Una de les distopies més cèlebres del segle XX. Llorenç Villalonga situa aquesta obra de ciència-ficció a la Mallorca —Turclub— del 2050. S’avança al seu temps per descriure, com si fos un oracle, la decadència i l’autodestrucció de la civilització que ens ha tocat viure. Diàlegs vius i intel·ligents, humor cruel i ironia punyent.
Un ésser androgin, Andrea Víctrix, encantador i monstruós a parts iguals, ens condueix al llarg del relat per mostrar-nos aquest futur pròxim basat en el consumisme i la destrucció constants de l’humanisme.
Llorenç Villalonga transita entre Un món feliç d’Aldous Huxley i 1984 de George Orwell renovant el gènere de la literatura utòpica en català.
Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980), escriptor i metge psiquiatre. Estudia medicina i s'especialitza en psiquiatria (1919-1927). Exerceix com a metge a Palma, primer en una consulta privada i després a l'Hospital Psiquiàtric de la ciutat. A més, és nomenat secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. Villalonga comença la seva trajectòria literària col·laborant al diari Día de Palma amb un conjunt d'articles marcats clarament per les seves conviccions anticatalanistes i antirepublicanes. Ben aviat, però, surt a la llum la seva primera novel·la Mort de dama (1931), que signa amb el pseudònim de Dhey. Aquesta obra de marcat caràcter esperpèntic, es va veure envoltada d'una gran controvèrsia dins el món regional mallorquí que s'hi sentí ridiculitzat. Amb els anys, però, s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana, juntament amb Bearn o La casa de les nines (publicada en català el 1951), premi de la Crítica nacional i, sens dubte una de les novel·les més traduïdes de la literatura catalana del segle XX. A més a més d'aquestes dues novel·les emblemàtiques, és autor de diverses obres que configuren, sobretot a partir dels anys seixanta, el mite de Bearn. Villalonga hi retrata amb saviesa i nostàlgia la Mallorca de l'antiga aristocràcia just abans de la seva desaparició definitiva. Per això s'ha relacionat la seva obra i, més concretament Bearn, amb Il Gattopardo del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, obra que Villalonga traduí al català el 1962.
He intentat amb totes les meves forces que m'agradés, però no ha estat possible. Feixuc, farragós, inconnex, dens i, per més inri, masclisme, homofòbia i racisme... L'he acabat perquè amaga molt bones idees i esperava un final explosiu, però no m'ha fet el pes.
Únicament podem entendre l’obra de Llorenç Villalonga atenent a la seva terra, Mallorca, i al seu ascendent social, l’aristocràcia illenca. És en funció d’aquests dos factors que ens expliquem l’aparició de dues novel•les com Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1961), on observem, amb tota la seva complexitat, la gestació i posterior ensorrada del mite de Bearn. La primera vol ser el retrat esperpèntic (grotesc i caricaturitzat) de l’inici de la decadència de l’aristocràcia rural mallorquina. La segona, en canvi, és ja la certificació de la seva defunció. El sotrac de la guerra civil espanyola primer i de la Segona Guerra Mundial després, signifiquen la fi d’aquell món i, en conseqüència, la seva idealització mítica en la memòria de Villalonga. Andrea Víctrix, la seva primera i única incursió en el gènere de la ciència-ficció, no resulta, doncs, una anomalia bibliogràfica si atenem al fet que, també aquest cop, Villalonga aborda el tema d’una societat que s’esvaeix inexorablement davant dels ulls impotents d’aquells que l’han defensada fins a la seva fi.