Max Riera, un ex-hippy que viu a la Plaça Reial, rep un bon dia una trucada que canviarà espectacularment la seva vida: Pau Gispert, un antic i mediocre company d'escola que ara s'ha convertit en un yuppie li proposa escriure una telenovel·la plena de droga, sexe, persecucions i morts. A partir d'aquí, Max Riera viurà les situacions més impensables en els llocs més sòrdids, es trobarà amb putes, pinxos i cadàvers a la seva Plaça Reial i aprendrà que per fer una telenovel·la n'hi ha prou amb passejar-se de dia i nit pels carrers de la ciutat perquè, a Barcelona, tot és possible.
Xavier Moret (b. 1952), a Barcelona native, studied English philology and journalism at the Universitat Autònoma de Barcelona, but has learned much more from traveling. He has been lucky enough to earn his living combining three of the things he enjoys most: reading, writing, and traveling. In his twenties, he translated Superman and Batman. In 1982, he published his first novel, L'americà que estimava Moby Dick (The American who loved Moby Dick). He won the Grandes Viajeros (Great Travelers) Award for his book Islandia, la isla secreta (Iceland, the secret island) in 2002. In 2004, he received the 23 Abril Award for his novel Doctor Pearson, and the following year won the Sent Soví Award for gastronomic literature for El Bulli desde dentro (Inside El Bulli). Moret is a journalist and travel writer for the Spanish newspapers El País and El Periódico.
Ένα ευχάριστο, πανέξυπνο, καλογραμμένο καραντινικό ανάγνωσμα κόντρα στην μαυρίλα της περίοδου. Δεν έχει υπάρξει καλύτερη αποδόμηση του νεοπλουτισμού και των γιάπηδων που άρχισαν να ξεπηδούν αρχές των 90´ς ever.
Καλογραμμένο & ευχάριστο ανάγνωσμα, που σε πολλά σημεία εύκολα εντοπίζονται ομοιότητες με την εγχώρια πολιτικοκοινωνική πραγματικότητα (περισσότερο ίσως την περίοδο της "δόξας" 1995-2005). Καλοδοσμένη και η περιγραφόμενη αντίθεση της ανερχόμενης και άρχουσας νεοπλουτο-λαμογο-ψευτοκουλτουρο-δηθενιάς 😂 και όλων των υπολοίπων πραγματικών κοινωνικών στρωμάτων (δοσμένα από τον τελευταίο χίπη, την πόρνη φίλη του, τον μπάρμαν που σκουπίζει τα ποτήρια, τον άστεγο μπεκρή, τη μάνα-αναλύτρια σήριαλ, τον δημοσιογράφο-ειδικό στα νουάρ κλπ). 3,5/5
Η Βαρκελώνη αλλάζει κ τα παλιά κομμάτια της πόλης συγκεντρώνουν όλη την underground σκηνή της. Τζανκια, μπεκρες, ρομαντικοί δεν έχουν καταλάβει όμως ότι κ αυτό πρέπει να ξεπουληθεί στο βωμό του υπερτουρισμού κ του κέρδους
Ένα μπουκάλι ουίσκι, ένας φίλος κ το αγναντεμα της πλατείας Ρεάλ από το παράθυρο Μια τελευταία μάχη του ποιοτικού εναντίον του ποσοτικού
3,5. Dins de la seva lleugeresa, es tracta d'una novel·la que funciona molt bé: el to és desenfadat i divertit, el ritme és l'adient i és capaç d'intrigar el lector fins al final, un final potser no tan emocionant com s'hauria esperat, però correcte.
Publicada el 1997, sembla que és el primer llibre del detectiu hippy i addicte als porros, resident a la plaça Reial, Max Riera, em penso que no l'havia llegit abans, a diferència de "Zanzíbar pot esperar" (segon llibre de la sèrie), i "L'home que adorava la Janis Joplin" (tercer llibre de la sèrie). Una bona novel·la negra paròdica de la Barcelona burgesa post-olímpica i del món de la televisió. Algunes paraules usades són bastant sorprenents, com "maricones" que apareix dos cops, no sé a què es refereix exactament, a homes homosexuals, dones homosexuals, els dos? Sembla una paraula d'un altre temps que l'autor podria haver canviat en edicions més modernes del llibre. L'ebook que he llegit a eBiblio és del 2009. Tot el llibre és des del punt de vista del Max, un punt de vista molt masculí.