What do you think?
Brunzits #1
Fusta i resina
Primer llibre de la col·lecció Brunzits.
Un llibre intimista d'una jove que intenta trobar el seu lloc al món. Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la Ets prou bo per viure d'allò que estimes? Ho estimes prou per malviure'n? «Els dits se'm mouen automàticament. Ara ve el fragment de les escales, primer en sextets, després en quatres, i, finalment, l'escala en terceres dobles, tot picat, per tornar a començar. No em rellisca cap dit i l'arc va amunt i avall, corda arran. Fa olor de resina, suor i fusta. Tot rutlla. "Vigor i força", em dic, i penso en la lletra del meu professor mentre tanco els ulls per fer l'últim trèmolo abans del silenci. Vaig bé. Sono bé. Crec. Sono millor que abans».
Un llibre intimista d'una jove que intenta trobar el seu lloc al món. Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la Ets prou bo per viure d'allò que estimes? Ho estimes prou per malviure'n? «Els dits se'm mouen automàticament. Ara ve el fragment de les escales, primer en sextets, després en quatres, i, finalment, l'escala en terceres dobles, tot picat, per tornar a començar. No em rellisca cap dit i l'arc va amunt i avall, corda arran. Fa olor de resina, suor i fusta. Tot rutlla. "Vigor i força", em dic, i penso en la lletra del meu professor mentre tanco els ulls per fer l'últim trèmolo abans del silenci. Vaig bé. Sono bé. Crec. Sono millor que abans».
88 pages, Kindle Edition
First published June 14, 2023
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 65 reviews
July 25, 2023
He connectat molt amb el llibre, segurament per una qüestió generacional i d’espai vital. Feia temps que no subratllava tantes frases d’un llibre, per recordar-les, per emmarcar-les.
És molt senzill de llegir, ple de delicadesa, ben estructurat i és llàstima que sigui tan breu. Se m’ha fet curt. M’ha agradat l’estructura circular del relat, i només hauria volgut un final més conclusiu. Enhorabona, Ofèlia, i continua escrivint!
És molt senzill de llegir, ple de delicadesa, ben estructurat i és llàstima que sigui tan breu. Se m’ha fet curt. M’ha agradat l’estructura circular del relat, i només hauria volgut un final més conclusiu. Enhorabona, Ofèlia, i continua escrivint!
July 13, 2023
Fusta i resina • Col·laboració
🎖Valoració 3/5⭐️
📖Novel·la
Ofèlia Carbonell escriu molt bé. El seu relat m’ha agradat per la densitat que presenta, perquè està escrit amb molta elegància i el relat està molt ben desenvolupat a nivell d’expressió escrita. Fa servir un vocabulari ric i és nota que estima l’escriptura.
Aquest llibre va d’una noia que ha de decidir el seu futur laboral i escollir dedicar-se a allò vocacional, malgrat sigui precari, o bé agafar una feina que no l’omplirà, però amb què podrà viure. És un relat altament reflexiu. Parla de joventut, precarietat, emancipació… i tot en una Barcelona massificada i decadent.
En algun moment m’ha semblat lent, possiblement m’hi ha faltat acció. Per això l’he valorat amb tres estrelles.
Tinc moltes ganes de seguir llegint la col·lecció Brunzits, que dóna veu a joves amb molt talent.
🎖Valoració 3/5⭐️
📖Novel·la
Ofèlia Carbonell escriu molt bé. El seu relat m’ha agradat per la densitat que presenta, perquè està escrit amb molta elegància i el relat està molt ben desenvolupat a nivell d’expressió escrita. Fa servir un vocabulari ric i és nota que estima l’escriptura.
Aquest llibre va d’una noia que ha de decidir el seu futur laboral i escollir dedicar-se a allò vocacional, malgrat sigui precari, o bé agafar una feina que no l’omplirà, però amb què podrà viure. És un relat altament reflexiu. Parla de joventut, precarietat, emancipació… i tot en una Barcelona massificada i decadent.
En algun moment m’ha semblat lent, possiblement m’hi ha faltat acció. Per això l’he valorat amb tres estrelles.
Tinc moltes ganes de seguir llegint la col·lecció Brunzits, que dóna veu a joves amb molt talent.
Read
June 25, 2023Una petita obra per veure com començar a despuntar el talent de l'Ofèlia però massa, massa curta pel meu gust
August 12, 2023
Per sort és curt. Força irritant que la protagonista no parli ni respongui als altres de manera explícita, tot i estar fet expressament.
Un altre novel·la sobre lloguers que pugen, milennials que no troben feina estable i no tenen res clar però sí molt de món interior (???).
Un altre novel·la sobre lloguers que pugen, milennials que no troben feina estable i no tenen res clar però sí molt de món interior (???).
June 25, 2023
m’ha agradat molt! perfecte per llegir a la platja o en un cap de setmana mandrós. vigila perquè et transportarà als mesos d’acabar la teva carrera sense sortides professionals. bad feminist vibes i la Barcelona que vius vs la barça dels expats afincats als barris gentrificats.
Frase fav per ser massa relatable: “Pateixo que a partir de certa edat socialitzar consisteixi a reunir-nos per enumerar, per torns, les nostres fites, per tornar-nos a trobar només quan n’hàgim reunit de noves.”
pd: el vaig trobar a la secció juvenil de la central del raval i honestly, no tinc clar si l’encassellen per la voluntat de columna que la col•lecció sigui juvenil o si ve a ser una forma de menystenir a les autores. Tot i així, penso que a l’Alba adolescent li hagués agradat molt la novel•la també
Frase fav per ser massa relatable: “Pateixo que a partir de certa edat socialitzar consisteixi a reunir-nos per enumerar, per torns, les nostres fites, per tornar-nos a trobar només quan n’hàgim reunit de noves.”
pd: el vaig trobar a la secció juvenil de la central del raval i honestly, no tinc clar si l’encassellen per la voluntat de columna que la col•lecció sigui juvenil o si ve a ser una forma de menystenir a les autores. Tot i així, penso que a l’Alba adolescent li hagués agradat molt la novel•la també
November 5, 2023
simplement un pov: tens 20 - 30 anys i vius a barcelona
October 7, 2024
L’Ofèlia Carbonell escriu molt bé i és un gust llegir-la.
El llibre tracta de la Laia, una violinista que després de molt d’esforç s’ha graduat i fa mans i manigues per arribar a final de mes. Realment, és prou bona per viure d'allò que estima? O ho estima prou per malviure?
En una Barcelona cada cop més gentrificada és complicat trobar el teu lloc i sentir que ets a casa.
La història m’ha semblat interessant i he empatitzat bastant amb la protagonista, segurament per un tema generacional.
En algunes parts però, cau en la descripció excessiva de detalls que fa que la lectura es torni tediosa i el relat perdi força.
El llibre tracta de la Laia, una violinista que després de molt d’esforç s’ha graduat i fa mans i manigues per arribar a final de mes. Realment, és prou bona per viure d'allò que estima? O ho estima prou per malviure?
En una Barcelona cada cop més gentrificada és complicat trobar el teu lloc i sentir que ets a casa.
La història m’ha semblat interessant i he empatitzat bastant amb la protagonista, segurament per un tema generacional.
En algunes parts però, cau en la descripció excessiva de detalls que fa que la lectura es torni tediosa i el relat perdi força.
April 27, 2024
Todo lo que le pido a una novela tan corta: agilidad, expresividad y personalidad. Una nueva voz literaria para tener en cuenta.
May 8, 2024
A veure…no negare que m’el compraria només per la portada de Martí Melcion.
Ara en serio, me l’esperava diferent però ha sigut una bona lectura. Descripcions costumistes que com Juliana Canet va dir: “fins i tot els que no saben tocar cap instrumentr sentiràn que en saben de música.”
El tema de la identitat enfrontada amb el mon laboral em toca d’aprop, pero no negaré que (si Juliana) no he entès el final.
Ara en serio, me l’esperava diferent però ha sigut una bona lectura. Descripcions costumistes que com Juliana Canet va dir: “fins i tot els que no saben tocar cap instrumentr sentiràn que en saben de música.”
El tema de la identitat enfrontada amb el mon laboral em toca d’aprop, pero no negaré que (si Juliana) no he entès el final.
September 15, 2026
‘Fusta i resina’ d’Ofèlia Carbonell. Publicat juny 2023 per Columna. Coberta de Martí Melcion.
Primer de tot, l’estil de la coberta em recorda algun dibuix animat, però no recordo quin. És xula.
Aquesta és la història de la Laia, una dona qui ha dedicat tota la seva vida al violí. Ha graduat fa molt poc i no és trobant una sortida digna dels seus somnis de molts anys. Només ha aconseguit ensenyar infants. Rep una proposta laboral per coordinar activats culturals dins una llibreria. Sembla una oferta atractiva, però dubte molt si realment vol fer això o si vol continuar lluitant per trobar un lloc al món molt dur de la música. I mentre pensa en això, passa els temps bevent cervesa i lligant amb un guiri que em sembla bastant insuportable.
És una novel·la curteta i una lectura ràpida que sembla almenys una mica autoficció. Em sembla interessant com l’autora retrata una Barcelona canviant on a poc a poc sembla que els turistes són fent fora la gent de tota la vida. És una mena de rerefons que impregna l’obre. I em sembla una mica fascinant el procés d’algú a tenir una batalla mental pensant si vol deixar a seguir el seu somni per fer alguna cosa més segura. També trobo interessant la manera en el qual l’autora ens dona els diàlegs de tots els altres personatges, però citacions directe de la Laia només arriba al final del llibre. És un mètode narratiu curiós, però té el seu lògic i el fa una lectura entretinguda.
Aquesta és una novel·la que sembla que va tenir una mena de polèmica per culpa d’una persona, Juana Dolores, qui sembla bastant anticatalanista. S'ha queixat últimament i ha fet amenaces de deixar a escriure per sempre més en català. Viquipèdia diu, ‘El llançament de la novel·la va resultar controvertit per les increpacions públiques de l'escriptora Juana Dolores, que va acusar Carbonell d'intrusisme laboral per la seva irrupció en el mercat literari’. Em fa riure. No crec que l’escriptura és el domini de cap persona en particular. Qualsevol persona pot escriure i si arriba a tenir les seves coses publicades, doncs endavant.
Moltes gràcies!
Primer de tot, l’estil de la coberta em recorda algun dibuix animat, però no recordo quin. És xula.
Aquesta és la història de la Laia, una dona qui ha dedicat tota la seva vida al violí. Ha graduat fa molt poc i no és trobant una sortida digna dels seus somnis de molts anys. Només ha aconseguit ensenyar infants. Rep una proposta laboral per coordinar activats culturals dins una llibreria. Sembla una oferta atractiva, però dubte molt si realment vol fer això o si vol continuar lluitant per trobar un lloc al món molt dur de la música. I mentre pensa en això, passa els temps bevent cervesa i lligant amb un guiri que em sembla bastant insuportable.
És una novel·la curteta i una lectura ràpida que sembla almenys una mica autoficció. Em sembla interessant com l’autora retrata una Barcelona canviant on a poc a poc sembla que els turistes són fent fora la gent de tota la vida. És una mena de rerefons que impregna l’obre. I em sembla una mica fascinant el procés d’algú a tenir una batalla mental pensant si vol deixar a seguir el seu somni per fer alguna cosa més segura. També trobo interessant la manera en el qual l’autora ens dona els diàlegs de tots els altres personatges, però citacions directe de la Laia només arriba al final del llibre. És un mètode narratiu curiós, però té el seu lògic i el fa una lectura entretinguda.
Aquesta és una novel·la que sembla que va tenir una mena de polèmica per culpa d’una persona, Juana Dolores, qui sembla bastant anticatalanista. S'ha queixat últimament i ha fet amenaces de deixar a escriure per sempre més en català. Viquipèdia diu, ‘El llançament de la novel·la va resultar controvertit per les increpacions públiques de l'escriptora Juana Dolores, que va acusar Carbonell d'intrusisme laboral per la seva irrupció en el mercat literari’. Em fa riure. No crec que l’escriptura és el domini de cap persona en particular. Qualsevol persona pot escriure i si arriba a tenir les seves coses publicades, doncs endavant.
Moltes gràcies!
August 6, 2023
La Laia és una violinista acabada de graduar al Conservatori, que sobreviu fent classes a una escola de música. Una oportunitat laboral fora del món de la música li fa plantejar-se si realment val la pena seguir aquest camí o si és millor passar pàgina i apostar per una vida més estable.
El llibre és el retrat d'un moment vital bastant representatiu per a la majoria de les persones que s'han plantejat dedicar-se al món de la música (i segurament extrapolable a tot el sector artístic): el dilema entre malviure d'allò que a un li agrada o abandonar-ho en pro de l'estabilitat.
El llibre és el retrat d'un moment vital bastant representatiu per a la majoria de les persones que s'han plantejat dedicar-se al món de la música (i segurament extrapolable a tot el sector artístic): el dilema entre malviure d'allò que a un li agrada o abandonar-ho en pro de l'estabilitat.
October 9, 2024
m'ha sorprès molt gratament! no m'ho esperava gens, tan de bo hagués durat una miqueta més :)
La música, abans que art, és un fet social. És un llenguatge, en tant que s’interpreta i és escoltat. (...)
Ara, qui explica ha de ser escoltat, i l’escolta requereix resepcte, i costa car. (...) Necessitem els altres, i, el que és més important, necessitem que ens necessitin, com sigui. Per supervivència, per participar en la transacció que fa sostenible un món de l’art sense mecenes, hem de ser desitjats com qualsevol altre producte del mercat. Però els codis són borrosos i sembla que ens neguem a establir-los clarament, potser en nom del que és sublim. <>, ens diem absurds.
La música, abans que art, és un fet social. És un llenguatge, en tant que s’interpreta i és escoltat. (...)
Ara, qui explica ha de ser escoltat, i l’escolta requereix resepcte, i costa car. (...) Necessitem els altres, i, el que és més important, necessitem que ens necessitin, com sigui. Per supervivència, per participar en la transacció que fa sostenible un món de l’art sense mecenes, hem de ser desitjats com qualsevol altre producte del mercat. Però els codis són borrosos i sembla que ens neguem a establir-los clarament, potser en nom del que és sublim. <>, ens diem absurds.
March 27, 2024
Ho consulte amb el coixí i demà dic alguna cosa en trellat
September 1, 2023
llegit en el moment idoni, 100% reflectida en la vida de la protagonista i en la incertesa de ser músic després dels estudis. com m'agrada llegir històries sobre les realitats que m'envolten
June 14, 2024
ha estat un llibre protagonitzat per les sensacions, es a dir que el que anava narrant la protagonista anava acompanyat d’olors, sorolls i tot tipus de sensacions. segurament ha estat això el que m’ha fet sentir que caminava pels carrers de barcelona o fins i tot que tocava el violí.
tot i estar molt ben escrit, no m’ha acabat d’agradar el llibre, no m’he sentit del tot identificada amb la protagonista (suposo que pq els seus dilemes i els meus son diferents i per tant jo veig molt fàcil el que per ella podria suposar un greu problema) i el final no l’he entès del tot.
tot i estar molt ben escrit, no m’ha acabat d’agradar el llibre, no m’he sentit del tot identificada amb la protagonista (suposo que pq els seus dilemes i els meus son diferents i per tant jo veig molt fàcil el que per ella podria suposar un greu problema) i el final no l’he entès del tot.
February 29, 2024
Me’l he llegit a l’avió perqué el tenia una amiga i no estava mentalitzada.
Sincerament crec que no l’he entés perquè m’ha semblat molt de text per dir poca cosa. Clarament no ho he entés!
Sincerament crec que no l’he entés perquè m’ha semblat molt de text per dir poca cosa. Clarament no ho he entés!
June 18, 2023
Laia no acceptis la feina, continua tocant el violí, persegueix els teus somnis com els coloms persegueixen les engrunes. Gràcies Ofe.
June 16, 2023
4,5
tal i com esperava, l’he devorat. quin gust llegir l’ofèlia. sempre és un plaer escoltar-la i més encara quan parla d’allò que la mou amb aquella sensibilitat característica. m’ha agradat molt observar aquest tros de barcelona amb la laia i m’hi he sentit totalment immersa, a més la laia és violinista, què voleu que us en digui de dolent?
un llibret com diu amb la boca petita l’ofèlia que m’ha fet recordar com m’estimo la música (especialment Sibelius) i m’ha apropat a la por del fracàs i de l’èxit, de sentir-se sola i l’angoixa de no saber mai quines paraules triar.
❤️ coup de cœur
tal i com esperava, l’he devorat. quin gust llegir l’ofèlia. sempre és un plaer escoltar-la i més encara quan parla d’allò que la mou amb aquella sensibilitat característica. m’ha agradat molt observar aquest tros de barcelona amb la laia i m’hi he sentit totalment immersa, a més la laia és violinista, què voleu que us en digui de dolent?
un llibret com diu amb la boca petita l’ofèlia que m’ha fet recordar com m’estimo la música (especialment Sibelius) i m’ha apropat a la por del fracàs i de l’èxit, de sentir-se sola i l’angoixa de no saber mai quines paraules triar.
❤️ coup de cœur
June 26, 2025
Són molt interessants algunes reflexions sobre el món laboral, les expectatives i la carrera com a aritsta.
A més, presenta un retrat de la Barcelona (el Poble Sec, de fet) actual i el món musical. El costumbrisme (o realisme) em sol agradar més que en aquest cas, però.
SPOILER LLEU:
Tot i així, em sembla mandrós que la trama se centri en la decisió laboral de la protagonista, i aquesta no se solucioni al final. Queda com un cliffhanger innecessari. Entenc que pugui voler dir que l’elecció és indiferent, i la trama real és el monòleg intern de la protagonista.
A més, presenta un retrat de la Barcelona (el Poble Sec, de fet) actual i el món musical. El costumbrisme (o realisme) em sol agradar més que en aquest cas, però.
SPOILER LLEU:
Tot i així, em sembla mandrós que la trama se centri en la decisió laboral de la protagonista, i aquesta no se solucioni al final. Queda com un cliffhanger innecessari. Entenc que pugui voler dir que l’elecció és indiferent, i la trama real és el monòleg intern de la protagonista.
July 26, 2023
Una novel·la curta, lleugera de llegir i que presenta per damunt el panorama al que ens enfrontem els músics clàssics graduats (i dels graduats en arts en general). Si a més a més has estudiat a Barcelona, la identificació és molt fàcil.
M'hagués agradat que profunditzés més en la situació de la protagonista, les seves emocions i pensaments. El paral·lelisme entre el primer i darrer capítol m'ha agradat però em sembla mal construït.
M'hagués agradat que profunditzés més en la situació de la protagonista, les seves emocions i pensaments. El paral·lelisme entre el primer i darrer capítol m'ha agradat però em sembla mal construït.
June 23, 2023
forta decepció.
m'ha deixat indiferent i sap greu.
m'ha deixat indiferent i sap greu.
November 7, 2023
Un brunzit que convida a reflexionar sobre la incertesa vital que es genera quan seguim vivint, per inèrcia, en una suposada vida adulta completament buida.
May 27, 2024
xiques se m’ha fet molt molt breu m’ha agradat molt hi he connectat prou. les expectatives de vida, la pressió social, la gent que pregunta sense tindre en compte les conseqüències, el fet d’escoltar….
molt molt xula la veritat, té un poquet de tot…
no vull parlar-ne molt perquè si no es gafa tindreu una ressenya bona en la veu dels llibres en uns mesos
petonets xau 💋
pd: si sou músics us agradarà prou!!
molt molt xula la veritat, té un poquet de tot…
no vull parlar-ne molt perquè si no es gafa tindreu una ressenya bona en la veu dels llibres en uns mesos
petonets xau 💋
pd: si sou músics us agradarà prou!!
January 20, 2025
2'5 ⭐
"Al conservatori et formen per ser solista d'alguna gran orquestra, no per educar algú que realment ho pugui ser"
"El que has de pensar, sigui el que sigui el que facis, és: soc prou bona per viure'n? I em fa prou feliç per malviure'n?"
Massa curt per al meu gust
"Al conservatori et formen per ser solista d'alguna gran orquestra, no per educar algú que realment ho pugui ser"
"El que has de pensar, sigui el que sigui el que facis, és: soc prou bona per viure'n? I em fa prou feliç per malviure'n?"
Massa curt per al meu gust
July 3, 2023
M’ha agradat moltíssim!
October 22, 2023
M'he acabat el llibre al tren, així que quan tingui una estoneta faig una ressenya com cal.
February 3, 2024
Massa curt pel meu gust..
August 19, 2024
No m'ha fet el pes. Inacabat
October 11, 2023
3,5/5!
Displaying 1 - 30 of 65 reviews