LA PELL DE BRAU

by Salvador Espriu

L'abril del 1960 es va publicar per primera vegada La pell de brau, un dels poemaris cabdals de Salvador Espriu i un dels llibres de poesia que, a Catalunya i a Espanya, més repercussió han tingut fora dels cercles estrictament literaris. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la primera edició del llibre, avui tornem a posar-lo a les mans dels lectors amb el propòsit de reivindicar-ne la validesa poètica i, també, de plantejar-ne la vigència ideològica en el context actual de les relacions entre Catalunya i Espanya. Per això, hem demanat a un conjunt d'analistes polítics, tots ells de forta sensibilitat literària, que ens proposin la seva lectura de La pell de brau des d'aquesta perspectiva. Es tracta de Francesc-Marc Àlvaro, Xavier Bru de Sala, Manuel Cuyàs, Enric Juliana, Juan-José López Burniol, Antoni Puigverd i Pilar Rahola.El present volum conté el text íntegre de La pell de brau (tal com ha quedat fixat a les Obres completes-Edició crítica de Salvador Espriu), incloent-hi els diversos pròlegs que l'autor va escriure per al seu llibre. La nova presentació és obra de J. M. Castellet, un dels grans especialistes en l'obra d'Espriu. Finalment, en apèndix, s'inclouen les set propostes de lectura escrites expressament per a aquesta ocasió.

Genres: Poetry, 20th Century

160 pages, Paperback

First published January 1, 1960

Reviews

[Mike · Rating 5 out of 5]

A collection that both expresses and connects the Catalan and Jewish experience, the struggle of cultivating an identity, language, and community while simultaneously in constant resistance against outside forces that fashion one as an exile in one’s birthplace – the sense of having a home without a homeland.

The bull’s hide of the title is Spain itself, “a rag baked hard by the gold / sun … our prayer / and also our blasphemy / victim and executioner, both at once.” The poems here emerge from the traumas of the Spanish Civil War and the Holocaust, and so brim with images of confinement, death, and martyrdom. To make this connection stronger, Espriu uses the word “Sfarad” (which translator Burton Raffel leaves as is), the Hebrew word for Spain, but also the old word for Sephardic Jews.

The one tension in the collection is the desire for nationhood without nationalism. The specter of Franco haunts these lines, although the sentiment is a universal one:

“Sometimes
One man must die for a people,
But never a people
For one man:
Always remember this, Sfarad.”

[Bianca Delmenico · Rating 3 out of 5]

Sepharad.

[Lluis · Rating 5 out of 5]

Intenso y reflexivo

[salomé]

pel cole obvi

[Tyler · Rating 4 out of 5]

“Sometimes / One man must die for a people, / But never a people / For one man: / Always remember this, Sfarad.”

[Eva · Rating 4 out of 5]

Molt ben connectats els poemes entre si, m’agrada molt com juga amb la mètrica.

[Marc Margarit · Rating 5 out of 5]

Manual de país.

[Mireia · Rating 2 out of 5]

Crec que he entés un vers de tot el poemari.