La Nahara no suporta la pluja i les tempestes, el pànic la paralitza i l'assetgen imatges d'una terrible experiència d'infantesa. Arran d'aquesta vivència, la seva vida va canviar i, sobretot, la relació amb la seva mare. Amb una actitud agressiva i cruel, projecta cap a ella una ira que no sembla tenir cap justificació. En canvi, a l'institut s'ha convertit en la noia més popular i desitjada per tothom. Però la situació no sempre serà així...
Quin retrat de l'adolescència, mare meva! Evidentment no tots els adolescents són com la Nahara, per sort! Però és que la majoria tampoc no han viscut la desgràcia que va haver de patir ella. El que sí que és cert és que Arturo Padilla de Juan sempre fa unes descripcions detallades i acuradíssimes del comportament i els sentiments "generals" (esterotípics?) de l'adolescència. El punt de vista dels seus personatges és, senzillament, clavat! En aquesta història has de furgar molt per poder veure l'estimació i l'amor que hi ha entre els personatges. L'odi, la ràbia, l'enveja i més endavant la impotència, t'impedeixen veure res de positiu.
En este libro, la pluma del autor es simple y sencillita. Aún así, la historia no me disgustó y la disfruté un montón. El final me pareció muy brusco y precipitado, pero bueno, no fue tan malo. En general, libro sencillo para leerse en una tarda de domingo que si recomendaría