Raquel és una obra escrit en forma de diari que ens recull el dia a dia de la nostra protagonista, la Raquel. És majoritàriament una obra juvenil marcada per les delicades decisions adultes, els dubtes que comporta fer-se gran i entendre el que et rodeja, fent esment en tot moment a l'ètica que representa i manifesta la nostra protagonista en el seu diari.
També hi ha implícitament, una idea de feminisme i de la revelació de la dona en certs estaments, especialment a casa, a la feina i en l'amor, en el contacte amb l'home que tot ho controla i que a l'obra es fan evidents amb el contacte amb el company Oriol, un noi materialista i masclista, que segurament en l'època que estava ambientada la novel·la molts el definirien com a progressista, d'idees com: La dona té dret a treballar del que vulgui sempre i quan no intercedeixi amb el seu objectiu i finalitat a la vida: tenir fills. Malauradament, encara deu existir gent que pensi d'aquesta manera.
Les quatre estrelles no són gratuïtes, penso que una història s'ha de comptar com l'autor vulgui i no fa falta que estigui adornada amb adjectius imperiosos i grandiloqüents, en aquest cas, la Isabel Clara Simó ha sabut plasmar el to de l'adolescent i l'ha transmès amb èxit segons el meu parer. I per últim, si jo hagués llegit aquesta novel·la tenint 16 anys, estic segur que m'hagués fet pensar molt i hagués pensat també, que en el fons, aquest és un llibre d'adults, un llibre que que et fa reflexionar, i això ho valoro molt. Últimament, no s'entén una novel·la juvenil que no serveixi com a entreteniment pur i dur des del primer moment, i és per això que destaco aquesta obra com el que és: Una novel·la juvenil que fa créixer al lector. Què és sinó la literatura?