Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. « Ràbia és la gran novel·la del nostre temps». Guillem Frontera Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor és enverinada i mor, sense que el seu amo sàpiga qui ho ha fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la d’una persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima d’un incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre l’home intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’ un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i d’autèntica amistat. « Ràbia no és només una carta d’amor als animals de companyia, és una novel·la política, és un clam a favor de la memòria històrica, és un subtil document que parla sobre la barbàrie en què està caient l’ésser humà en un segle XXI cada vegada més deshumanitzat, és l’explicitació de l’amenaça rotunda de l’auge de la ultradreta i de la violència sistèmica que pateix la nostra societat en perill. […] Alzamora ha construït una eficaç novel·la formidable.» Jaume C. Pons Alorda
Sebastià Alzamora i Marín neix a Llucmajor (Mallorca) el 6 de març de 1972. Es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears el 1995 i, el mateix any, es trasllada a viure a Barcelona. A partir d'aquí compagina la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Entre d'altres, ha estat director de l'Espai Mallorca a Barcelona, delegat del Llibre de la Generalitat de Catalunya, director general de Promoció del Llibre de la mateixa institució i membre de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Ha estat també director editorial de l'àrea de català de Destino i de l'editorial Moll, professor de l'Aula de Lletres, de l'Escola d'Escriptura i Humanitats de l'Ateneu Barcelonès i del Col·legi de Llicenciats de Barcelona, i ha estat responsable de la biblioteca de la Fundació Pere Vergés.
"Ràbia", de Sebastià Alzamora (Proa), és, a parer meu, una narració sobre els "sense sentits" amb què hem de conviure en la vida quotidiana. De vegades, sense raons clares, ens topem amb una mala bèstia, algú que enverina o assassina. I la nostra vida pega un daltabaix. Un colp de l'atzar, en un sentit o en un altre, capgira o modifica el que hem sigut. Si és negatiu, fa "ràbia", és clar, com fa "ràbia" la destrucció de Mallorca per al "monocultiu" del turisme. D'això i d'altres coses va la nova novel·la d'Alzamora. I llegir bona literatura, trobe jo, és una de les millors coses que podem fer per a suportar la "ràbia".
No m'ha agradat. En part ho atribueixo al fet que no m'agraden les mascotes i m'ha costat empatitzar amb la relació del protagonista amb la seva gossa i que és sobre la que pivota la primera part del llibre. Potser esperava més ràbia com resposta al que li passa a l'animal, perquè "en una majoria de casos, éssers valuosos acabaven sent eliminats per d'altres que no valien res".
Sí que trobo encertada la descripció que fa del lloc on viu el protagonista i que podria coincidir amb molts llocs turístics que exploten el turisme de borratxera de baixa categoria. Una llàstima la degradació paisatgística i humana que ens narra.
No he entès el final, coincideix amb el final de pàgina i l'he girat convençuda que continuava... però no. Quan comentem aquest llibre al club vindrà l'autor. Potser m'ajudarà a entendre'l millor.
sempre he pensat que sobre es llocs tradicionalment rurals que han estat devorats per sa massificació turística se podrien escriure mil històries, que bé que algú n'estigui d'acord! vaja final de merda però
El 1er llibre de l’Alzamora que llegeixo. Un escriptor ja consolidat al qual prestaré més atenció d’ara ençà. L’he trobat molt punyent. M’ha agradat com sap recrear un ambient opressiu i hostil al voltant de la descripció ide la seva vivència en un no-lloc (Bellavista) a la Mallorca urbanitzada salvatgement que l’ha buidada d’identitat i n’ha introduida una de nova que la fa esdevenir un parc temàtic d’oci nocturn per estrangers de baixa estofa.
Una bona historia molt ben escrita, amb bones reflexions de la vida en aquests paradissos cada cop mes massificats i robats del seu encant. Una miqueta decebut pel final, pero encara i aixi, un llibre que val la pena llegir!
Ràbia és un llibre sobre la ràbia de viure. L'assassinat fa ràbia, la deixadesa del territori fa ràbia. La passivitat policial fa ràbia. La corrupció fa ràbia. La mercantilització fa ràbia. Que no tengui res conseqüències fa ràbia.
I a mi personalment me fa ràbia que Sebastià Alzamora usi una prosa en català a cavall entre el mallorquí i el català estàndard. No s'aclara. En uns moments, usa "qualque" o "ca" o "moix", lèxic propi del dialecte balear i en la següent frase diu "gos" o "gat"... O una cosa o l'altra...
M’ha fet sentir tanta “ràbia” que m’ha encantat. Descripcions de l’entorn i la gent que semblen molt extremes però que són la realitat pura i dura de gran part de “una illa mediterrània sense nom” que assumim que és Mallorca però que podria ser qualsevol de les Balears. Al cap i a la fi, el ca i la història són una excusa per explicar la nostra realitat i sentiments diaris.
9El millor, el capítol on es descriu la mort i l'agonia de na Taylor. Experiència personal de l'autor. Fa pensar amb la ràbia dels humans i la ràbia ambiental.No es fa evident el sentiment de ràbia del narrador.
Els del bar tots personatges peculiars, que conviuen el dia dia amb els turistes. Són els entranyables. La descripció del lloc. La Mallorca invadida de cara al turisme de borratxera. Comparteixo la nostalgia de la infantesa. Un entorn que ara no és reconeix. Descriure la convivència amb un animal. Referencies personals de l'autor? Llocs reals i alhora no existeix exactament. Com explica la seva ràbia? El darrer capítol fa patir. S'en sortirà? El final??
Relat cruel, una mostra d'una Mallorca envellida per res turística i deixada de la mà de deu, de con la maldat humana por arribar a matar un animal indefens amb la desesperació d'una persona que vol salvar i no sap com. Una petita novel·la i gran amb el que conté. Molt entretinguda.
Es llegeix ràpid i bé. L'Alzamora escriu força bé. Aquí opina d'un munt de coses, del turisme a Mallorca, de la corrupció, de la degradació. El llibre estaria bé si no fos perquè no he entès el final. No sé com es resol el llibre. Potser m'he perdut alguna cosa, però... sembla que acabi perquè a l'autor se li va cansar la mà. Si algú l'ha llegida i ho ha entès, m'agradaria que m'ho expliqués. Llàstima de novel·la, perquè m'ha estirat fins al final, que no he entès
Ràbia és un llibre ben escrit que es llegeix en un sospir. Ambientat en un paratge ficticique a la vegada ens evoca localitzacions ben conegudes, Ràbia és la captura d'un moment en la vida dels personatges.
Com he comentat és un sospir. He de dir que m ha costat una mica entrar en la historia pero un cop ja hi era submergida ja n havia de sortir. Bona lectura, 3,5
Una bona història sobre la decadència humana. Una mena de Los Asquerosos però en català i ambientat a una illa corrompuda pel turisme guarro i brut que hem importat i fomentat a bona de l'Estat espanyol.
L'eix vertebrador de la novel·la és la relació del protagonista amb la seva gossa, que encarna totes les coses bones de la vida.
És el primer llibre que llegisc de l'autor. M'agrada l'estil, que és bastant directe i honest. Pel que fa a la història, hi ha hagut moments més intensos que uns altres. Algunes parts de la trama són interessants i hi ha escenes molt ben descrites, però unes altred s'han desviat molt del que esperava de la història.
Hoteles, sol y playa. Una novel·la més on treim a passejar el nostre trauma cultural. Difícil no sentir compassió per un escriptor solitari d'edat avançada a qui se li mor sa mascota i escolta Yung Beef d'amagat. És un bon llibre però m'hi ha faltat un final a l'altura. El recomanava C. Pons Alorda (a l'illa dels maians). Ara, jo també.
Una mena de no-història, en una mena de no-lloc, on l'urbanisme ha abandonat la comunitat i se solapen idiomes, cultures, secrets i capes d'història. Ràbia de Sebastià Alzamora (Editorial Proa), premi Òmnium d'aquest any, un llibre que convida a pensar quina mena de gent som.
Brutal. Recorregut implacable per la degradació urbanística, paisagística, ètica i política de la capital i entorns d’una illa mediterrània anònima que ens resulta molt propera. Per llegir en companyia de Cròniques de Palma, de Damià Alou.
Es llegeix molt bé. Escrit de manera planera però amb algunes llargues descripcions o explicacions que, de vegades, interfereixen en l'evolució de la narració, però sense molestar, al contrari. Personatges curiosos. Parla de maneres de mirar, de literatura, de música, de solitud, d'amistat, de relacions personals, de la destrucció del paisatge... Ens quedem sense saber què ha passat o què ha provocat certs esdeveniments, o què passarà... Però els esdeveniments crec que són el de menys.