A la Carta a la reina d'Anglaterra, l'autor passa revista a la seva prolongada existència, de gairebé mil anys, i exposa els fets que l'han condemnat a una pena que considera injusta. Des de l'edat mitjana fins al llindar del 2000, l'autor de la carta ha practicat tots els vicis i ha obtingut tots els ha freqüentat palaus, suites i salons, ha conegut homes savis i poderosos, ha estimat moltes dones en moltes llengües diferents i ha trepitjat tots els països. Una vida tan llarga li ha servit per identificar amb precisió els seus el tedi i l'Estat.Alguns elements es mantenen constants en aquest vagareig mil· els personatges de rellevància històrica, de qui l'autor revela aspectes poc coneguts; la depressió, que el visita cada quatre segles; el joc dels escacs, sempre canviant i sempre idèntic, com el protagonista.A partir de 2001, les reedicions de la Carta van acompanyades d'una postdata on l'autor recull algunes experiències sobre la recepció del llibre (presentacions, entrevistes, taules rodones). És en aquesta postdata on s'inclou una llista de les maneres possibles de llegir el llibre.
Vicenç Pagès Jordà va néixer l'any 1963 a Figueres. El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura, i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions (ed. Empúries). El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions. L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci (ed. Empúries), una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra (ed. Empúries), que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista.
A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (ed. Empúries, 1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. En companyia de l'altre (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, premi Sant Joan 2003 (Edicions 62), la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2004, el recull El poeta i altres contes va obtenir el premi Mercè Rodoreda, i va ser publicat l'any següent (Proa). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (Proa). El setembre de 2009 torna a l’editorial Empúries amb la novel·la Els jugadors de whist. El novembre del 2011 publica El llibre de l'any, amb il·lustracions de Joan Mateu. El maig de 2013 publica un llibre infantil, La llentia viatgera, il·lustrat per Joan Riera Calabús. El desembre de 2013 obté el premi Sant Jordi amb la novel·la Dies de frontera.
Pues, libro que me han mandando para leer para valen.
Admito que tiene su toque de encanto, pero habían partes que eran bastante aburridas. Me gusta haber podido ver la historia desde la Edad Media hasta la actualidad en estas páginas, junto a varios datos curiosos. Sin embargo, a veces el autor le daba muchas vueltas a un mismo asunto.
Me ha gustado bastante los postdatas, siento que cierran mejor la información del libro, pero (seguro esto sea cosa mia) han habido muchas cosas que pasaron en el pasado que no pude relacionar con lo que le pasaba en el presente, cómo si hubiera información que sobraba.