What do you think?
Rate this book
L'ombra de l'atzavara
Una novel·la, guanyadora del Premi Sant Jordi, que ens acosta al món dels immigrants catalans a Mèxic. No pas com ho faria un relat documental, sinó amb el profund coneixement de la psicologia humana i amb l'emoció que només trobem en les grans obres literàries.
302 pages, Paperback
First published January 1, 1964
1 person is currently reading
96 people want to read
About the author
Pere Calders
101 books53 followersEscriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 5 of 5 reviews
August 23, 2017
El millor d'aquesta novel·la és el to irònic i punyent amb què Calders encara la història que narra, basada en el xoc de cultures i en el procés d'adaptació (amor-odi-acceptació-rebuig) que no tots els emigrants són capaços d'assolir. La narració és fluida i l'estil és immillorable, però potser el que menys m'agrada és el fet que, en el fons, és una novel·la de tesi, en la qual des del primer moments saps quina serà la lliçó que et donarà. A més a més, el fet que el protagonista sigui tan idealista (i ruc) converteix el lector en un espectador impotent de la seva desgràcia, cantada des del primer moment, cosa que fa que els teus sentiments com a lector es tradueixin en uns crits sords de desesperació davant l'estupidesa, el "caradurisme" i la injustícia. I això crea certa insatisfacció personal més enllà de l'amena lectura.
June 29, 2019
Bastante crudo, te hace entender lo que pasaban los exiliados catalanes a la perfección. En realidad no es muy rápido y tampoco tiene escenas con mucha emoción, es más bien un texto para reflexionar. De hecho sería muy interesante saber cómo leen esta novela los catalanes, lo que piensan sobre los mexicanos y sobre los ideales de los personajes, porque como mexicano no puedo leer de la misma manera que ellos y sería fascinante contrastar opiniones para obtener una visión completa del libro.
February 21, 2021
“Quan algú ha d’abandonar la seva terra per qualsevol causa i en troba una altra que li sembla més convenient per a viure-hi, només té dues opcions raonables: quedar-s’hi del tot, amb cos i ànima, o anar-se’n amb el seu enyorament a coll, tornar a casa si és que la nova li resulta incòmoda per a l’esperit. Voler convertir-se en un activista permanent de la nostàlgia és un mal negoci que aboca a balanços desoladors.”
This paragraph in the preface gave me great hopes for this book. I have read Calders short stories and I remember loving them. This book set in the Catalan diaspora in Mexico seemed perfect after reading Fuentes, and I was hoping for insights into exile that would resonate with mine. The beginning of the book is a fatalistic examination of a life that doesn’t seem to fit and the parallel enquiry into the death, apparently by suicide, of a fellow catalan refugee. This part of the book depicted the banality of a mediocre, sordid life full of broken dreams insightfully and was masterfully written. I started hating the book when the protagonist -so naïf he is down right idiotic/odious- walks into an obvious scam. I disliked the depiction of the Mexican characters and I skipped parts because it was so inimical it seemed racist. Calders lived in Mexico for 23 years. My discomfort has made me revisit the debate regarding the right of foreigners to depict other national idiosyncrasies (especially if depicted so invidiously). I had to remind myself Catalans were refugees in Mexico so the characterization was not comparable to the gringo looking down, but there is an eye of the colonizer despite Catalans not having been part of the Spanish colonizing project. In sum I hated the whole “catalan guy gets taken by Mexican swindlers” and the philosophical reflection that seemed the goal of the book got lost as well.
This paragraph in the preface gave me great hopes for this book. I have read Calders short stories and I remember loving them. This book set in the Catalan diaspora in Mexico seemed perfect after reading Fuentes, and I was hoping for insights into exile that would resonate with mine. The beginning of the book is a fatalistic examination of a life that doesn’t seem to fit and the parallel enquiry into the death, apparently by suicide, of a fellow catalan refugee. This part of the book depicted the banality of a mediocre, sordid life full of broken dreams insightfully and was masterfully written. I started hating the book when the protagonist -so naïf he is down right idiotic/odious- walks into an obvious scam. I disliked the depiction of the Mexican characters and I skipped parts because it was so inimical it seemed racist. Calders lived in Mexico for 23 years. My discomfort has made me revisit the debate regarding the right of foreigners to depict other national idiosyncrasies (especially if depicted so invidiously). I had to remind myself Catalans were refugees in Mexico so the characterization was not comparable to the gringo looking down, but there is an eye of the colonizer despite Catalans not having been part of the Spanish colonizing project. In sum I hated the whole “catalan guy gets taken by Mexican swindlers” and the philosophical reflection that seemed the goal of the book got lost as well.
June 13, 2025
4.5
servida de pere calders
un llibre SUPER bonic. el desenvolupament del personatge és molt gran i les reflexions que l'acompanyen davant la situació que viu fan reflexionar.
que bonica és la cultura, la comunitat i la cotidianitat. aquest llibre aprecia els petits detalls de la narració sobre tot el procés d'adaptació dels refugiats catalans a Mèxic. el xoc, les estratègies, l'enyorança i sobretot com tots ells tenen processos molt diferents al canvi. però malgrat tot sempre recolzen al company, al sentiment patriòtic. de veritat que hi hagut alguna reflexió vital que m'ha deixat a punt de la llàgrima fort fort
no són 5 estrelles perquè m'ha deixat una mica tiesa amb la trama de l'Estrader, donava per molt i crec que només s'ha tocat per sobre encara que hagi sortit diversos cops durant l'obra, donava per molt més. potser no he acabat d'entendre on volia anar a parar l'autor ni la finalitat (potser) extremadament metafòrica de tot plegat.
recomano 100%
servida de pere calders
un llibre SUPER bonic. el desenvolupament del personatge és molt gran i les reflexions que l'acompanyen davant la situació que viu fan reflexionar.
que bonica és la cultura, la comunitat i la cotidianitat. aquest llibre aprecia els petits detalls de la narració sobre tot el procés d'adaptació dels refugiats catalans a Mèxic. el xoc, les estratègies, l'enyorança i sobretot com tots ells tenen processos molt diferents al canvi. però malgrat tot sempre recolzen al company, al sentiment patriòtic. de veritat que hi hagut alguna reflexió vital que m'ha deixat a punt de la llàgrima fort fort
no són 5 estrelles perquè m'ha deixat una mica tiesa amb la trama de l'Estrader, donava per molt i crec que només s'ha tocat per sobre encara que hagi sortit diversos cops durant l'obra, donava per molt més. potser no he acabat d'entendre on volia anar a parar l'autor ni la finalitat (potser) extremadament metafòrica de tot plegat.
recomano 100%
September 1, 2022
Joan Deltell, català republicà a l'exili mexicà, és infeliç: el seu matrimoni és una exposició continua de retrets amb la seua dona i els familiars d’aquesta amb els que conviu, somia en tornar a Catalunya, però no té prou diners… Quan apareix l’oportunitat de fer-se càrrec d’un perit taller litogràfic, sembla que l’ocasió de resoldre els seus problemes i fer reals els seus desitjos, està més prop que mai.
Aquesta novel·la és, sobre tot, una crònica de la vida dels exiliats catalans de la Guerra d’Espanya al Mèxic de finals dels 50 i 60. A més, ens descriu la ciutat de Mèxic del seu moment i la idiosincràsia dels mexicans, que xoca amb la manera de ser del protagonista.
Tracta temes com l'exili i la sensació de desarrelament; la lluita entre la nostàlgia per la pàtria perduda i les noves oportunitats, el somni americà. El cas particular del protagonista, Joan Deltell, retrata, a més, el fracàs dels somnis de l'individu front a la implacable i mundana realitat. El xoc cultural entre els europeus -que, atenció!, aquí són els immigrants- i els mexicans també és un tema important.
Encara que Calders usa molt la ironia -fins i tot el sarcasme- en el relat de la història, l’ambient que respira la narració m’ha semblat ple de nostàlgia, tristesa i pessimisme. L’autor, com a narrador, s’ubica com un testimoni extern, neutral, que no jutja, però no escatima a l'hora d'exposar les vergonyes i misèries dels personatges (meritori, en la mesura del d'autobiogràfic que puga recollir la història), amb un estil senzill i directe.
Premi Sant Jordi 1963.
“… la Catalunya que enyorava ja no existia i pot ser no havia existit mai. Pot ser era, només, el record de la joventut en un marc geogràfic i en desaparèixer aquella tan sols quedava el marc enquadrant un tros de paret escrostonada. El país on es trobava era com una dispesa, on no hi havia res seu i on mans estranyes li paraven el llit i la taula”.
Aquesta novel·la és, sobre tot, una crònica de la vida dels exiliats catalans de la Guerra d’Espanya al Mèxic de finals dels 50 i 60. A més, ens descriu la ciutat de Mèxic del seu moment i la idiosincràsia dels mexicans, que xoca amb la manera de ser del protagonista.
Tracta temes com l'exili i la sensació de desarrelament; la lluita entre la nostàlgia per la pàtria perduda i les noves oportunitats, el somni americà. El cas particular del protagonista, Joan Deltell, retrata, a més, el fracàs dels somnis de l'individu front a la implacable i mundana realitat. El xoc cultural entre els europeus -que, atenció!, aquí són els immigrants- i els mexicans també és un tema important.
Encara que Calders usa molt la ironia -fins i tot el sarcasme- en el relat de la història, l’ambient que respira la narració m’ha semblat ple de nostàlgia, tristesa i pessimisme. L’autor, com a narrador, s’ubica com un testimoni extern, neutral, que no jutja, però no escatima a l'hora d'exposar les vergonyes i misèries dels personatges (meritori, en la mesura del d'autobiogràfic que puga recollir la història), amb un estil senzill i directe.
Premi Sant Jordi 1963.
“… la Catalunya que enyorava ja no existia i pot ser no havia existit mai. Pot ser era, només, el record de la joventut en un marc geogràfic i en desaparèixer aquella tan sols quedava el marc enquadrant un tros de paret escrostonada. El país on es trobava era com una dispesa, on no hi havia res seu i on mans estranyes li paraven el llit i la taula”.
Displaying 1 - 5 of 5 reviews