Un home vulgar

Escrits sobre el punt de vista #2

by Miquel de Palol i Muntanyola

Amb l'encàrrec de la restauració de l'orgue barroc de la localitat de Twerpdyen, Sebastian Bosch arriba a la culminació de la seva carrera professional. A mesura que la feina avança, i encara més quan aquesta es va acabant, tot en la vida de Sebastian sembla encarar-se a finals. Les vicissituds de la vila de Twerpdyen acompanyen les dificultats quotidianes de la vida d'aquest home vulgar, i en confluir-hi palesen un cop més com resoldre-ho tot resulta tan enganyós com no resoldre res. La restauració de l'orgue avança, però poques coses seran tal com les havia previst Sebastian, atrapat entre els problemes burocràtics i la presència de la jove periodista Bettina van Egmont, i el seu conflicte interior. De la mateixa manera que en la restauració de l'orgue els aspectes estètics i filosòfics complementen i donen sentit a les qüestions estrictament musicals, a Un home vulgar el final aparent dels conflictes es deu tant a la lògica elemental de l'existència com a l'inefable poder de les imatges arquetípiques. A Un home vulgar, Miquel de Palol desplega amb mestria la seva enorme capacitat intriga, erudició i un prodigi d'imaginació literària que l'han fet mereixedor del Premi Joanot Martorell 2006.Miquel de Palol (Barcelona, 1953), poeta i novel·lista, és una de les veus més sòlides i originals del conjunt de les lletres catalanes actuals. Dins la seva llarga trajectòria cal El porxo de les mirades (1983) -premis Carles Riba i de la Crítica Serra d'Or-, El jardí dels set crepuscles (1989) -premis Joan Crexells, Nacional de Literatura i de la Crítica Serra d'Or- El Quincorn (1998) -premi Sant Jordi-. Un Home Vulgar (2006) ha estat guardonada amb el premi Joanot Martorell. 

224 pages, Hardcover

First published January 1, 2006

About the author

Miquel de Palol i Muntanyola va néixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953, en una casa del carrer Aragó, tot i que visqué a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare, Pere de Palol i Salellas, era catedràtic d'arqueologia i prehistòria a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol tornà a la seva ciutat natal per estudiar arquitectura. Als 19 anys inicià la seva carrera literària com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingué el premi Carles Riba 1982 i el premi Crítica de Serra d'Or.[2]

L'any 1989, Miquel de Palol s'estrenà com a narrador i publicà la seva primera novel·la: El jardí dels set crepuscles, obra amb la qual guanyà cinc premis: Crexells 1989, Premi Crítica Serra d'Or 1990, Premio Nacional de Crítica 1990, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990, Premio Ojo Crítico II Milenio de Radio de España. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferència són els antecedents naturals d'El jardí dels set crepuscles. El jardí dels set crepuscles està traduït a l'italià, l'alemany, l'holandès i el castellà.

L'any 1994, guanyà el premi Ciutat de Barcelona amb la novel·la Ígur Neblí. L'any 1997, gràcies a El Legislador, obtingué el premi Josep Pla. L'any 1998, guanyà el premi Sant Jordi amb El Quincorn: una història romàntica. El 2006, Palol fou guardonat amb el Premi Joanot Martorell per la novel·la Un home vulgar. L'any 2008 guanya el Premi Mallorca de Narrativa per la novel·la El Testament d'Alcestis i és nomenat Premi Nacional de Literatura el 2010 per la mateixa obra.

L'any 1991, Miquel de Palol deixà de fer d'arquitecte per dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com Tarotdequinze, Serra d'Or, El Pont, Avui, El Triangle, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El País, ABC, El Mundo, Interviú, El Urogallo, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català.

Reviews

[Annachiara Petronilla · Rating 4 out of 5]

Noto con stupore che ad oggi qui si goodreads non esistono recensioni di questo libro. Strano, veramente strano perche l ho trovato un testo vedente interessante ricco di richiamo matematici, storici e alchemico. Una scrittura complessa ma fluida. La metafora del organo per la complessità del esistenza. Veramente un libro interessante. Lo consiglio