Els Himnes és el primer gran llibre d'Agustí Bartra, un cop instal·lat a Catalunya després del llarg exili. Hi manifesta l'alegria del retorn, la joia de la contemplació de la natura, però també el record de passatges vitals com l'estada al camp de concentració d'Argelers i l'exili americà. El llibre té un pròleg del mateix Bartra i un epíleg i unes notes de Sam Abrams.
Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982). Poeta, novel·lista, traductor i dramaturg. Va ser un dels escriptors que es va haver d'exiliar a causa de la Guerra Civil espanyola. El 1940, amb l'escriptora Anna Murià, es va establir a Mèxic on l'autor es va dedicar a la traducció i va fer alguns viatges becats als Estats Units, que va alternar amb una intensa activitat literària com l'elaboració d'una Antologia de la lírica nord-americana (1951). L'any 1970 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa. D'entre les seves obres destaca la novel·la Crist de 200.000 braços (1968) on relata l'aventura col·lectiva en els camps de concentració, i el recull poètic Ecce homo (1968), en el qual es reflecteix la cosmologia particular de l'autor, els quatre elements clàssics: terra, foc, aire i aigua. Tradicionalment la poesia de Bartra s'ha relacionat amb la del nord-americà Walt Whitman. Però també va seguir les petges dels poetes romàntics alemanys com Novalis, Hölderlin i Rilke. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.