El recull de contes que inaugura l’obra de Moncada. Però no s’assembla gaire a un llibre és més bé la porta d’entrada a tot un univers literari.
Els setze contes del volum exploren la vida tant de la Mequinensa natal de l’autor com altres escenaris urbans. Els relats presenten una galeria de personatges un cafeter al·lucinat, un miner adúlter, un tramviaire nostàlgic, un coix pervers, entre d’altres.
Tots contenen la ironia esmolada, la tragèdia crua, la fantasia voraç i el realisme punyent que travessen l’obra de Moncada. “Hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere,” va dir-ne Pere Calders.
“El volum és ple d’històries hilarants, de riuades que interrompen una vetlla i s’emporten el taüt i el mort, de parroquians que fabulen sobre els streaptease que tenen lloc a Barcelona. Però també de com la història catalana i europea esquitxa un poblet que la lògica diu que n’hauria de quedar a redós.” Adrià Puértolas a El Nacional
“El mequinensà convertiria aquest debut en un petit mostrari de les temàtiques que apareixerien més endavant a la resta dels la descoberta d’un poble que fa semblar únic, el xoc entre tradició i modernitat, el pes dels records o les trampes de la memòria i una llengua de luxe que fa creïble l’oralitat subjacent de totes les històries. Tot plegat, amanit amb un sentit de l’humor inconfusible. Una ironia còmplice amb els personatges més entranyables, que era capaç de derivar en sarcasme quan dibuixava personatges més cruels.” Artur Garcia Fuster a La Lectora
Jesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població de la Franja d'Aragó, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre, és l'escenari principal de la seva obra literària.
Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio de la Crítica el 1988 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. El 2004 va rebre el Premio de las Letras Aragonesas i a títol pòstum fou considerat fill predilecte de Mequinensa.
Jesús Moncada fou un dels autors més traduïts de la literatura en català, tanmateix ell fou traductor d'autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne y Boris Vian.
Entenc que aquí és on es comença a desplegar la immensitat de Camí de Sirga. De fet, els millors són els que ja generen l'imaginari mític de la vila entre dos rius. Per mi el millor és Aniversari.
Tot i ser una obra primerenca, m'ha agradat la diversitat de les històries i la imaginació de l'autor. Són contes curts, inversemblants i plens d'ironia, que malgrat tot, gràcies al seu estil, retraten la gent que ell coneixia, la seva època, el seu poble. De fàcil lectura el recull fa evident la professionalitat i els recursos literaris de'n Jesús Moncada. Molt recomanable.
Conjunt de relats rurals i amb un punt de surrealisme i humor, inspirats amb Mequinença. M'ha anat agradant més a mesura que avançava la lectura. Aquest del Club de lectura de gener.
Llegir-lo és com estar al poble, a casa. Expressions que recordo haver sentit i les que no recordo segur que també les he sentit. Crec que son els millors contes que he llegit mai perquè, a nivell de trama, aconsegueix allò tant difícil de fer plantejament, nus i desenllaç en poques pàgines.
Heterogeni recull de relats pel que fa a la temàtica, ja que s'hi combinen contes que s'inscriuen de ple en el món de Moncada que coneixem per obres posteriores com El cafè de la granota o Camí de sirga, amb d'altres que se'n desvinculen i situen les seves històries en d'altres indrets i ambients. Desconec si l'ordre en què es presenten els contes és cronològic, però sí que sembla veure-s'hi certa evolució literària, com un escriptor que va madurant el seu estil, ja que em sembla evident que els relats més aconseguits són els darrers. Em quedo especialment amb els següents aspectes: - Els parroquians intrigats per què serà això d'una "buat" i que fan plans idealistes de futur que els allunyarien de la seva rutina ("Strip-tease"). - El personatge de l'esmolet de "La lluna, la pruna", d'una candidesa colpidora. - La carta al president escrita pel forner-dramaturg ("La sirena del Baix Cinca"). - La punteria de Joe Galàxia. - El "Debat d'urgència" de les estàtues de sants, potser el millor de tots els relats inclosos. - La història del cap del marquès d' "Història dels dies senars", absolutament hilarant entre jacobins i girondins. - Hèctor, el carter corrector ortogràfic, excel·lent exemple del to sorneguer que caracteritza Moncada. - Les mans de l'oncle Jordi, vehicle de viatge en el temps de la memòria en el magnífic relat que tanca el recull.
Les primeres narracions encara no es veuen prou madures però conforme va avançant el llibre apareix el Moncada de "Camí de Sirga". El conte de com les figures d'una esglesia discuteixen sobre si fer-se d'esquerres o no per evitar la ràtzia de l'endemà de proclamar-se la 2a Republica és el MONCADA més sorneguer i divertit. Una festa.