Una novel·la que posa en qüestió la veracitat d'un relat convertit en mite, alhora que reivindica el paper de les dones republicanes durant la Guerra Civil.
Una novel·la que posa en qüestió la veracitat d'un relat convertit en mite, alhora que reivindica el paper de les dones republicanes durant la Guerra Civil.
Maria Sans i Moyà podria ser la infermera que el novel·lista nord-americà Ernest Hemingway va conèixer quan treballava de corresponsal a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola i en qui s'hauria inspirat per escriure Per qui toquen les campanes. Així ho creu l'arquitecte Agàpit Borràs quan es presenta a casa d'ella seixanta anys més tard per explicar-l'hi.
Amb aquest punt de partida, l'argument de Fins on arriba la memòria es desplega com un ventall per oferir una amalgama d'històries que s'entrellacen les unes amb les altres, totes a l'entorn d'un hospital de les Brigades Internacionals.
«Hi havia dones que es mereixien molt més que ella aquell protagonisme, va pensar. Dones que van lluitar contra el feixisme abans, durant i després de la guerra. Dones que van continuar comprometent la seva llibertat, la seva integritat física, posant en perill fi ns i tot la seva vida».
Pere Anglas i Mora (Mataró, 1966) és actor, director i escriptor català. Les seves novel·les i obres de teatre es caracteritzen pel rerefons històric documentat. També l’humor és un ingredient important a la seva obra, així com la crítica política i social que es desprenen de la majoria dels seus textos.
Que important és voler saber, conèixer i no perdre la memòria d’on venim.
M’ha agradat conèixer de més endins i aprop com algunes persones van viure la guerra, l’exili, la postguerra… una cosa que sembla ser que tenim i ens queda molt lluny però que…
“Cal recuperar, mantenir i transmetre la memòria històrica, perquè es comença per l’oblit i s’acaba en la indiferència”. José Saramago
4,5 ⭐️ "Fins on arriba la memòria" explica històries de personatges de la Guerra Civil Espanyola: infermeres, periodistes, brigadistes internacionals, infants, etc. "Com qualificar aquells homes? Eren valents? Eren herois? No, res de tot això. A la guerra no hi ha valents, a la guerra no hi ha herois, a la guerra només hi ha la por i la mort. Res més que això. La por i la mort." Tant explica com van viure durant la guerra, com durant la postguerra i finals del segle XX. Aquest llibre parla d'amors trencats, somnis anul·lats, lluites perdudes, situacions lamentables, històries esborrades i memòria nul·la pels vençuts. Els personatges ja ho pronosticaven: "D'aquí a un temps, la gent del país mirarà enrere i s'adonarà que res de tot això ja no existeix. El progrés no deixarà res intacte, ho esborrarà tot. I si els feixistes, a més, surten victoriosos d'aquesta guerra, els canvis seran encara molt més profunds." Recomano aquesta lectura!