Per evitar que l’enviïn a la guerra del Marroc, Joan de Marongo fuig no tan sols del seu Almenar natal, sinó de tot allò que estima. A l'exili francès haurà d’aprendre a viure sense la seva família i, sobretot, sense la Marieta, el seu gran amor. Sabó de casa és una història basada en fets reals, però farcida de ficció, que s’ambienta inicialment a la Lleida dels anys vint i a la vida a pagès. Després, els protagonistes recorren ciutats tan allunyades com Marsella i Barcelona per retrobar-se, finalment, ben a la vora de casa.
“Es treia les sabates, s’arromangava la faldilla i posava els peus a l’aigua, tallant la fina capa d’escuma que deixaven les onades que tornaven, desfetes, de la sorra. D’esquena a Barcelona fixava la vista tan lluny com podia i s’imaginava que en algun punt d’aquell horitzó hi havia el Joan amb els peus a l’aigua del mateix mar que els separava.”
Montse Vendrell (Alguaire, 1963) ha estat mestra de primària en diferents escoles de Catalunya. Ha estat mestra de primària i professora de francès en diferents escoles i instituts de Catalunya. També ha estat professora despanyol a París i actualment treballa a lEOI de Lleida. És artista multidisciplinar i sha especialitzat en la il·lustració i lescultura.
Montse Vendrell ens regala una història que va més enllà d'un relat d'amor: és un homenatge a la riquesa cultural, a la força de la resiliència i a una generació que va viure una època marcada per la supervivència. En Joan de Marongo fuig de la seva terra per evitar la guerra del Marroc, deixant enrere tot el que estima. Però en aquest exili forçat, on la solitud i les penúries són constants, descobreix la importància d'obrir-se al món i als altres.
L'autora, amb una ploma meticulosa i evocadora, aconsegueix transportar-nos als anys vint, dibuixant una Catalunya viva i diversa. Cada personatge porta en la seva parla l’essència de la seva procedència: el lleidatà rude i bell del Joan, les parles catalanes que es creua al llarg del camí, fins a l’esforç per aprendre francès en terres estrangeres. Aquesta atenció al llenguatge no és només un detall estètic, sinó un crit a l'acollida, a l'empatia amb tot allò que ens és diferent, i al poder transformador de les llengües per unir mons.
I al centre de tot, la Marieta. La seva força captivadora, la capacitat de resistir en una Espanya marcada per les limitacions socials i econòmiques, converteix aquest personatge en un pilar de llum. La seva espera i lluita són testimoni de l'amor més pur, aquell que persisteix fins i tot quan la distància sembla insalvable.
Aquest llibre no només parla de l'amor que venç obstacles, sinó d'una generació sencera que va sobreviure en circumstàncies dures, aprenent a somiar malgrat tot. És una finestra a un passat que sembla llunyà però que, gràcies a Montse Vendrell, esdevé proper i humà.
Sabó de casa ens fa valorar els nostres orígens i, alhora, ens recorda la importància de mantenir la ment oberta, de buscar la bellesa en la diferència i d’estimar, fins i tot quan tot sembla perdut. Una lectura que ens transforma i ens queda a dins, com una capa de sabó a les mans, que mai acaba de desaparèixer.
M'ha agradar molt una novela molt dolça i sensilla amb una manera d'escriure excelente on descobrim moltes coses de la guerra,França,l'amor i anys passats que pidrien explicar els nostres besavis.
Una història conmovedora que parla de la lluita per la supervivència i que l'amor, l'esforç, la perseverança i els somnis t'ajuden a tirar endavant. Veurem com van creixent els personatges entranyables de la Marieta i el Joan, que viuran vides paral·leles a diferents llocs (Marsella, Barcelona...) fins a trobar-se en un moment molt emotiu a casa, Almenar. L'enyorança els acompanyarà en el seu camí. Com diu el Joan: "Tornar a casa volia dir tornar a la seva vida, a la seva essència, a la seva gent". Una lectura molt recomanable que et deixarà una gran empremta al cor.
Extraordinària i fascinant història d'en Joan i la Marieta. L'autora ens endinsa en la història catalana dels anys 20, que tot i el pas dels anys, encara avui dia perdura en els nostres cors.
Com moltes altres vegades, aquest llibre l'he començat juntament amb altres, i una combinació entre que el tinc jo (que no és de préstec) i que potser no m'estava interessant del tot, fa que l'hagi aparcat, de moment.
A book that tells the true story of a person who went into exile in France for political and military reasons. It also explains very well the situation of working women in Catalonia in the 1920s-30s. The entire plot is structured by a complicated love story and a spectacular ending. Undoubtedly a great literary work for the way it is written, for the story it tells and for all the information it provides.
Totes les pàgines que m’hauria saltat a l’inici les he trobat a faltar als últims capítols (!!!) Una història basada en fets reals que parla de guerra i de distància, però també d’esperança i del poder de l’enyor. En Joan i la Marieta deixen empremta.
Tornaria a rellegir-ne pàgines amb un coc acabat de coure…
Una bonica història de família que és també una història de la nostra Catalunya. Ens parla de l’exili , però d’una altra guerra. Centrat en els detalls quotidianis. Molt ben documentada i ben escrita. A mesura que passem pàgines ,el ritme i la història milloren moltíssim per acabar amb un final sorprenent i sobretot per què real