What do you think?
Rate this book
Ball robat
Estrenada el 1958, Ball robat és una peça perfectament construïda, de personatges humans. Posant en escena el fracàs de tres matrimonis madurs, l'autor contempla les insuficiències de la burguesia catalana, que ha vist com la barbàrie de la guerra anorreava un cert espai gairebé ideal de civilitat assolida.
192 pages, Paperback
First published January 1, 1954
3 people are currently reading
42 people want to read
About the author
Joan Oliver
48 books2 followersJoan Oliver i Sellarès, AKA Pere Quart (Barcelona, 1899-1986) was a Catalan poet and playwright.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 14 of 14 reviews
May 7, 2021
Una interessant proposta teatral que posa en escena tres matrimonis fracassats (Cugat-Mercè, Eulàlia-Oleguer, Núria-Oriol) amb llurs tres respectius triangles amorosos. Es tracta de teatre en essència dial•lectal —teatre d'idees i de paraules—, i tot i alguns excessos en aquest sentit, planteja una estructura molt atractiva i una fluïdesa discursiva molt ben trobada.
December 3, 2020
Ha sido un libro de lectura obligatoria para la asignatura de literatura catalana.
Aún así, la obra de teatro se me ha hecho muy amena y entretenida.
Aún así, la obra de teatro se me ha hecho muy amena y entretenida.
November 26, 2020
Ball Robat és una peça teatral escrita per Joan Oliver, escrita l’any 1854. Tot i això, l’obra es va estrenar el 2 de juny de 1958 al Teatre Candilejas de Barcelona amb una escassa recepció de la crítica però generalment positiva. Es tracta d’una comèdia dramàtica que mostra el pessimisme característic de l’autor a partir d’inquietuds de la burgesia catalana de postguerra.
Joan Oliver (1899-1986) va ser fill d’alta burgesia industrial i financera. Va estudiar dret tot i que va acabar per decantar-se pel periodisme. Va ser creador del Grup de Sabadell (organitzador d’actes literaris iconoclastes i rupturistes, és a dir Antijocs florals que no volen seguir les normes i amb intencions de trencar creences socials). Des de l’any 1934 es va entregar plenament a la poesia utilitzant el pseudònim Pere Quart. Seguidament, l’any 1939 va marxar a l’exili cap a França, Argentina i Xile. L’any 1948 va tornar cap a la seva terra i es va dedicar al teatre i promotor literari. Amb ideologies republicanes va participar en l’agitació política pròpia dels seixanta i va ser molt reconegut per les noves generacions. La seva poesia és inconformista, pessimista, amb gran cura a la llengua però planera. Com dramaturg havia tingut gran èxit abans de la guerra amb obres com: Allò que tal vegada s’esdevingué (1936) critica la burgesia, La fam (1938) reflecteix disputes entre comunistes i anarquistes a la guerra. Quan va tornar de l’exili participa en la renovació del teatre català i creant l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Finalment té dues obres que destaquen Pigmalió i Ball robat (1958).
L’obra pertany al teatre de bulevard, un model dramàtic d’origen francès que neix a partir del segle XVIII en els bulevards de París. Es caracteritza per focalitzar-se en les relacions més personals com familiars, d’amistat i romàntiques tot i que pot ser representada en diferents formes ja sigui en comèdia o drama però sempre amb un rerefons social. És un teatre essencialment burgès, social amb la característica de la pièce bien faite és a dir ha de servir l’obra per fer gaudir a un públic amb un pensament concret on s’identifiquin de manera versemblant amb un enfocament crític de la vida privada burgesa sempre amb humor. Les característiques principals són: Didactisme, Claredat en la creació i dibuix dels personatges i progressivitat de l’acció.
Altrament, les temàtiques principals de l’obra són el desig decebut de la felicitat per acceptar la situació d’infelicitat i ressignar-se. El dolor que la decepció causa com a conseqüència , la impossibilitat d’estimar i de ser estimats, els triangles amorosos amb infidelitats i finalment el sentiment de solitud reforçat per la mort.
Abans de celebrar el desè aniversari de matrimoni, tres parelles de burgesos es troben infelices i desenganyades des del punt de vista conjugal i enyoren l'anhel irrealitzat d'haver pogut ser feliços amb una parella diferent amic i component d'una altra parella. La situació acaba el dia de la celebració, quan descoberta aquesta situació, no sols els cònjuges respectius surten reconciliats sinó que dos components d'aquestes parelles, aparentment d'opinions irreconciliables, acaben constatant la certesa que, canviades persones i circumstàncies, tant se valdria.
L’obra s’estructura en tres actes que van desgranant els triangles amorosos i un epíleg on l’espectador o lector torna al punt de partida. Per tant de certa manera és una estructura cíclica.
Seguidament, els espais són conflictius amb enfrontaments però sempre dins d’un control i civilitat guardant sempre les formes de la burgesia catalana de postguerra.
Ball Robat té tres temps. Un temps històric que és a finals dels anys 50, ja que l’obra anava dedicada a la burgesia catalana d’aquell temps. Seguidament, un temps psicològic amb referències als deu anys de matrimonis amb frustracions i finalment un temps narratiu de tres dies del dinou al vint-i-u de juny. L’acció passa en un dia però dos dies més tard fan la celebració.
Els personatges pa la burgesia amb diferents rols tot i això tots són descrits com frustrats i atrapats per les normes de la burgesia catalana del moment amb una caracterització personal i social. En Cugat és un burgès intel·lectual i un home podrit de literatura casat amb la Mercè una burgesa preocupada per la maternitat. No pot ser mare i té efecte negatiu en el seu matrimoni. Veritablement, la Núria estima en Cugat. Ella és mare però actua amb desídia i poc interès per ser mare. Aquesta està casada amb l’Oleguer un Burgès advocat pragmàtic i d’acció és estimat per la Mercè. Finalment, l’Oriol és un burgès industrial més estressat en l’esport que en els negocis casat amb l’Eulàlia que accepta i reividncia el seu paper de dona i mare tot i que estima en Cugat.
En relació al model de llengua el registre culte predomina en l’obra. Aquest, és un text molt elaborat amb voluntat estètica visible en la riquesa expressiva i la subjectivitat. Les figures retòriques també hi són presents i trobem ús de cultismes.
Personalment, m’ha semblat una gran obra teatral pel seu significat tràgic: abastar la felicitat és impossible i el fracàs i el dolor no pertanyen només a una classe social que contrasta amb els finals feliços dels melodrames i comèdies burgeses. Ball Robat, és una clara mostra de crítica social i teatre compromès amb la societat d’un moment concret.
Joan Oliver (1899-1986) va ser fill d’alta burgesia industrial i financera. Va estudiar dret tot i que va acabar per decantar-se pel periodisme. Va ser creador del Grup de Sabadell (organitzador d’actes literaris iconoclastes i rupturistes, és a dir Antijocs florals que no volen seguir les normes i amb intencions de trencar creences socials). Des de l’any 1934 es va entregar plenament a la poesia utilitzant el pseudònim Pere Quart. Seguidament, l’any 1939 va marxar a l’exili cap a França, Argentina i Xile. L’any 1948 va tornar cap a la seva terra i es va dedicar al teatre i promotor literari. Amb ideologies republicanes va participar en l’agitació política pròpia dels seixanta i va ser molt reconegut per les noves generacions. La seva poesia és inconformista, pessimista, amb gran cura a la llengua però planera. Com dramaturg havia tingut gran èxit abans de la guerra amb obres com: Allò que tal vegada s’esdevingué (1936) critica la burgesia, La fam (1938) reflecteix disputes entre comunistes i anarquistes a la guerra. Quan va tornar de l’exili participa en la renovació del teatre català i creant l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Finalment té dues obres que destaquen Pigmalió i Ball robat (1958).
L’obra pertany al teatre de bulevard, un model dramàtic d’origen francès que neix a partir del segle XVIII en els bulevards de París. Es caracteritza per focalitzar-se en les relacions més personals com familiars, d’amistat i romàntiques tot i que pot ser representada en diferents formes ja sigui en comèdia o drama però sempre amb un rerefons social. És un teatre essencialment burgès, social amb la característica de la pièce bien faite és a dir ha de servir l’obra per fer gaudir a un públic amb un pensament concret on s’identifiquin de manera versemblant amb un enfocament crític de la vida privada burgesa sempre amb humor. Les característiques principals són: Didactisme, Claredat en la creació i dibuix dels personatges i progressivitat de l’acció.
Altrament, les temàtiques principals de l’obra són el desig decebut de la felicitat per acceptar la situació d’infelicitat i ressignar-se. El dolor que la decepció causa com a conseqüència , la impossibilitat d’estimar i de ser estimats, els triangles amorosos amb infidelitats i finalment el sentiment de solitud reforçat per la mort.
Abans de celebrar el desè aniversari de matrimoni, tres parelles de burgesos es troben infelices i desenganyades des del punt de vista conjugal i enyoren l'anhel irrealitzat d'haver pogut ser feliços amb una parella diferent amic i component d'una altra parella. La situació acaba el dia de la celebració, quan descoberta aquesta situació, no sols els cònjuges respectius surten reconciliats sinó que dos components d'aquestes parelles, aparentment d'opinions irreconciliables, acaben constatant la certesa que, canviades persones i circumstàncies, tant se valdria.
L’obra s’estructura en tres actes que van desgranant els triangles amorosos i un epíleg on l’espectador o lector torna al punt de partida. Per tant de certa manera és una estructura cíclica.
Seguidament, els espais són conflictius amb enfrontaments però sempre dins d’un control i civilitat guardant sempre les formes de la burgesia catalana de postguerra.
Ball Robat té tres temps. Un temps històric que és a finals dels anys 50, ja que l’obra anava dedicada a la burgesia catalana d’aquell temps. Seguidament, un temps psicològic amb referències als deu anys de matrimonis amb frustracions i finalment un temps narratiu de tres dies del dinou al vint-i-u de juny. L’acció passa en un dia però dos dies més tard fan la celebració.
Els personatges pa la burgesia amb diferents rols tot i això tots són descrits com frustrats i atrapats per les normes de la burgesia catalana del moment amb una caracterització personal i social. En Cugat és un burgès intel·lectual i un home podrit de literatura casat amb la Mercè una burgesa preocupada per la maternitat. No pot ser mare i té efecte negatiu en el seu matrimoni. Veritablement, la Núria estima en Cugat. Ella és mare però actua amb desídia i poc interès per ser mare. Aquesta està casada amb l’Oleguer un Burgès advocat pragmàtic i d’acció és estimat per la Mercè. Finalment, l’Oriol és un burgès industrial més estressat en l’esport que en els negocis casat amb l’Eulàlia que accepta i reividncia el seu paper de dona i mare tot i que estima en Cugat.
En relació al model de llengua el registre culte predomina en l’obra. Aquest, és un text molt elaborat amb voluntat estètica visible en la riquesa expressiva i la subjectivitat. Les figures retòriques també hi són presents i trobem ús de cultismes.
Personalment, m’ha semblat una gran obra teatral pel seu significat tràgic: abastar la felicitat és impossible i el fracàs i el dolor no pertanyen només a una classe social que contrasta amb els finals feliços dels melodrames i comèdies burgeses. Ball Robat, és una clara mostra de crítica social i teatre compromès amb la societat d’un moment concret.
February 7, 2018
Fa temps que vaig acabar aquest llibre però se'm va oblidar de fer una ressenya.
Aquest llibre el vaig llegir per la classe de literatura catalana. La veritat és que no em va agradar gaire aquest llibre, trobo que és molt senzill i que tampoc ens aporta res. Per una banda, aigües encantades em va agradar molt més per la crítica de la terra alta i la terra baixa (un estil una mica guimerà a la terra baixa) però en aquest llibre no he trobat res semblant. Potser no he connectat bé amb els personatges, no ho sé. No ho he disfrutat, però com diu la meva professora de literatura "Jo no hagués escollit aquests llibres, crec que n'hi ha de millors"
Aquest llibre el vaig llegir per la classe de literatura catalana. La veritat és que no em va agradar gaire aquest llibre, trobo que és molt senzill i que tampoc ens aporta res. Per una banda, aigües encantades em va agradar molt més per la crítica de la terra alta i la terra baixa (un estil una mica guimerà a la terra baixa) però en aquest llibre no he trobat res semblant. Potser no he connectat bé amb els personatges, no ho sé. No ho he disfrutat, però com diu la meva professora de literatura "Jo no hagués escollit aquests llibres, crec que n'hi ha de millors"
Read
September 15, 2025ells només necessitaven anar a un bar de swingers :(
February 20, 2019
Un llbre interessant per la opinió que tenen els mateixos personatges sobre les seves relacions personals entre ells. A més, fa una gran crítica social que es pot entreveure all llarg de l'obra.
És divertit de llegir-lo a les classes ja que s'hi pot posar veu als personatges.
Encara que els triangles i els noms se'm fan una mica confosos, amb l'ajuda de la mateixa guia del llibre es fa més amè i fàcil d'entendre. Recomano anar mirant sobretot el petit esquema de les tres relacions i els triangles.
M'ha agradat més que "Aigües encantades" però no més que l'obra "Solitud" de Víctor Català.
És divertit de llegir-lo a les classes ja que s'hi pot posar veu als personatges.
Encara que els triangles i els noms se'm fan una mica confosos, amb l'ajuda de la mateixa guia del llibre es fa més amè i fàcil d'entendre. Recomano anar mirant sobretot el petit esquema de les tres relacions i els triangles.
M'ha agradat més que "Aigües encantades" però no més que l'obra "Solitud" de Víctor Català.
April 15, 2018
Me l'he llegit per la classe de catala I la veritat es que no m'ha agradat massa.
January 2, 2022
Molts hahas amb la cara de clowns que deixa als personatges
November 2, 2024
La trama es molt interesant
December 9, 2025
6.5/10. Justo ayer dejamos de creer en la institución del matrimonio 💜
May 17, 2024
Recodava haver llegit un fragment a l'ESO, i pensar "DAMN GOOD SHIT" aproximadament 4 anys mes tart vaig tenir un flashback i vaig intentar recordar el nom, i no hi va haver manera, 2 anys després i multiples flashbacks mes tart en un moment d'extranya llucidesa intelectual vaig recordar el nom, inmediatament vaig anar a una llibreria de segona mà, cop de targeta i ja era a les meves mans, uns dies mes tart tenia una tarda tonta vaig arrencar a llegir i en 2 o 3 hores ja no quedava llibre.
Opinió com a tal esta DPM, histories de la vida i drames de casats, personatges humans que en alguns casos hem van fer ressonar en la meva persona i una conclusió mes que entretinguda, hem va ajudar també a entendre certs pensaments que hem passaven pel cap i entendrem una mica més.
Opinió com a tal esta DPM, histories de la vida i drames de casats, personatges humans que en alguns casos hem van fer ressonar en la meva persona i una conclusió mes que entretinguda, hem va ajudar també a entendre certs pensaments que hem passaven pel cap i entendrem una mica més.
December 28, 2018
Vaig haver de llegir-lo per literatura catalana, i encara que no ha estat dels meus preferits, la veritat és que l'he disfrutat bastant. Al ser una obra de teatre és fa bastant amè, i els personatges resulten interesants. La trama en si també ho és, encara que en estructura és bastant senzilla, i jo destacaria de l'obra alguns diàlegs en què els personatges parlen de temes i idees diferents, en ocasions filosòfiques o de caràcter moral, i que m'han resultat molt entretenides de llegir, perque mostren opinions contràries.
Recomanaria llegir-lo escoltant l'àudio de Catalunya Ràdio, que està molt ben fet i ho fa més entrentingut (també es pot escoltar sense llegir el llibre, ja que són gairebé idèntics)
(http://www.ccma.cat/catradio/alacarta...)
Recomanaria llegir-lo escoltant l'àudio de Catalunya Ràdio, que està molt ben fet i ho fa més entrentingut (també es pot escoltar sense llegir el llibre, ja que són gairebé idèntics)
(http://www.ccma.cat/catradio/alacarta...)
Displaying 1 - 14 of 14 reviews