What do you think?
Rate this book
Mossegar-se la cua
Mossegar-se la cua, publicada per primer cop l’any 1968 dins La Cua de Palla, col•lecció dirigida pel mateix autor, ha estat una de les obres més importants de la novel•la negra a Catalunya. L’edició actual, amb un estudi introductori i una sèrie de propostes de treball, intenta fer encara més seductora aquesta obra tan atractiva i representativa de la narrativa pedroliana. Jordi Serra, responsable d’una agència privada de detectius, rep un encàrrec singular: esbrinar el motiu pel qual aquesta persona figura oficialment com a morta. A partir de la feina que li encomna el seu client, el detectiu anirà descobrint una sèrie de morts reals enmig d’un seguit d’assassinats, segrests, i fins i tot espionatge industrial.
216 pages, Paperback
First published January 1, 1968
32 people want to read
About the author
Manuel de Pedrolo
243 books102 followersManuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 12 of 12 reviews
November 17, 2024
Contingència. De vegades les coses no surten tal com ho tenies previst. Per més bé que hagessis fet els plans.
Pedrolo usa dues veus en primera persona per explicar-nos aquesta història. Cada una d’aquestes veus configurarà un bloc narratiu.
D’una banda, Serra, cap de l’agència de detectius que mana la investigació.
És la porció de text més extensa. Amb ell anem a tots els llocs i assistim als interrogatoris, les reunions a l‘agència amb els altres detectius ―i la secretària Olga, que es revelarà tant o més perspicaç que els homes― i les accions que decideixen emprendre, algunes fins hi tot fora dels seus límits.
L’altre bloc narratiu, més breu i també en primera persona, és la transcripció de la cinta magnetofònica de la declaració d’un dels sospitosos.
Aquí la genialitat de Pedrolo és com va muntar el material.
El primer bloc el divideix en tres i el segon en dos, i amb el primer bloc fa els capítols 1, 3 i 5, i amb el segon el 2 i el 4.
De manera que el lector queda provisionalment desconcertat en començar el capítol 2. ( és el que m’ha passat a mi, si més no )
Apareixen noms nous i situacions noves. Comencem a saber més coses que les que saben els propis investigadors.
Una novel·la no gaire llarga, noranta pàgines (encara que a l’edició que jo tinc ―La Cua de Palla―, la lletra és tan petita i l’interlineat tan junt que probablement equival a unes 150 pàgines en una edició més moderna).
Una trama criminal curiosa, que et fa ballar el cap. Una Barcelona dels anys seixanta, amb barris en construcció i models de cotxe que recordo de petit. Referències a elements tecnològics que ara fan gràcia per anacrònics, però que m’ha agradat llegir-los per que és com eren les coses que vaig viure.
Pedrolo usa dues veus en primera persona per explicar-nos aquesta història. Cada una d’aquestes veus configurarà un bloc narratiu.
D’una banda, Serra, cap de l’agència de detectius que mana la investigació.
És la porció de text més extensa. Amb ell anem a tots els llocs i assistim als interrogatoris, les reunions a l‘agència amb els altres detectius ―i la secretària Olga, que es revelarà tant o més perspicaç que els homes― i les accions que decideixen emprendre, algunes fins hi tot fora dels seus límits.
“Potser tots plegats havíem llegit massa novel·les, però al fet era que ens havíem deixat arrossegar per la nostra imaginació i ara érem allí, disposats a sortir de dubtes.”
L’altre bloc narratiu, més breu i també en primera persona, és la transcripció de la cinta magnetofònica de la declaració d’un dels sospitosos.
Aquí la genialitat de Pedrolo és com va muntar el material.
El primer bloc el divideix en tres i el segon en dos, i amb el primer bloc fa els capítols 1, 3 i 5, i amb el segon el 2 i el 4.
De manera que el lector queda provisionalment desconcertat en començar el capítol 2. ( és el que m’ha passat a mi, si més no )
Apareixen noms nous i situacions noves. Comencem a saber més coses que les que saben els propis investigadors.
Una novel·la no gaire llarga, noranta pàgines (encara que a l’edició que jo tinc ―La Cua de Palla―, la lletra és tan petita i l’interlineat tan junt que probablement equival a unes 150 pàgines en una edició més moderna).
Una trama criminal curiosa, que et fa ballar el cap. Una Barcelona dels anys seixanta, amb barris en construcció i models de cotxe que recordo de petit. Referències a elements tecnològics que ara fan gràcia per anacrònics, però que m’ha agradat llegir-los per que és com eren les coses que vaig viure.
“En algun lloc hi havia una fallada. Potser tot era una fallada i hauria calgut enderrocar-ho tot per a tornar a construir...”
June 10, 2018
Una novel.la lleugera, amb els elements habituals de la novel.la negra (assassinats, detectius, dones fatals...) però a la catalana.
March 25, 2024
Novel·la breu de Manuel de Pedrolo publicada per primer cop l’any 1968 dins la col·lecció de novel·la policíaca ‘La cua de palla’. La novel·la explica la història del segrest d’un científic en mans d’un competidor, el cas és investigat per un detectiu privat, Jordi Serra, contractat per un industrial, Enric Jordana, que s’ha assabentat que l’han declarat mort.
July 21, 2018
Deixant a part que no m’agrada la novel.la de detectius, m’ha costat molt acabar aquest llibre curt i poc amè. Història de detectius de sobretaula, dones de “moral qüestionable” i violència de mascle dels anys 50.
Res a veure amb la joia de Mecaniscrit del segon origen.
Res a veure amb la joia de Mecaniscrit del segon origen.
December 26, 2023
Cuanto me ha costado acabar este libro tan cortito. No hay ritmo, los personajes no me interesan y la mirada patriarcal queda muy desfasada (no olvidemos que fue escrito en 1967). Qué pena que el último libro del año me haga aburrido tanto.
January 1, 2021
Entretinguda novel·la negra de Pedrolo ambientada a la Barcelona de mitjans del segle XX
January 22, 2023
la mama tenia l'edició antiga pels prestatges de casa :)
January 31, 2023
El final me ha dejado *shocked*. Es que de mueren casi todos lol
This entire review has been hidden because of spoilers.
July 20, 2023
Obra de Pedrolo que explica el cas d'una curiosa investigació: un empresari de renom, el senyor Jordana, ordena a l'agència de detectius protagonista, comandada per Jordi Serra, que investiguin per què fa poc ell mateix ha aparegut com a difunt als registres oficials. A partir de llavors, Serra i els seus ajudants desfilaran una trena de delictes que implicaran moltes parts.
Ens trobem davant d'una novel·la senzilla però ben feta, com una d'aquelles peces de ceràmica que elabores manualment, sense estridències, però que ei, al final del procés pots dir que, sense ser cap meravella, ha quedat bé.
El conflicte és clar i evident i ja el tenim des de l'inici, la seqüència de passos és lògica. Els personatges... de la mateixa manera que les veus, algun més treballat, algun altre que menys.
El llenguatge és de caràcter senzill però també interessant, està ben escrit i usat.
No crec que passi a la història de la literatura per la seva altíssima qualitat o complexitat, però si voleu una narració ràpida i entretinguda, llegiu "Mossegar-se la cua".
#eldracblau #llibre #bookstagram #bookstagrammer #nodiguis res #manueldepedrolo #mossegarselacua #recomanaciodellibre #ressenyaliteraria #JoLlegeixo #magradallegir #lectures #Literatura
Ens trobem davant d'una novel·la senzilla però ben feta, com una d'aquelles peces de ceràmica que elabores manualment, sense estridències, però que ei, al final del procés pots dir que, sense ser cap meravella, ha quedat bé.
El conflicte és clar i evident i ja el tenim des de l'inici, la seqüència de passos és lògica. Els personatges... de la mateixa manera que les veus, algun més treballat, algun altre que menys.
El llenguatge és de caràcter senzill però també interessant, està ben escrit i usat.
No crec que passi a la història de la literatura per la seva altíssima qualitat o complexitat, però si voleu una narració ràpida i entretinguda, llegiu "Mossegar-se la cua".
#eldracblau #llibre #bookstagram #bookstagrammer #nodiguis res #manueldepedrolo #mossegarselacua #recomanaciodellibre #ressenyaliteraria #JoLlegeixo #magradallegir #lectures #Literatura
October 19, 2024
No he pogut acabar-lo. Els personatges no m'han convençut, la història no té ganxo i considero que li manca ritme. M'ha decebut, però li donaré una altra oportunitat a Pedrolo.
April 5, 2021
Entretinguda, per passar una tarda i no donar-li moltes voltes.
April 9, 2025
La trama no és res de l'altre món, però la prosa de Pedrolo és inigualable, exquisita.
Dues tardes d'estiu ben aprofitades gaudint d'una novel·la escrita en un català que ja no existeix.
Dues tardes d'estiu ben aprofitades gaudint d'una novel·la escrita en un català que ja no existeix.
Displaying 1 - 12 of 12 reviews