, 2024
Un llibre que em deixarà pensant-hi dies. M’ha matat la història d’en Germinal i en David i les atrocitats que van viure.
February 7, 2026
Complètement détruit par ce livre
August 13, 2025
Mai podré expressar amb paraules el que aquest llibre m'ha ensenyat i allò que m'ha fet sentir.
Llegir sobre espais, carrers i llocs de Barcelona que he fet meus aquests anys em va omplir un raconet del cor que no sabia que tenia buit, i ha encès una espelma que cuidaré per sempre.
Solament puc aspirar a tenir sempre la sensibilitat per la cultura i la tendresa per les persones del David i els collons per donar la vida per els seus i continuar batallant encara tot i que tot és fosc del Germinal.
🤍✨
Llegir sobre espais, carrers i llocs de Barcelona que he fet meus aquests anys em va omplir un raconet del cor que no sabia que tenia buit, i ha encès una espelma que cuidaré per sempre.
Solament puc aspirar a tenir sempre la sensibilitat per la cultura i la tendresa per les persones del David i els collons per donar la vida per els seus i continuar batallant encara tot i que tot és fosc del Germinal.
🤍✨
April 8, 2019
Bonjour les lecteurs ...
Voici un excellent roman catalan.
Le récit se présente sous forme d'entretiens entre un jeune réalisateur et un vieil homme de 87 ans aux yeux fardés.
Celui-ci va lui raconter sa vie dans le Barcelone des années 20, les années de guerre civile et l'entrée de l'Espagne dans le conflit mondial.
L'homme y raconte ses amitiés, ses amours… Ah ses amours.. Il y aura Joana mais surtout David.
Ils étaient quatre. Deux filles et deux garçons.
Quatre aux personnalités bien différentes mais complémentaires.
Quatre complices que rien n'aurait du séparer.
Ils habitent Barceloneta, le coté portuaire de la ville, le côté pauvre, coloré, engagé.
Leur enfance sera bénie, ce sont les heures heureuses.
Hélas, des remous se font de plus en plus importants. La guerre civile se profile à l'horizon avec ses nuages noirs.
Séparations, engagements dans les troupes résistantes, disparitions, désillusions.
Une page se tourne
Leur bel idéal se fissure.
Le temps avance vite, à une guerre, suit une autre.
Le peuple espagnol est exsangue.
Nul n'en sortira indemne.
Il reste bien peu de cette bande de quatre si ce n'est les souvenirs d'un vieil homme aux yeux fardés.
Voici, sous forme de 26 enregistrements, l'histoire de ces quatre ado et de leur pays.
Voici une ode à la liberté, à la jeunesse, à l'amour.
Nous vibrons avec Germinal (le narrateur) et ses amis.
Nous partageons avec eux cette soif de liberté.
Excellent moment de lecture dont la trame pourrait également se retrouver dans tous les pays où la guerre civile fait rage.
J'ai beaucoup aimé ce récit et la plume de Lluis LLach.
N'étant pas très au fait de la guerre civile espagnole, j'y ai appris beaucoup de choses.
A savoir que Lluís Llach, chanteur, fut un haut symbole de la résistance à la dictature franquiste. Il se consacre maintenant, non seulement à la chanson mais à l'écriture.
Un film pourrait être tiré de ce récit, si ce n'est déjà fait .
Auteur à suivre à découvrir !!!!
Voici un excellent roman catalan.
Le récit se présente sous forme d'entretiens entre un jeune réalisateur et un vieil homme de 87 ans aux yeux fardés.
Celui-ci va lui raconter sa vie dans le Barcelone des années 20, les années de guerre civile et l'entrée de l'Espagne dans le conflit mondial.
L'homme y raconte ses amitiés, ses amours… Ah ses amours.. Il y aura Joana mais surtout David.
Ils étaient quatre. Deux filles et deux garçons.
Quatre aux personnalités bien différentes mais complémentaires.
Quatre complices que rien n'aurait du séparer.
Ils habitent Barceloneta, le coté portuaire de la ville, le côté pauvre, coloré, engagé.
Leur enfance sera bénie, ce sont les heures heureuses.
Hélas, des remous se font de plus en plus importants. La guerre civile se profile à l'horizon avec ses nuages noirs.
Séparations, engagements dans les troupes résistantes, disparitions, désillusions.
Une page se tourne
Leur bel idéal se fissure.
Le temps avance vite, à une guerre, suit une autre.
Le peuple espagnol est exsangue.
Nul n'en sortira indemne.
Il reste bien peu de cette bande de quatre si ce n'est les souvenirs d'un vieil homme aux yeux fardés.
Voici, sous forme de 26 enregistrements, l'histoire de ces quatre ado et de leur pays.
Voici une ode à la liberté, à la jeunesse, à l'amour.
Nous vibrons avec Germinal (le narrateur) et ses amis.
Nous partageons avec eux cette soif de liberté.
Excellent moment de lecture dont la trame pourrait également se retrouver dans tous les pays où la guerre civile fait rage.
J'ai beaucoup aimé ce récit et la plume de Lluis LLach.
N'étant pas très au fait de la guerre civile espagnole, j'y ai appris beaucoup de choses.
A savoir que Lluís Llach, chanteur, fut un haut symbole de la résistance à la dictature franquiste. Il se consacre maintenant, non seulement à la chanson mais à l'écriture.
Un film pourrait être tiré de ce récit, si ce n'est déjà fait .
Auteur à suivre à découvrir !!!!
Read
January 11, 2015Me parece increíble como los libros de historia tratan de una manera tan fría y sencilla lo que pasó aquellos días. Leyendo este libro me he dado cuenta de que en realidad sabiendo todo lo que pasó, no sé absolutamente nada. Una lectura intensa, emotiva y reveladora que me ha abierto las puertas de un horror que no podía ni imaginarme. Sobra decir ya no veré mi ciudad de la misma manera.
Només recordo que, quan el sol i el soroll del port volien desvetllar-me, una veu dins meu em deia que seguís dormint, perquè obrir els ulls i saber que tot era cert seria el meu pitjor infortuni.
Només recordo que, quan el sol i el soroll del port volien desvetllar-me, una veu dins meu em deia que seguís dormint, perquè obrir els ulls i saber que tot era cert seria el meu pitjor infortuni.
September 3, 2013
Excel•lent. El recomano moltíssim. Novel•la sobre la Guerra Civil, però sobretot una extraordinària història d'amor. Ambientada al microcosmos de la Barceloneta, amb moltes referències literàries (Llull, Papasseit...), culturals (Escola del Mar) i ideològiques del moment històric en què se situa. Les descripcions dels episodis més sagnants de la guerra (18-19 de juliol, la batalla de l'Ebre, la repressió posterior, etc.) són d'una gran cruesa. Tota la narració està molt ben molt ben travada i a mesura que la novel•la avança augmenta en intensitat.
August 14, 2022
Waouh ! Je n'aurais jamais cru me plonger avec autant d'enthousiasme dans ce roman trouvé dans une boîte à livres! Pourquoi ce livre aussi passionnant se trouvait-il offert à tous? Quel est son histoire à lui aussi? Abandonné par son propriétaire parce qu'il ne l'a jamais commencé, jamais fini ou parce qu'au contraire il espérait qu'un lecteur prendrait autant de plaisir que lui à découvrir l'histoire de ces "yeux fardés". En tout cas, moi, je le conserve précieusement, pour le faire lire à quelqu'un qui saura apprécier toute l'étendue historique et militante de ce merveilleux roman.
October 31, 2013
Una història punyent, que combina cruesa i romanticisme, on les esperances de la generació de la República espanyola es veuen esclafades per la realitat del feixisme. Un llibre per adults sense prejudicis: Llach no estalvia escenes de violència, de sexualitat explícita ni paraules gruixudes, i alguns capítols són com una bufetada a l'ànima. Una prosa elaborada i fluida. Un llibre molt recomanable que no et deixarà indiferent.
December 1, 2025
Je m'en suis pas remis cets tout simplement ce qu'on trouve de plus beau en littérature guerrière résistante et queer, même cela c'est incroyablement beau sans être particulièrement triste. ça vous broie et ça reviens
January 26, 2020
Una historia conmovedora. Emocionante. Una novela inolvidable.
October 2, 2022
Jo, assegut a la platja, a redós d’una barca humil, mirant-lo sortir del mar, el seu cos moll i ornat d’una extranya lluminositat, talment vaig contemplar la bellesa completa.
AA.
AA.
August 22, 2024
Un dels llibres més macos que he llegit
July 20, 2018
A saber por qué el libro que ha calado en el imaginario colectivo de las memorias historias es Patria y no este. Bueno, yo sí que lo sé. Buen libro, gay libro, aunque de forma muy obvia escrito por un señoro no demasiado gay. 3.5/5
December 4, 2023
Puf me ha encantado 💔❤️🩹
El principio es muy bonito. Conforme va llegando la guerra me ha ido costando leer más seguido, no porque no lo disfrutara sino porque a veces no encontraba el momento de hacer frente situaciones que me conmovían tanto. Y en algunos momentos necesitaba dejar de leer por unos minutos para después continuar.
Pero sin duda me ha hecho conectar muchísimo con los personajes y el contexto.
Os lo recomiendo mucho!!! Si la podéis leer en vo mejor que mejor
El principio es muy bonito. Conforme va llegando la guerra me ha ido costando leer más seguido, no porque no lo disfrutara sino porque a veces no encontraba el momento de hacer frente situaciones que me conmovían tanto. Y en algunos momentos necesitaba dejar de leer por unos minutos para después continuar.
Pero sin duda me ha hecho conectar muchísimo con los personajes y el contexto.
Os lo recomiendo mucho!!! Si la podéis leer en vo mejor que mejor
October 8, 2017
No tinc paraules :_(
January 25, 2022
És preciós, feia molt de temps que no m'emocionava tant llegint un llibre
August 6, 2024
Tot i que en l'ús de figures narratives és prou bo, l'argument és penosament naive i simplista.
October 4, 2025
ce random livre de cours qui change toute la trajectoire de ta vie
January 27, 2025
Hauria d'haver-lo llegit en primer de Batxiller quan Pilar Alfonso el va manar com lectura obligada. En comptes d'això, ho llig ara 8 anys després. Mai subestimeu una lectura obligada😉❤️🩹
January 15, 2026
QUE PUTO FORT💔💔💔💔💔💔 NO ENTENC COM NO HAVIA SENTIT MAI A PARLAR DAQUEST LLIBRE i tampoc entenc per què està descatalogat ni sabia que era escriptor... enganxa moltissim i la història és brutal🫂
Read
January 28, 2024Sens dubte és un llibre commovedor. Avança de pressa, però et permet gaudir de tots els esdeveniments històrics, des de la II República fins a la postguerra. Et fas fort llegint-lo perquè costa molt no sentir-te fràgil. Descriu una història d'amor plena d'entrebancs i difícil però en certa manera també sortosa. Compagina l'escenari polític i devastador de l'època amb els anys d'autoconeixement i maduresa de quatre amics evidentment condicionats per la seva classe, les seves ideologies i l'esperança, heretada dels seus pares, de construir un món millor. M'ha deixat sense paraules. He pogut conèixer a poc a poc cada personatge, imaginar-me'ls físicament, però també empatitzant amb totes les seves emocions en alguns casos excitants, alegres i inclús revolucionaries i en d'altres tristes, desesperants i impregnades d'odi. La novel·la ha connectat amb mi i jo amb ella des del primer capítol, ha estat com una explosió de sentiments i un cop de realitat. Tant, que tenia unes ganes malaltisses de continuar llegint-lo. Malgrat això, estic satisfet d'haver fet una lectura pausada perquè crec que d'alguna manera aquesta convida a interioritzar molt més l'espai, el temps i els personatges del llibre. M'encanta que en Llach, igual que a la seva carrera com a cantautor, navegui entre la fràgil línia de l'amor i la lluita. Estic convençut que "Memòria d'uns ulls pintats" destacarà sempre en la biblioteca dels millors llibres que he llegit.
Displaying 1 - 30 of 91 reviews