Històries de la mà esquerra

by Jesús Moncada

Un cafeter al·lucinat, un miner adúlter, un tramviaire nostàlgic; un coix pervers, un patró memorable, un ateu fervorós; uns vells excitats, un esmolet ingenu, un forner dramaturg; un artista de circ, una assemblea de sants, una cursa entre morts; un taüt navegant, un carter minuciós, un oncle moribund... i fins i tot el cap d’un aristòcrata francès del "Històries de la mà esquerra" és el llibre que inaugura la carrera literària de Jesús Moncada, però la veritat és que no s’assembla gaire a un llibre primerenc. Gestat durant molts anys, fruit d’una imaginació riquíssima, madura i del tot original, aquest recull de contes desplega tot l’univers literari que nodrirà l’obra la ironia esmolada i la tragèdia més crua, la fantasia voraç i el realisme punyent, la Barcelona on va viure i sobretot la Mequinensa on havia viscut. “Hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere”, va dir-ne Pere Calders.

Genres: Fiction, 20th Century

192 pages, Paperback

First published January 1, 1981

About the author

Jesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població de la Franja d'Aragó, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre, és l'escenari principal de la seva obra literària.

Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio de la Crítica el 1988 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. El 2004 va rebre el Premio de las Letras Aragonesas i a títol pòstum fou considerat fill predilecte de Mequinensa.

Jesús Moncada fou un dels autors més traduïts de la literatura en català, tanmateix ell fou traductor d'autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne y Boris Vian.

Reviews

[Pau]

Entenc que aquí és on es comença a desplegar la immensitat de Camí de Sirga. De fet, els millors són els que ja generen l'imaginari mític de la vila entre dos rius. Per mi el millor és Aniversari.

[Montserrat Muntada]

Tot i ser una obra primerenca, m'ha agradat la diversitat de les històries i la imaginació de l'autor. Són contes curts, inversemblants i plens d'ironia, que malgrat tot, gràcies al seu estil, retraten la gent que ell coneixia, la seva època, el seu poble.
De fàcil lectura el recull fa evident la professionalitat i els recursos literaris de'n Jesús Moncada. Molt recomanable.

[Miquel]

Renunciaria a més coses de les que estic disposat a admetre per ser capaç d'escriure uns contes tan bons.

[Laia Guardiola]

Conjunt de relats rurals i amb un punt de surrealisme i humor, inspirats amb Mequinença. M'ha anat agradant més a mesura que avançava la lectura.
Aquest del Club de lectura de gener.

[Elisenda Gorgues]

Llegir-lo és com estar al poble, a casa. Expressions que recordo haver sentit i les que no recordo segur que també les he sentit. Crec que son els millors contes que he llegit mai perquè, a nivell de trama, aconsegueix allò tant difícil de fer plantejament, nus i desenllaç en poques pàgines.

[Pau Monfort]

Un dels meus llibres preferits.

[Nelet]

No soc un gran apassionat dels llibres de relats, però aquest està bé.

[Clara]

3.5⭐

[Isto360]

giga top

[Carla]

contes divertits i amens per passar l'estona

[Txe Polon]

Heterogeni recull de relats pel que fa a la temàtica, ja que s'hi combinen contes que s'inscriuen de ple en el món de Moncada que coneixem per obres posteriores com El cafè de la granota o Camí de sirga, amb d'altres que se'n desvinculen i situen les seves històries en d'altres indrets i ambients. Desconec si l'ordre en què es presenten els contes és cronològic, però sí que sembla veure-s'hi certa evolució literària, com un escriptor que va madurant el seu estil, ja que em sembla evident que els relats més aconseguits són els darrers. Em quedo especialment amb els següents aspectes:
- Els parroquians intrigats per què serà això d'una "buat" i que fan plans idealistes de futur que els allunyarien de la seva rutina ("Strip-tease").
- El personatge de l'esmolet de "La lluna, la pruna", d'una candidesa colpidora.
- La carta al president escrita pel forner-dramaturg ("La sirena del Baix Cinca").
- La punteria de Joe Galàxia.
- El "Debat d'urgència" de les estàtues de sants, potser el millor de tots els relats inclosos.
- La història del cap del marquès d' "Història dels dies senars", absolutament hilarant entre jacobins i girondins.
- Hèctor, el carter corrector ortogràfic, excel·lent exemple del to sorneguer que caracteritza Moncada.
- Les mans de l'oncle Jordi, vehicle de viatge en el temps de la memòria en el magnífic relat que tanca el recull.

[jmbadia]

Les primeres narracions encara no es veuen prou madures però conforme va avançant el llibre apareix el Moncada de "Camí de Sirga". El conte de com les figures d'una esglesia discuteixen sobre si fer-se d'esquerres o no per evitar la ràtzia de l'endemà de proclamar-se la 2a Republica és el MONCADA més sorneguer i divertit. Una festa.

[Roser Bosch]

Excel.lent. Un gran descobriment. Surrealisme i realisme màgic a l'estil de Calders, amb un estil directe i xocant.

[Artur Garcia]

Jesús Moncada començava a lluir el seu magisteri. Ja hi troaberem narracions antològiques.

[Lluís Gallart]

Moncada pur. Contes plens d'ironia com ningú més sabria escriure

[Laura Hugas Orpina]

M'han agradat totes les històries, he gaudit molt llegint aquest llibre. I el pròleg de Calders, excel·lent.

[Cecília]

Molt, molt recomanable!