«Ens ho recorden les dues últimes seccions del una costura és una sèrie de punts que uneix dues peces, siguin de roba, siguin de carn. Tant en un cas com en l'altre, la intenció és que passi desapercebuda, confosa entre les teles de la invisibilitat.» De l'epíleg de Gemma Gorga.
'Podria molt ben ser que un dia em faci por / haver crescut enllà de mi'
Potser perquè vaig escoltar-la recitar poemes més recents fa ben poc, aquest segon poemari de la Mireia Calafell m'ha resultat un pèl fluix. Les expectatives que hi tenia dipositades han fet una mica de mal. Malgrat la dolçor dels seus versos, li hagués posat un 3,2 que al final ha pujat a 4 estrelles per la lucidesa de Gemma Gorga a l'epíleg. Magistral.
Trobo que l’encerta molt en el to que adopta ja que t’interpel·la de forma directa i fa que t’hi sentis representat. No sempre és fàcil aconseguir-ho. L’estructura i el plantejament de ‘Costures’ són molt rodonets. És una experta en posar paraules a sensacions i emocions que costen de descriure.
Els meus preferits són: “Angle mort, Horitzó*, Textures*, Punt de no retorn, Converses*, Coixí, Bicèfals”.