Parecía de seda y otras narraciones

by Mercè Rodoreda

Barcelona. 1982. Edhasa. 20x14. 154p.

Hardcover

Published January 1, 1982

About the author

Mercè Rodoreda i Gurguí was a Catalan novelist.

She is considered by many to be the most important Catalan novelist of the postwar period. Her novel "La plaça del diamant" ('The diamond square', translated as 'The Time of the Doves', 1962) has become the most acclaimed Catalan novel of all time and since the year it was published for the first time, it has been translated into over 20 languages. It's also considered by many to be best novel dealing with the Spanish Civil War.

Reviews

[El lector de l'antifaç]

Selecció de contes amb la inconfusible i sensacional signatura de la incomparable Rodoreda. Una prosa singular, emotiva, una mica complexa i de vegades punyent però, inequívocament femenina. Per tornar a llegir-la.

[Raül]

Un grapat de contes que tracten temàtiques diferents i juguen amb estils diferents. L’heterogeneïtat de temàtiques i estils i el joc formal en la majoria dels relats poden fer un poc dura la lectura. Però Rodoreda és una gran escriptora i l’esforç val la pena.

Ada Liz, 4*
El desig, la joventut i les oportunitats perdudes, que ja no han de tornar. O si?

En una nit obscura, 3,5*
Els pensaments d'un soldat follament enamorat. Atmòsfera onírica.

Nit i boira, 3,5*
Un presoner d'un camp de concentració només pensa en la mort.

Orleans, 3 quilòmetres, 2,5*
Desesperació per sortir d'un perill i arribar a un lloc segur. Final còmic-estrafolari.

Viure al dia, 4*
Xerrameca banal de tres dones de la burgesia barcelonesa el 18 de juliol de 1936. Escrit com un diàleg teatral.

Pluja, 4,5*
Una dona dubta d’acceptar l’amor d’un home. Estil descriptiu.

El bitllet de mil, 3,5*
Miseria i prostitució.

Rom Negrita, 4*
Un grup d'amics pren unes copes en un bar al final de la jornada, discutint tots alhora de temes banals, amb el rerefons dels records de la guerra d'Espanya. Estil viu, diàlegs i humor populars.

Paràlisi, 4,5*
Una visita al metge i una reflexió sobre la vida, les estimes, l'escriptura... Pot ser amb un punt autobiogràfic? Prou experimental.

Semblava de seda, 4*
Història de cementeris i aparicions. Estil gòtic, atmòsfera angoixosa.

El parc de les magnòlies, 4,5*
Una sèrie de personatges coincideixen en un parc; metàfora de la vida i de l'amor. Escrit com un diàleg teatral, amb tocs d'humor, de sarcasme, de tragèdia ...

L’edició electrònica és millorable: no té un índex o taula amb la relació de relats.

[Neus]

Repeteixo el que vaig escriure a la ressenya de "La meva Cristina i altres contes" i em declaro fan incondicional de la Mercè Rodoreda.

[Bruno]

la puntuació és una mica abstracta en tractar-se d'un recull de relats. n'hi ha que m'han agradat tant que els donaria cinc estrelles, com Pluja i Semblava de seda, però la resta no m'han acabat d'arribar. en conjunt, prefereixo les seves novel·les llargues

[abril torrelles]

llegir la mercè és de les coses més màgiques que hi ha. sento que va néixer per omplir-me el cor i el cap de cels nets. se m’enduuuuuuuuu

[rita camps homs]

sempre sorprèn.. i mai decep

[CLARA]

Només havia llegit les seves novel·les i alguns contes aïllats, mai cap recopilació sencera i he de dir que no té 5 estrelles perquè molt poques vegades una recopilació de contes és rodona, pero caram! s'acosta i molt amb aquest conjunt de contes de l'exili (i alguns sobre l'exili també)

[Бухал паднал пред театъра]

2'14/5

[Gynee]

M'ha encantat i no m'ho esperava per res. Millor que "La meva Cristina i altres contes"; potser perquè és més intimista, més profund. Cada conte és una metàfora de la vida, es respira fatalitat, realisme, passió... Molt humà, és com si Rodoreda s'hagués despullat a cada paraula.

[Martín]

Hi ha algun que es una mica tostón, pero els bons són boníssims

[Alberto]

4.5
Gran recull de contes. La majoria són molt bons.

[laita]

de tant en tant s'ha de deixar de llegir rodoreda. per quan hi tornes, poder recordar el plaer de llegir-la.

[Javi Torras]

La queen

[Paola]

"La pluja" m'ha encantat

[Guillem Balaguer]

8/10
El millor recull de contes de la Rodo. En particular, "En una nit obscura" és preciós

[Arnau]

«Escric. Escric i no arribo a poder comunicar la gran barreja de sensacions que voldria poder comunicar. A la vida de debó no hi arriba ningú. Intents, proves. Assaigs. Escaramusses d'indi sioux que és el més astut. No-res. La sonata al volta-discos i a omplir fulls! Parlo de mi. I no parlo gens de mi. Quan algú molt intel·ligent dirà: Ja la tenim amb totes les seves astúcies d'escriptor que vol i no arriba... i com confessa, Senyor... es trobarà amb les mans buides. No donaré res. Parlaré sense parar de mi i no donaré res. Paràlisi sóc jo. Però les mans quedaran buides perquè la veritat no la diu ningú i a més a més és esmunyedissa».

[Katoyde]

El primer conte, d'una tendresa i sensibilitat notables i de més fàcil lectura condiciona una mica la resta de l'experiència. No obstant això, i com he llegit a altres ressenyes, val la pena dedicar-hi l'esforç. Rodoreda a cada conte obri les portes a escenaris i situacions no tan llunyanes per entrar-hi de ple. Sempre exquisida.

[The Stitched Chapter]

Com sempre, m'encanta la seva prosa, la seva manera d'escriure, parlar i fer viure les persones. Tot i així, a part de dos o tres contes, els altres m'han semblat una mica difícils de seguir el fil, estava una mica perduda. Prefereixo les seves novel·les més llargues. Tot i aixi he trobat alguns punts interessants.

[Laia Lladó]

les estrelles són injustes perquè hi ha contes molt guais i n'hi ha que no gaire. així que després del que em va dir el senyor de la botiga buscaré la plaça del diamant 🌸🌷🌼🥀🌱 ja ha arribat la primavera :)

[Marta Casanovas]

Ada Liz i El parc de les magnòlies els meus preferits, un llibret molt entretingut
"No tinc paraules per dir-te, sinó tendresa per donar-te i passió pet desvetllar el teu cor"
"L'amor, tant és que t'agradi com que no t'agradi... ve quan ell vol"
🌹

[Sopa de fideus]

"Semblava de seda" m'ha semblat increïble, "Pluja" i "Ada Liz" també molt interessants, però després n'hi ha algun que se m'ha fet infumable. Aixins que una mica de tot. Molt difícil valorar un conjunt de contes tan diferents entre ells.

[JPedroMartínez]

Ada Liz 3,5
En una nita oscura 3,5
Nit i bora 3,5
Orleans, 3 quilòmetres 3,5
Viure al dia 4
Pluja 4
El bitllet de mil 3,5
Rom negrita 3
Paràlisi 2,5
Semblava de seda 4,5
El parc de les magnòlies 4,5

[Manuel Mellado Cuerno]

Una colección de cuentos bastante irregular

[MarionaRebull]

Ada Liz ets la millor

[Nil Vinyals]

Els primers relats m'han agradat més que els últims. Quan parla de la guerra Rodoreda és crua i interessant, quan parla de quotidianitats de l'època el meu interès disminueix tot i tenir una prosa complexa, del més estil rodoreda.

[Òmnia]

És que clar, la llegeixes i no pares de pensar que bé que escriu aquesta dona i quina ment i quin ingeni i quina manera de percebre i expressar i descriure i ai... Això sí, últim Mercè Rodoreda en un temps. Que en l'últim any he anat de ratxa. Ja gairebé penso en rodoredià.

[oriol abelanet]

preciós. m’agradaria tornar-lo a llegir més endavant per entendre’l millor. El conte ‘Semblava de seda’ m’he l’he llegit dues vegades, és dels millors. M’agrada que el llibre tingui situacions prèvies a la guerra, de la guerra (o records d’aquesta) i de la postguerra (la majoria).