Daniel Arbós torna a la novel·la de la mà d'un antiheroi fatalista i hilarant
A punt de morir de la manera més imprevisible per a algú com ell —esclafat per un d'aquells hipopòtams tristament famosos per tenir l'origen en el zoològic privat del narco Pablo Escobar—, el nostre protagonista fa un repàs de la seva vida i les decisions que l'han dut fins a aquesta situació fatídica. Amb vint-i-cinc anys i fill d'una de les famílies més riques de Barcelona, no s'ha sentit mai integrat al seu món. No té grans ambicions ni projectes. Per a ell, la vida normal ja és prou difícil per complicar-la amb experiències emocionants, però sense voler sembra el desastre per allà on amb els pares, amb l'amor de la seva vida, a la Facultat de Biologia, a l'empresa o en les relacions interessades i hipòcrites amb altres famílies milionàries de Barcelona. Fins que troba una certa pau treballant en un cinema en decadència poblat per personatges insòlits i memorables.
Daniel Arbós ha creat un antiheroi fatalista i hilarant, deutor de Wilt i Ignatius Reilly, i, amb Les males decisions, dona una novel·la contemporània i fresca, impossible de deixar i que no estalvia càrregues de profunditat sobre la cultura de l'èxit, les trajectòries vitals coherents i imparables i els atzars que governen la nostra vida mentre, inevitablement, fem altres plans.
M'he divertit llegint-lo. Una història de rics tenint problemes sempre agrada. P.d. Tant de bo tots els babaus fossin tant conscients de que ho són com el protagonista.
M'ho he passat francament bé llegint aquest llibre. He rigut molt i he gaudit de la història. Parla en primera persona del seguit de desgràcies que li passen a un noi de Barcelona que el fan acabar davant d'un hipopòtam esperant per morir.
Llibre que et fa passar l’estona i poca cosa més. Poc profund. Podria ser un llibre de lectura per pre-adolescents de 1r d’ESO.
Em quedo amb alguns diàlegs de la part final del llibre on el protagonists intercanvia opinions sobre la vida en general i la pressió social que tenim envers “haver de fer coses”, tenir èxit i ambicions.
“Les ments sofisticades adopten estils de vida simples; són les ments simples les que necessitrn estils de vida sofisticats”.
“No només ens inculquen que hem de voler triomfar , també hi ha el terrorisme emocional de fer-nos creure que podem aconseguir el que ens proposem”.
Un llibre amè, divertit que et fa reflexionar de les decisions que prenem a la vida i que ens poden portar a un destí concret. Lleuger però necessari. Recomanable.
Un hipopòtam pot destrossar una síndria d'una sola queixalada. I qui diu una síndria, diu el cap d'una persona, són bèsties perilloses amb les quals val més no fer broma. És per això que el nostre protagonista, quan es troba a un pam d'una d'aquestes bèsties de més de dos mil quilos, sent que té la mort a tocar, que els seus dies acaben aquí. Al llarg de la novel·la anirem desgranant com s'ha ficat en aquest embolic, i coneixerem l'entorn en el qual ha nascut i crescut. Creuarem la barrera de l'Upper Diagonal, ens envoltarem de pijos insofribles, empresaris insultantment rics de Sarrià-Sant Gervasi, i empatitzarem amb un fill de casa bona que va a contracorrent i mai fa el que s'espera d'ell. Per rebel·lia? Lluita anticapitalista? No pas. Només és un noi un xic tarambana que té la virtut de prendre sempre les decisions equivocades.
La novel·la és fresca i divertida, i m'ha volat als dits. Qualsevol intent de ridiculitzar o riure's de polos Ralph Lauren, clubs de tenis i vacances amb els papàs en resorts de luxe ja té guanyat un raconet del meu cor. A més, el pas del protagonista per la Facultat de Biologia, les ridiculeses de la professió, la manca d'habilitat per lligar, i com fica la pota un cop rere l'altre, tot i estar sobredimensionat (tanta mala sort té, pobre?), trobo que funciona molt bé i que persegueix un objectiu clar, senzill i amable. També té una vessant de crítica sobre la cultura de l'èxit: vinga empènyer la gent a estar sempre alerta, a voler-ho tot, a fer-nos creure que no fem mai prou. La vida és prou complicada de base, i sentir-se culpable pel sol fet de sobreviure com podem i anar fent és, com bé defineix Arbós, terrorisme emocional. Potser qui hauria d'estar davant d'un hipopòtam de dos mil quilos són els gurús que es van inventar el mantra de "sortir de la zona de confort".
Sota l'aparença d'una història senzilla, s'amaguen grans reflexions actuals, com la pressió per l'èxit, la productivitat constant fins i tot en l'oci, o l'obligació de sortir de la zona de confort. Tot vestit amb una escriptura acurada, regada amb humor. Gran entreteniment reflexiu!
Llibre fàcil de llegir que fa pensar i reflexionar sobre els fets d'una vida, la del protaginista, però que es pot aplicar a qualsevol vida. En alguns moments m'he rigut i en d'altres, el protagonista m'ha posat de molt mal humor.
Sota l'aparença d'una història senzilla, s'amaguen grans reflexions actuals, com la pressió per l'èxit, la productivitat constant fins i tot en l'oci, o l'obligació de sortir de la zona de confort. Tot vestit amb una escriptura acurada, regada amb humor. Gran entreteniment reflexiu!
L’inici em va costar una mica, em semblava massa absurd, però mentre avances, vas trobant alicients i vas agafant afecte al protagonista; un antiheroi en tota regla! Té tocs d’humor divertits i m’ha acabat despertant tendresa.