"El Robert seu al Portal de l'Àngel amb una llauna per a les monedes entre les cames. Toca una harmònica i té al seu costat un carro de súper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plàstic. De la cadena que hauria de servir per engantxar-lo als altres carros, penja una càmera fotogràfica de joguina d'un taronja cridaner. Tot i els vint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre. El nas, les celles gruixudes, la pell fosca. El gest d'apartar-se el serrell, massa llarg, dels ulls. El cor se'm dispara. Vint anys. El so de l'harmòmica, raspós i entretallat, es barreja amb la gatzara d'una banda de dixieland. Reculo i aprofito l'entrada d'una botiga per observar-lo amb prou calma. La roba, bruta i atrotinada, li queda massa baldera. La bota dreta té la sola reforçada amb una cinta adhesiva de Gil Stauffer. La inquietud em paralitza."
Podria parlar de la sensació de vertigen, l'esvoranc als peus i el nus a la gola. Però em perdria. Fragments, imatges i sons, omplen l'espai devorat per les paraules. El focus de llum dibuixa contorns clars, nítids, feridors i, latent en les ombres, un batec vital. Els presagis foscos, inclús sinistres, prenen forma, traspassen materials i s'aturen. Un to concís, frontal, no amaga la presència ni dilueix l'absència del daltabaix que colpeja, aspre i dur, la fragilitat de la vida.
Las vidas del narrador y Robert se cruzan por primera vez a los ocho años el primer día del curso escolar para después separarse durante los años universitarios. Años después el narrador reconoce a su amigo en un sintecho del Portal de l'Àngel.
Es una historia dura contada en pequeños pedazos de manera muy sensible y cuidada. La construcción es impecable y nunca tienes la sensación de estar perdida pese a los continuos saltos temporales. Muy recomendable.
Eduard Márquez, com diu la descripció del llibre, treballa molt en triar les paraules exactes, fer la lectura perfecta. En la meva opinió, ho aconsegueix. Aquest llibre molt triste y dolorosament bonic és quasi poesia, tan precises són les paraules.
Breu i original, amb personatges ben caracteritzats. Se m'ha fet curt. L'estructura temporal caòtica, lluny de ser un problema, li ha afegit certa tensió, com un pintor que va donant pinzellades.
Novela breve en la que el narrador nos cuenta, desde un duro y terrible acontecimiento en el presente, retazos de su vida, hechos que dejaron huella en él, pasando por la infancia, la adolescencia, la juventud y su familia. A través de sus vivencias retrata a toda una generación y cómo vivió la época que le tocó vivir, la hipócrita educación religiosa, el descubrimiento del sexo, la alocada juventud... Está escrita con episodios o fragmentos muy cortos, con constantes saltos temporales del presente al pasado, pero sin seguir un orden cronológico concreto. Es un texto que transmite una sensación de tristeza y nostalgia, sincero, sobrio, con frases cortas, sin apenas descripciones, pero bien escrito y precioso. Excelente lectura. *4,5/5
Encara amb un nus a la gola. Frases curtes, poques pàgines, tota una vida -amb tot el que això comporta- condensada i ben escrita. Eduard Márquez és ja, des d'ara, un autor de qui ho vull llegir absolutament tot.
Crònica de pèrdues encadenades: mort del pare, mare en un procés depressiu des de fa anys, separació i mort de la filla. El nexe està en el retrobament amb un antic amic de l'escola convertit en captaire. Lectura d'una tirada.