I, des d’aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d’aprendre que contra l’horror només ens queda l’humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem “els nostres protectors”, i de la sorra, “el nostre llit d’hotel”, i del mar, “la nostra banyera”.
Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l’exili i la vida al camp de refugiats d’Argelers. Ara que estem junts és també una història d’amor.
He de comenzar pel fet de que és el meu primer llibre en català i em fa molta il-lusiò.
A veure, aquest llibre és molt especial perquè parla de dos germanets, es diuen Tian i Tòfol que són bessons i per coses de la vida es separen. Està situat en el temps de la guerra civil espanyola y per tant, tambè la dictadura de Franco. Està escrit des d'el punt de vist de Tòfol, que es considera el germà animal i parla de Tian com el germà artista.
En la meva opinió aquest llibre va aconseguir moure els meus sentiments d'una manera increïble. Vaig poder sentir la frustració de la gent, de la mare; la preocupació i la incertesa de la situació. De debò, no vull oblidar aquell poema. Simplement, una molt bona obra.
3,5 🌟 Un libro a modo de carta ambientado en la Guerra Civil española. Es una lectura amena y que, a pesar de mostrar lo cruento de la guerra, deja buena sabor de boca.
Bona proposta de lectura per a lectors novells. Atrapa els joves en la història d’en Tian i en Tòfol i, de retruc, en la de la Guerra Civil espanyola.
Roc Casagran parla de manera directa, però amb el llenguatge pertinent per a joves lectors, d’amor, tristesa, ràbia, gelosia, por i mort. La novel·la permet acostar els adolescents a moltes situacions i vivències que si bé els poden semblar distants, una conversa a partir de la lectura els demostrarà que no és així.
“Ara que estem junts” és ideal per treballar a l’aula amb un cicle superior d’ESO i lligar passat i present a través de l’experiència literària.
Infantesa, adolescència i joventut afectades per la guerra civil espanyola, l'estada al camp de concentració d'Argelers i el llarg exili americà. Història molt ben travada, que fa pensar, que fa odiar els causants d'aquell horror (quan un pensa que la realitat va ser molt pitjor que el que puga descriure cap llibre), i que de tant en tant fa vessar alguna llagrimeta (res de molt exagerat, però). En Roc Casagran és molt gran.
Una novel·la breu sobre la guerra civil i els camps de refugiats del sud de França, pensada per a un públic juvenil, escrita de manera senzilla però amb molta sensibilitat. Les vides del Tòfol, el narrador, i el Tian, el seu germà bessó, se separen arran de la guerra, i en Tòfol li recorda al Tian la infantesa compartida, l'horror del camp d'Argelès i la marxa a l'altra banda de l'oceà a la recerca d'una vida millor.
Per a mi, molt millor la primera meitat, amb les històries quotidianes de la canalla, explicades en un to molt senzill però proper. La realitat dels camps, exposada amb tota la cruesa per exemple per Xavier Benguerel a "Els vençuts", apareix aquí una mica suavitzada i compensada per una innocent història d'amor que molt probablement no s'hauria pogut donar a la realitat. Recomanable per acostar un tema com aquest a la gent més jove.
Molt bon llibre. Et fa reflexionar i ficar-te molt en les èpoques difícils de la guerra. Estimes els personatges des del primer moment i els hi intentes entendre, però no és pot, perquè no viuràs el que ells han viscut. Encara que nosaltres esteim visquent un confinament que pareix no acabar, lo seu és molt pitjor. Amb aquest llibre he comparat les vides dels personatges amb la meva i m'he donat conta que la majoria dels meus problemes són bestieses.
la capacitat de Roc Casagran per explicar una història de guerra amb dolçor? hola? la història dels dos germans pensava que em faria plorar perquè sempre em passa, però la sensació que em va deixar va ser de tendresa i enyor. molt maco per entendre les relacions humanes en una guerra en que es tendeix a pensar que hi ha bons i dolents, i veiem que cadascú fa el que pot amb el que creu, però que tots som persones
Una historia sencilla, que narra la huida de una familia a finales de la guerra civil, desde Barcelona hasta México, pasando una gran temporada en el Campo de concentración francés de Argelès-sur-Mer. El protagonista es un niño, que cuenta la historia a su hermano, al que han tenido que dejar atrás, en casa de sus abuelos, por tener una enfermedad pulmonar. Los avatares de este viaje, hasta que el protagonista se hace adulto son contados de forma sencilla, y casi sin dolor, cuando no dejan de ser hechos hirientes y muy dolorosos. Me gustó el libro sin que lo llegue a tomar como una obra representativa de estos hechos históricos, que he encontrado mejor expresados en términos de sentimientos en otros libros de la misma temática.
Un libro introductorio sobre la guerra civil, de tono juvenil, que deja mucho que desear. Es demasiado superficial en todos sus aspectos, a penas habla del contexto histórico y no transmite nada ni por los personajes ni por las situaciones dramáticas que viven, pues las cosas no se muestran, sino que se cuentan. La relación entre hermanos está bien, pero el romance no tiene fundamento y llega un punto que roza lo obsesivo. A nivel de trama, es completamente irrelevante, pues es de tono costumbrista y no pasa nada ni cuenta nada que no se sepa de antemano.
Relectura. Pocs llibres m’han fet plorar. Amb 𝘈𝘳𝘢 𝘲𝘶𝘦 𝘦𝘴𝘵𝘦𝘮 𝘫𝘶𝘯𝘵𝘴 vaig plorar durant la lectura i ara m'ha tornat a passar amb la relectura. Roc Casagran explica una història plena d’història. La Guerra Civil separa el Tian i el Tòfol, dos germans bessons de Sabadell. El decurs dels esdeveniments fa que resseguim el trajecte del Tòfol, des de l'arribada a França fins a la seva nova vida a Mèxic. Sens dubte, l’etapa més dura és el pas pel camp de concentració d’Argelers, la platja que teniu al fons de la imatge. Actualment és ben bé això: una platja, una platja normal i corrent amb un monòlit que recorda les víctimes. Al centre d’Argelers, un museu minúscul explica les atrocitats que va veure aquella platja. Dues anècdotes lluny de ser un homenatge i lluny de mostrar les morts, la gana, la set, el fred, el vent, la tristesa i totes les penes possibles que van passar els refugiats allà. La visita de la platja et deixa un buit al pit. Casagran escriu una història de ficció, creada a partir d’històries minúscules i amb un marc històric que convindria no oblidar. Aquesta fórmula, juntament amb una llargada acceptable, converteix la novel·la en una lectura adient per a un lector adolescent. És cert que el final s’accelera massa i es torna menys creïble, però això no rebaixa la qualitat del conjunt.
3'5 en realitat. M'hagués agradat conéixer una mica més en profunditat a tots els personatjes, que el llibre fós més llarg, perqué es una història molt maca i crúa, i cada personatje té el seu lloc i el seu moment, però es queda una mica curt de trama. He tingut llàgrimes als ulls en més d'una ocasió :')
Una història que ens hauria d'ajudar a mantenir viva la memòria de moltes persones que van lluitar i morir per les seves idees, en una guerra on va haver molt de sofriment. M'ha agradat el poema que l'escriu en Tian al seu germà Tòfol "Ara que estem junts". M'ha semblat molt poètic la manera que la mare explica al seu fill perquè és important llegir llibres. Una lectura recomanable.
*3.5/5* Lectura obligatòria per 3r ESO, les meves alumnes van plorar. Encara que entenc per què, la prosa d'aquest llibre tampoc és que sigui espectacular i a mi no m'ha transmès tant com esperava d'un llibre sobre la guerra narrat des del punt de vista d'un nen
Quina passada de llibre, que ben escrit, quanta delicadesa i quin mar de llàgrimes amb el final :') Una lectura commovedora, encisadora, memorable i molt necessària ♥ Es mereix totes les bones ressenyes que té, a més de ser una gran lectura per a comentar a l'aula de 4t d'ESO.
És un llibre senzill per llegir i molt commovedor. La història del Tòfol i en Tian t’arriba a l’ànima. Sense cap dubte el recomanaria a qualsevol persona que vulgui començar a llegir en català, ja que no es complicat ni llarg.