La col·laboradora

by Empar Moliner

Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí?" amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d'un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d'un polític. No, no. Fer això, d'alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d'algun escriptor jove d'aquests amb patilles i cara de desolació (d'aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d'una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes. El que jo faig és escriure això que se'n diuen "llibres pràctics", de manera que aporto el meu granet de sorra a la degradació imparable de la literatura.

Genres: Fiction

317 pages, Paperback

First published February 23, 2012

About the author

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966) és una escriptora catalana, que escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.

Reviews

[Bruno · Rating 2 out of 5]

bueno, tiene capítulos entretenidos y otros aburridísimos. sin más

[Pilar · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat l'estil en què està escrita: en primera persona adreçant-se a la lectora directament (de fet, a una lectora concreta). La història és entretinguda i la lectura és molt amena.

[Rafa · Rating 5 out of 5]

Fantàstic, m'ha agradat molt! La ironia, el sarcasme i la mala baba que caracteritza l'Empar Moliner amaga històries duríssimes: dones amb l'autoestima pel terra, alcoholisme, masclisme... i la trista mercantilizació de la literatura.

[Antonio · Rating 3 out of 5]

Un llibre que representa perfectament la personalitat de l'Empar on l'alcohol i l'escriptura són les principals protagonistes. De vegades es fa feixuc de llegir (molts canvis de personatges i no segueix un marc temporal líneal).

[Montse Roset · Rating 4 out of 5]

Lectura àgil i entretinguda. M'agrada com parla i com escriu l'Empar Moliner. Encara que no hi estiguis d'acord, és un gaudi llegir-la o escoltar-la, la seva inteligència em diverteix.
Llàstima que la protagonista és alcohòlica i drogaddicta i, com que hi empatitzes tant i és tan eloqüent i atraient, normalitzes el consum...
L'Empar Moliner abusa de les comparacions, abusa del gir de l'estil "com quan et trobes blabla", o "com si ell hagués blabla"... Sovint és un recurs encertat, però de vegades és excessiu.
La novela està molt ben escrita, molt ben estructurada, ben explicada, sense complicacions artificials, t'expliquen la història i l'entens bé, i és molt entretinguda.

[Mar Navarro · Rating 2 out of 5]

Em sap greu però no m’ha agradat. En alguns moments sembla que passa millor però en d’altres és avorrit.

[Núria Pascual · Rating 2 out of 5]

M'ha costat de llegir, no m'ha enganxat; tot i que cap al final ha millorat una mica.

[Neus Ferran · Rating 2 out of 5]

El vaig començar dos cops, alguns capítols eren interessants, altres molt aborrits. El volia llegir per entretenir-me mentre redactava la tesi i em va decebre molt

[Pedro Enguita · Rating 2 out of 5]

La col·laboradora és un llibre que es llegeix d'una tacada. Això és l'únic bo que té perquè la resta és per deixar-ho estar: l'estil és clarament millorable i dona la sensació de que tota l'estona està parlant d'ella mateixa (escritora negre, addicta a l'alcohol, rodejada d'amigues en plena crisi dels 40...).

[Pau · Rating 3 out of 5]

Fresco y entretenido, para variar un poco de las últimas lecturas, pasa rápido. La historia principal está bien, y es una buena excusa para que la autora te cuente algunos entresijos, filias y fobias de los peronajes que poblan mundo editorial. Buena lectura de "verano".

[Fugado De La Casita · Rating 5 out of 5]

Personalment, tinc una gran admiració per l'Empar Moliner. Si és el teu cas, penso que el llibre no et decebrà. Es llegeix molt ràpid. Té un punt àcid, un punt tràgic, un punt còmic. Els diàlegs són molt bons i la història es fa molt interessant, malgrat escollir un personatge aparentment mediocre.