What do you think?
Rate this book
Sota la cendra
Mireia Lleó presenta Sota la cendra, una distopia juvenil que atraparà els fans de Suzanne Collins, Marie Lu i Joana Marcús... La Nira és ciutadana de la Nova Unió i viu reclosa al territori erm de la setena Colònia, on cada glopada d’aire contaminat passa a través d’una màscara filtradora. La Nira treballa per l’Estat i fa tots els possibles per sobreviure al món que ha hagut d’heretar. Cuida la seva germana, pateix per l’esperança de vida del seu millor amic i, sobre tot, s’escarrassa a ocultar que té l’habilitat de mimetitzar-se amb l’entorn fins a desaparèixer. Després d’un violent atac contra la Colònia perpetrat per una suposada Resistència, envien la Nira i un grup d’agents del govern a la Zona Vermella, més enllà dels límits que coneix, on el món respira i la vida batega com enlloc. Allà, la Nira no trigarà a descobrir que la missió on s’ha involucrat no era una operació rutinària, i que la seva habilitat de mimetitzar-se no era tan única com creia.
- GenresScience Fiction
348 pages, Paperback
Published September 4, 2023
3 people are currently reading
42 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 17 of 17 reviews
October 12, 2023
Sota la Cendra és una novel·la juvenil, de caire distòpic amb un component fantàstic.
Després d'un atac a la Colònia on viu, la Nira, l'Uriah (el seu millor amic) i altres joves son enviats més enllà dels límits, a la Zona Vermella, per buscar indicis de la Resistència, els autors de l'atac. Allà, la Nira descobrirà que la seva habilitat no és tan única com pensava i que la missió que els hi havien encomanat no és la que els hi havien fet creure.
L'escenari de la història, com he dit, es de caire distòpic: crisis climàtica, guerres pels recursos, un ambient en que no es pot respirar sense asistència i on molta gent s'amaga de la realitat en entorns virtuals. Ara bé, aquest escenari només és el teló sota el que s'amaga la història que gira més al voltant d'aquest component fantàstic que fa que alguns dels personatges tinguins habilitats especials (com la Nira, que pot mimetitzar-se amb l'entorn). Les persones amb aquestes habilitats son tractades com a monstres i son rebutjades per la societat, així doncs, es veuen obligades a mantenir aquestes habilitats ocultes al món si volen sobreviure. Amb el pas de les pàgines, la Nira anirà descobrint més sobre les habilitats i que la Nova Unió hi está més implicada del que sembla.
Sota la Cendra és una bona primera novel·la. La Mireia ens presenta una trama molt àgil, trepidant, amb força acció i uns personatges molt ben ideats que de ben segur que us atraparà.
Abans d'acabar, dir que tot i que el final es força tancat, queden alguns fils per continuar la història més endavant (cosa que espero que passi). Ah! I també avisar que tot i que sigui juvenil hi ha escenes de contingut delicat.
Després d'un atac a la Colònia on viu, la Nira, l'Uriah (el seu millor amic) i altres joves son enviats més enllà dels límits, a la Zona Vermella, per buscar indicis de la Resistència, els autors de l'atac. Allà, la Nira descobrirà que la seva habilitat no és tan única com pensava i que la missió que els hi havien encomanat no és la que els hi havien fet creure.
L'escenari de la història, com he dit, es de caire distòpic: crisis climàtica, guerres pels recursos, un ambient en que no es pot respirar sense asistència i on molta gent s'amaga de la realitat en entorns virtuals. Ara bé, aquest escenari només és el teló sota el que s'amaga la història que gira més al voltant d'aquest component fantàstic que fa que alguns dels personatges tinguins habilitats especials (com la Nira, que pot mimetitzar-se amb l'entorn). Les persones amb aquestes habilitats son tractades com a monstres i son rebutjades per la societat, així doncs, es veuen obligades a mantenir aquestes habilitats ocultes al món si volen sobreviure. Amb el pas de les pàgines, la Nira anirà descobrint més sobre les habilitats i que la Nova Unió hi está més implicada del que sembla.
Sota la Cendra és una bona primera novel·la. La Mireia ens presenta una trama molt àgil, trepidant, amb força acció i uns personatges molt ben ideats que de ben segur que us atraparà.
Abans d'acabar, dir que tot i que el final es força tancat, queden alguns fils per continuar la història més endavant (cosa que espero que passi). Ah! I també avisar que tot i que sigui juvenil hi ha escenes de contingut delicat.
September 28, 2024
És un llibre interessant. Per una primera novel·la, em sembla que l’autora ha fet un bon treball. És una lectura agradable. Francesc Cortès Cid del pòdcast "La Mata d’Heura" va dir que ho té semblances a "Els jocs de la fam." Potser una mica, però em recorda molt més X-Men. És una distopia que tracta temes de l’alteritat, trauma, odi propi, primer amors, i els dificultats d'acceptar un mateix quan una persona és fora de la norma d’una societat. En general, una bona lectura. Tinc ganes de llegir més obres d'aquesta autora.
January 2, 2026
4.5⭐️
December 17, 2023
Sort que estava avisada que era de gènere fantàstic, perquè sinó hagués estat tota una sorpresa que no acostuma a agradar-me en una distopia. I és que amb aquesta premisa, desdibuixa la part que social i política que a mi tant m'agrada. A mi.
Per altra banda, com a novel·la juvenil fantàstica funciona a la perfecció, jugant amb bones dosis d'acció i clitxés, que no per això deixant de fer-la interessant. Llàstima que algunes coses en el.desenvolupament dels personatges siguin una mica precipitades.
De totes totes, trobo però que una primera novel·la d'una veu tan jove és de destacar, sobre tot per no tenir por a trencar les barreres del gènere. Seguiré a la Mireia!
Per altra banda, com a novel·la juvenil fantàstica funciona a la perfecció, jugant amb bones dosis d'acció i clitxés, que no per això deixant de fer-la interessant. Llàstima que algunes coses en el.desenvolupament dels personatges siguin una mica precipitades.
De totes totes, trobo però que una primera novel·la d'una veu tan jove és de destacar, sobre tot per no tenir por a trencar les barreres del gènere. Seguiré a la Mireia!
September 26, 2023
Crec que he tingut un problema d'expectatives amb aquest llibre quan he vist que es tractava d'una distopia. Sí, es distòpic, però el conflicte que tracta és mes focalitzat del que anticipava (que es reduís al laboratori i no a totes les colònies). Per com acaba la història, si hi ha una segona part suposo que es pot aprofitar més el món que s'ha quedat en segon pla.
El llibre en qualsevol cas està bé. Té un ritme lleuger, és àgil de llegir i els personatges estan ben desenvolupats. Tot i així he de dir que la part de l'abús sexual explícit a una nena de 12 anys m'ha sobrat molt. Entenc l'impacte d'aquesta escena, però és molt difícil justificar això especialment cap a persones que han patit aquesta mena de violència.
El llibre en qualsevol cas està bé. Té un ritme lleuger, és àgil de llegir i els personatges estan ben desenvolupats. Tot i així he de dir que la part de l'abús sexual explícit a una nena de 12 anys m'ha sobrat molt. Entenc l'impacte d'aquesta escena, però és molt difícil justificar això especialment cap a persones que han patit aquesta mena de violència.
April 16, 2024
Ambiciosa òpera prima de l'autora, on ens mostra el nivell que pot oferir-nos en un futur. M'ha costat entrar al relat i ja ficat en la trama el relat t'atrapa i no pots deixar de llegir, fins al final de la primera part. Per no destapar la trama de la segona part, sols diré que un clímax final que s'allarga tant acaba sent anticlímax. És potser original la manera d'encarar els actes que van succeint, però a mi m'han cansat i he acabat fent lectura en diagonal per avançar i arribar a la resolució. Bé, la veritat és que et quedes amb ganes de saber-ne més, així que segurament, quan surti la segona part, la llegiré.
September 20, 2023
yuma and jem i need more of you..... my pookies......
October 18, 2023
No he pogut deixar de llegir! Les parelletes i les amistats, el desbocat de l'altre i el boig aquell... Wow, mhan robat el cor.
No perdono certes morts, però necessito més JA: si us plau i gràcies <3
No perdono certes morts, però necessito més JA: si us plau i gràcies <3
October 11, 2025
quina maleïda plorera
Read
October 3, 2023Estem davant una distòpia que transcorre en un món relativament senzill però funcional, del que se'ns donen les pinzellades justes per entendre'n el seu funcionament i l'estructura sobre la que s'erigeix la societat, però sense saturar-nos amb un excés de detalls. Una base sòlida que actua com al pilar que sosté la trama. Un perímetre acotat però prometedor que espero que s'expandeixi de cara a les properes entregues per explotar-ne el seu gran potencial.
És, a grans trets, una novel·la de ritme lleuger, que va directe al gra i amb un llenguatge sense masses complicacions, aspectes que faciliten avançar a través de les seves pàgines. Ara bé, he d'advertir que, tot i que el to de la novel·la és essencialment juvenil, hi ha escenes que considero massa fortes per segons quines edats. Així doncs, tot i que el llenguatge i l'edat dels personatges em permetria recomanar la novel·la a lectors joves que comencen a deixar enrera les històries infantils, penso que fa més per un públic adolescent quasi adult que tingui ja un sentit moral que li permeti discernir el que està bé del que no.
Tot i que en les ressenyes no acostumo a mencionar detalls específics de la trama, en aquesta ocasió sento la necesitat d'aclarir que hi ha una escena en concret que m'ha deixat amb l'estòmac regirat. Entenc el punt de crear una situació desesperada per forçar l'evolució dels personatges, però penso que hi ha altres maneres de provocar aquesta evolució sense tocar temes tant delicats com el de l'abús a menors. Personalment, la sensació que em va quedar després d'aquesta escena em va dificultar el seguir gaudint de la lectura.
És una novel·la de la que, malauradament, no he pogut gaudir tant com m'esperava. No he acabat de connectar amb ella i crec que, en gran part, ha sigut per la sorpresa de trobar-me amb situacions tant dures en una història de to tant juvenil. Si us hi endinseu tenint aquest detall en compte, és probable que a vosaltres us encaixi millor.
És, a grans trets, una novel·la de ritme lleuger, que va directe al gra i amb un llenguatge sense masses complicacions, aspectes que faciliten avançar a través de les seves pàgines. Ara bé, he d'advertir que, tot i que el to de la novel·la és essencialment juvenil, hi ha escenes que considero massa fortes per segons quines edats. Així doncs, tot i que el llenguatge i l'edat dels personatges em permetria recomanar la novel·la a lectors joves que comencen a deixar enrera les històries infantils, penso que fa més per un públic adolescent quasi adult que tingui ja un sentit moral que li permeti discernir el que està bé del que no.
Tot i que en les ressenyes no acostumo a mencionar detalls específics de la trama, en aquesta ocasió sento la necesitat d'aclarir que hi ha una escena en concret que m'ha deixat amb l'estòmac regirat. Entenc el punt de crear una situació desesperada per forçar l'evolució dels personatges, però penso que hi ha altres maneres de provocar aquesta evolució sense tocar temes tant delicats com el de l'abús a menors. Personalment, la sensació que em va quedar després d'aquesta escena em va dificultar el seguir gaudint de la lectura.
És una novel·la de la que, malauradament, no he pogut gaudir tant com m'esperava. No he acabat de connectar amb ella i crec que, en gran part, ha sigut per la sorpresa de trobar-me amb situacions tant dures en una història de to tant juvenil. Si us hi endinseu tenint aquest detall en compte, és probable que a vosaltres us encaixi millor.
October 5, 2023
Cada cop són més autors i autores d'aquí que s'atreveixen a escriure gènere fantàstic. Mireia Lleó és una jove escriptora barcelonina que barreja distopia post-apocalíptica i fantasia en aquesta novel·la destinada a un públic més aviat juvenil.
Les crisis climàtiques i les guerres pels recursos ens plantegen una existència difícil, amb un ambient irrespirable sense assistència, les classes pobres vivint en colònies controlades, malalties, pandèmies. La Nira i n'Uriah tenen la sort de treballar per l'Estat i encara poden sobreviure en un món en el que molta gent prefereix estar connectada a entorns virtuals que viure la pròpia realitat. I això que formen part de l'escalafó més baix de Nova Unió, que té una jerarquia molt piramidal.
A aquest escenari s'hi uneix la presència de joves amb habilitats especials: els canviants, que la resta de gent tracta de monstres. Per això s'amaguen, i per això hi ha interessos ocults en estudiar-los. Tampoc no hi falten pèrdues personals, motxilles pesades i companyonia. Ni amors, és clar. Una trama trepidant i imaginativa, amb protagonisme coral, que recull idees d'altres obres, però amb segell propi, i que es divideix en dues parts molt diferenciades, tant en llargada com en ritme. Reconec que la separació m'ha desconcertat una mica.
No és el meu estil de llibre, però em sembla que pot atreure el públic jove amb un llenguatge i estètica que s'estilen molt ara, en obres que ens arriben traduïdes (o sense traduir). Aporta idees interessants, però m'hi ha faltat alguna cosa per acabar d'enganxar-m'hi. L'eix central gira al voltant dels joves canviants i probablement a mi m'hagués convençut més el desenvolupament del context distòpic. Com sempre, això va a gustos!
(SERGI)
Les crisis climàtiques i les guerres pels recursos ens plantegen una existència difícil, amb un ambient irrespirable sense assistència, les classes pobres vivint en colònies controlades, malalties, pandèmies. La Nira i n'Uriah tenen la sort de treballar per l'Estat i encara poden sobreviure en un món en el que molta gent prefereix estar connectada a entorns virtuals que viure la pròpia realitat. I això que formen part de l'escalafó més baix de Nova Unió, que té una jerarquia molt piramidal.
A aquest escenari s'hi uneix la presència de joves amb habilitats especials: els canviants, que la resta de gent tracta de monstres. Per això s'amaguen, i per això hi ha interessos ocults en estudiar-los. Tampoc no hi falten pèrdues personals, motxilles pesades i companyonia. Ni amors, és clar. Una trama trepidant i imaginativa, amb protagonisme coral, que recull idees d'altres obres, però amb segell propi, i que es divideix en dues parts molt diferenciades, tant en llargada com en ritme. Reconec que la separació m'ha desconcertat una mica.
No és el meu estil de llibre, però em sembla que pot atreure el públic jove amb un llenguatge i estètica que s'estilen molt ara, en obres que ens arriben traduïdes (o sense traduir). Aporta idees interessants, però m'hi ha faltat alguna cosa per acabar d'enganxar-m'hi. L'eix central gira al voltant dels joves canviants i probablement a mi m'hagués convençut més el desenvolupament del context distòpic. Com sempre, això va a gustos!
(SERGI)
October 24, 2025
Primer de tot, dir que la portada em sembla espectacular. El llibre no puc dir tant, m’ha faltat connexió amb els personatges, sobretot amb la protagonista, i crec que li ha faltat xup-xup a la història. Penso que la idea de la trama és bona, el cas és que em cridava força, però els esdeveniments passen molt de pressa i les relacions els falta cuinar-se, potser el que m’ha fallat és el pas del temps i la seva percepció, sembla que tot passi en pocs dies, per això em sembla tot una mica precipitat.
Malgrat això, no és una mala obra ni molt menys, he gaudit llegint-la, té un vocabulari apte i comprensible per tothom, la qual cosa facilita la lectura, i la història té agilitat. Crec que amb el públic juvenil pot funcionar totalment. Per ser una primera obra, ha fet una feina molt bona.
Malgrat això, no és una mala obra ni molt menys, he gaudit llegint-la, té un vocabulari apte i comprensible per tothom, la qual cosa facilita la lectura, i la història té agilitat. Crec que amb el públic juvenil pot funcionar totalment. Per ser una primera obra, ha fet una feina molt bona.
December 15, 2025
Una molt bona novel·la, una sorpresa fruit de la casualitat.
Vaig comprar aquesta novel·la impulsivament, senzillament perquè em va cridar l'atenció a una fira, i francament va estar una molt bona decisió. És d'allò més entretinguda i no gens difícil de llegir, i porta un ritme que només podria anomenar "atrapant sense ser gaire estressant".
Ara bé, l'hauria gaudit molt més quan era més jove, donat que té subtemes tocant la identitat personal, i el creixement fruit del xoc amb la realitat adulta. Així i tot, 100% recomanable.
PD: El truc de fer els capítols més curts cap a la fi per donar una dinàmica més accelerada i cinemàtica m'ha semblat meravellós.
Vaig comprar aquesta novel·la impulsivament, senzillament perquè em va cridar l'atenció a una fira, i francament va estar una molt bona decisió. És d'allò més entretinguda i no gens difícil de llegir, i porta un ritme que només podria anomenar "atrapant sense ser gaire estressant".
Ara bé, l'hauria gaudit molt més quan era més jove, donat que té subtemes tocant la identitat personal, i el creixement fruit del xoc amb la realitat adulta. Així i tot, 100% recomanable.
PD: El truc de fer els capítols més curts cap a la fi per donar una dinàmica més accelerada i cinemàtica m'ha semblat meravellós.
November 21, 2023
Aquest és un llibre d’aquests que ja, abans de començar-lo, tenia números perquè m'agradés. En aquest cas, ens trobem davant d’una barreja entre distopia i còmics de superherois, és a dir, un món afectat greument pel canvi climàtic i on la gent ha de dur sempre una màscara d’oxigen per poder respirar, però on hi trobem personatges amb poders que ni ells mateixos controlen.
Malgrat l’ambientació distòpica i els personatges amb poders, la novel·la no se centra en els elements fantàstics, sinó en les relacions humanes i en les emocions que ens porten a actuar d’una manera o d’una altra. Així, per exemple, tenim personatges que personifiquen l’ambició i d’altres, l’acceptació. Tot plegat filat amb el tema de la pròpia identitat, amb la pregunta implícita que recorre tota la novel·la: “què ens fa ser qui som?”
Així doncs, amb una ambientació ben treballada i una premissa atractiva (gent amb poders que han d’amagar), l’autora ens explica una història d’aquestes que t’arriben al cor amb un elenc de personatges inoblidables que et faran sentir com si els coneguessis de tota la vida. Tot i això, a més, d’una autora catalana. Molt recomanable!
Malgrat l’ambientació distòpica i els personatges amb poders, la novel·la no se centra en els elements fantàstics, sinó en les relacions humanes i en les emocions que ens porten a actuar d’una manera o d’una altra. Així, per exemple, tenim personatges que personifiquen l’ambició i d’altres, l’acceptació. Tot plegat filat amb el tema de la pròpia identitat, amb la pregunta implícita que recorre tota la novel·la: “què ens fa ser qui som?”
Així doncs, amb una ambientació ben treballada i una premissa atractiva (gent amb poders que han d’amagar), l’autora ens explica una història d’aquestes que t’arriben al cor amb un elenc de personatges inoblidables que et faran sentir com si els coneguessis de tota la vida. Tot i això, a més, d’una autora catalana. Molt recomanable!
September 4, 2023
M'encanten les distopies juvenils, i m'encanta haver pogut llegir-ne una de molta qualitat, i escrita originalment en català. Haurem de seguir molt d'aprop la carrera literària d'aquesta autora. La història atrapa, captiva, es ocasions no et deixa respirar, i emociona. Molt recomanable.
May 8, 2024
Distopia adolescent classiquisima de tota la vida pero molt mes adulta i amb molt de cor
El llibre podria donar de mes, sento que el segon acte es queda curt, pero en general m'ha agradat i m'encantaria llegir la segona part i veure com acaba tota aquesta movida
El llibre podria donar de mes, sento que el segon acte es queda curt, pero en general m'ha agradat i m'encantaria llegir la segona part i veure com acaba tota aquesta movida
March 6, 2025
La idea és força interessant, com a primera novel·la i una distopia que segur que tindrà continuació, per tal com queda amb un final obert que et deixa amb ganes de més
Displaying 1 - 17 of 17 reviews