Francament, n'esperava molt més. El vaig comprar en una llibreria de segona mà a París, cosa que li dona un toc romàntic a l'experiència de llegir-lo, i em va acompanyar durant les últimes setmanes d'intercanvi a França. Així i tot, el plantejament s'allarga massa (dura ben bé mitja novel·la) i, un cop comença l'aventura real que m'havia empès a obrir el llibre, hi ha més diàleg intern i autoreflexió que no pas aventures com a tal (perdoneu, però m'esperava una iaia esbojarrada que s'escapava i vivia la vida...). En fi, ben mirat no m'ha disgustat, però em va agafar tanta mandra d'acabar-lo quan veia que la història no anava enlloc interessant que ni tan sols vaig arribar a acabar-lo abans que arribés el 2026. Però mira, què hi farem, un altre llibre per al record (almenys amb una mica de substància). Esperem que l'any lector vagi millorant!
PD: És estrany llegir Catalunya vista des del punt de vista d'una francesa, a banda que hi ha coses que trontollaven fort, haha.