Per què dormim? És veritat que el cervell necessita descansar, o és una manera d'ocultar el seu veritable potencial? En un búnquer secret de l'exèrcit americà, el doctor Metcalf ha trobat la manera d'accedir al Poder, la força secreta de la ment, i té una idea molt clara de com l'ha de fer servir. El general Sandcliff és l'únic que pot evitar que el doctor s'infiltri en els nostres somnis i acabi controlant la humanitat. Podrà aturar l'home més perillós del món? Insomnes, aviat sabrem on està disposat a arribar per aconseguir-ho. Hipnofòbia és una història d'intriga amb tocs fantàstics, que utilitza una estructura inspirada en les sèries de televisió i pren com a referents l'horror gòtic de Lovecraft i Poe, els còmics dels X-Men, Shakespeare o les pel·lícules de Brian de Palma. Salvador Macip planteja a Hipnofòbia el tema de la manipulació dels individus i la societat des d'un poder a l'ombra.
Salvador Macip, MD, is a doctor, researcher and writer who has been working in the field of oncological research since 1998. He spent almost ten years in New York. He is presently senior lecturer in the Department of Molecular and Cell Biology at the University of Leicester, United Kingdom where he leads a research group on cancer and aging. He is living with his wife and son. He has published novels, stories, reportage, popular science and children's books.
He is a member of the Association of Catalan Language Writers (AELC).
It was messy, twisted and I soon got lost. It didn't like the supernatural added to the plot and the use made of it. It could have been good but it wasn't. I finished few minutes ago and most of it is a blur in my memory so... yeah. That's a no for me.
Novel·la àgil i entretinguda, de fàcil i vertiginosa lectura malgrat l'ambiciosa estructura, que pretén anar donant a conèixer els fils de la trama de forma gradual, canviant la perspectiva i canviant els personatges, cosa que en part danya el conjunt, ja que el canvi constant de personatges sobre els quals es focalitza fa que resulti traçar narrativament uns personatges prou complexos perquè s'hi pugui empatitzar (p. ex. el periodista, els doctors...) o se'ls pugui odiar (per ex. Metcalf). Potser el millor ve de cara al desenllaç,
"El mèrit de Macip de voler-nos presentar una novel·la original, dinàmica, entretinguda, com una culminació de totes les seves influències, un divertimento literari que crea complicitat amb el lector"
Entenc perfectament que el llibre guanyés el Premi Carlemany per al foment de la lectura.
És una història apta per a tots els públics que et fa pensar i això sempre és bo.
Aquesta novel·la tracta sobre el bé i el mal, la manipulació i el poder. Una gran trama amb tocs d'intriga que t'enganxen. Fàcil de llegir perquè en moltes ocasions tens la sensació que estàs dins d'una pel·lícula.
Bof. On jongle entre plusieurs point de vue de personnages différents dans ce livre. Il y a que deux personnages que j'ai apprécié suivre et encore... Ce sont les seuls passages que j'ai compris. Sinon ça a été une lecture où jai beaucoup ramé en m'obligeant à terminer ce livre. C'est triste quand je me dis que c'était mon 35e livre donc la fin de mon challenge de 2016