Quin retrat de l'adolescència, mare meva! Evidentment no tots els adolescents són com la Nahara, per sort! Però és que la majoria tampoc no han viscut la desgràcia que va haver de patir ella. El que sí que és cert és que Arturo Padilla de Juan sempre fa unes descripcions detallades i acuradíssimes del comportament i els sentiments "generals" (esterotípics?) de l'adolescència. El punt de vista dels seus personatges és, senzillament, clavat! En aquesta història has de furgar molt per poder veure l'estimació i l'amor que hi ha entre els personatges. L'odi, la ràbia, l'enveja i més endavant la impotència, t'impedeixen veure res de positiu.